Canvis

A banda de la pilota valenciana, també es practiquen atres '''deports tradicionals i autòctons valencians''' com són el [[Tir i arrossegament]], deport tradicional del camp valencià en la participació d'un [[cavall]] o haca, i les [[birles valencianes]], que estan en procés de recuperació.  

A banda de la pilota valenciana, també es practiquen atres '''deports tradicionals i autòctons valencians''' com són el [[Tir i arrossegament]], deport tradicional del camp valencià en la participació d'un [[cavall]] o haca, i les [[birles valencianes]], que estan en procés de recuperació.  

Atres deports característics son la colombicultura, o coloms deportius, que se començà a practicar especialment a partir dels anys 20 del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'estrena una raça pròpia de colom, el buchó valencià. El motociclisme és atra de les pràctiques tradicionals considerades com a deportives, en la que se dispon del Circuit de [[Chest]] a on se disputa el Gran Premi de la Comunitat Valenciana. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobre tot en les zones rurals.

Atres deports característics són la colombicultura, o coloms deportius, que se començà a practicar especialment a partir dels anys 20 del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'estrena una raça pròpia de colom, el buchó valencià. El motociclisme és atra de les pràctiques tradicionals considerades com a deportives, en la que se dispon del Circuit de [[Chest]] a on se disputa el Gran Premi de la Comunitat Valenciana. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobre tot en les zones rurals.

=== Tir i arrastre ===

=== Tir i arrastre ===

[[Image:Foguera Baver Els Antigons 2019 Paco Torres.jpg|thumb|200px|Foguera durant les '''Fogueres de Sant Joan''', en [[Alacant]].]]

[[Image:Foguera Baver Els Antigons 2019 Paco Torres.jpg|thumb|200px|Foguera durant les '''Fogueres de Sant Joan''', en [[Alacant]].]]

Les Fogueres de Sant Joan són les festes oficials de la ciutat d'[[Alacant]] ([[L'Alacantí]]) i estan declarades d'Interés Turístic Internacional. Els seus orígens son remots pero és en l'any [[1928]] quan les festes prenen les seues característiques actuals, sent el seu impulsor José María Py.

Les Fogueres de Sant Joan són les festes oficials de la ciutat d'[[Alacant]] ([[L'Alacantí]]) i estan declarades d'Interés Turístic Internacional. Els seus orígens són remots pero és en l'any [[1928]] quan les festes prenen les seues característiques actuals, sent el seu impulsor José María Py.

En el pregó, que té lloc el divendres anterior a la plantà, comencen els festejos. Del 17 al 20 de [[juny]] se planten les fogueres que són monuments artístics de fusta, cartó, suro i puntura que contenen una profunda càrrega satírica. Quatre dies més tart se cremen despuix de llançar-se una monumental palmera de fòcs artificials des d'el cerro del Benacantil, a on es troba el [[Castell de Santa Bàrbara]], i que és visible pràcticament des de qualsevol punt de la ciutat. Cada Foguera representa a una zona o barri de la ciutat.

En el pregó, que té lloc el divendres anterior a la plantà, comencen els festejos. Del 17 al 20 de [[juny]] se planten les fogueres que són monuments artístics de fusta, cartó, suro i puntura que contenen una profunda càrrega satírica. Quatre dies més tart se cremen despuix de llançar-se una monumental palmera de fòcs artificials des d'el cerro del Benacantil, a on es troba el [[Castell de Santa Bàrbara]], i que és visible pràcticament des de qualsevol punt de la ciutat. Cada Foguera representa a una zona o barri de la ciutat.

{{AP|Moros i Cristians}}

{{AP|Moros i Cristians}}

[[File:Filada de Moros y Cristianos 2008 en San Vicente del Raspeig.JPG  |thumb|right|200px|<center>Filà de Sant Vicent del Raspeig.</center>]]

[[File:Filada de Moros y Cristianos 2008 en San Vicente del Raspeig.JPG  |thumb|right|200px|<center>Filà de Sant Vicent del Raspeig.</center>]]

La festa de [[Moros i Cristians]] és una de les celebracions més genuïnes dins del ample i ric compendi de celebracions festives de gran arrelament i tradició en tot el regne valencià. Esta festa té un orige i una base profundament religiosa, que s'ha anat enriquint-se al mateix temps que en un clar component lúdic, existent en qualsevol festivitat. En tot i això, és el seu component teatral i representatiu de l'història lo que la fa única en el seu gènero.  

La festa de [[Moros i Cristians]] és una de les celebracions més genuïnes dins del ample i ric compendi de celebracions festives de gran arrelament i tradició en tot el regne valencià. Esta festa té un orige i una base profundament religiosa, que s'ha anat enriquint-se al mateix temps que en un clar component lúdic, existent en qualsevol festivitat. Encara que , és el seu component teatral i representatiu de l'història lo que la fa única en el seu gènero.  

L'invasió i dominació musulmana en la Península Ibèrica durant varis centenars d'anys deixà una gran ditada en la societat migeval ibèrica, que no terminà en el final de la Reconquista dels regnes cristians a finals del [[sigle XV]]. El recort de les heroïcitats i llegendes bèliques contra els sarraïns i la posterior ona de cristianisació administrativa del regne explica en gran mida el naiximent d'esta festa; com a un recort gloriós de la Reconquista i reforç de fe cristiana front a l'impiu, a la volta que de recort i reconeiximent d'aquelles poblacions en les que, pel seu passat local, esta ditada fon més fonda, escomençaren a fraguar-se representacions teatrals i celebracions populars que en el pas del sigles anaren adquirint la categoria de festa i la seua influència geogràfica anà expandint-se, especialment a poblacions veïnes a la comarca i d'ahí a atres comarques veïnes.

L'invasió i dominació musulmana en la Península Ibèrica durant varis centenars d'anys deixà una gran ditada en la societat migeval ibèrica, que no terminà en el final de la Reconquista dels regnes cristians a finals del [[sigle XV]]. El recort de les heroïcitats i llegendes bèliques contra els sarraïns i la posterior ona de cristianisació administrativa del regne explica en gran mida el naiximent d'esta festa; com a un recort gloriós de la Reconquista i reforç de fe cristiana front a l'impiu, a la volta que de recort i reconeiximent d'aquelles poblacions en les que, pel seu passat local, esta ditada fon més fonda, escomençaren a fraguar-se representacions teatrals i celebracions populars que en el pas del sigles anaren adquirint la categoria de festa i la seua influència geogràfica anà expandint-se, especialment a poblacions veïnes a la comarca i d'ahí a atres comarques veïnes.

El plat més conegut és la [[Paella]], exportada des de molt de temps arrere a tota [[Espanya]] i Iberoamèrica.  

El plat més conegut és la [[Paella]], exportada des de molt de temps arrere a tota [[Espanya]] i Iberoamèrica.  

No és solament una cuina mediterrànea al us, sino que és producte d'una tradició autòctona molt arrelada. La majoria dels menjars no son en absolut llaugers, al contrari poden resultar pesats per a quins no estan acostumats i mengen més de lo degut. Olles i bollits com a plats únics son molt importants en la alimentació. Allò és degut a que sols la ciutat es troba junt al mar, el interior estigué durant sigles cobert d'horta, la població era majoritàriament llauradora. Inclús en Espanya la cuina valenciana no és excessivament coneguda.

No és solament una cuina mediterrànea al us, sino que és producte d'una tradició autòctona molt arrelada. La majoria dels menjars no són en absolut llaugers, al contrari poden resultar pesats per a quins no estan acostumats i mengen més de lo degut. Olles i bollits com a plats únics són molt importants en la alimentació. Allò és degut a que sols la ciutat es troba junt al mar, el interior estigué durant sigles cobert d'horta, la població era majoritàriament llauradora. Inclús en Espanya la cuina valenciana no és excessivament coneguda.

=== Arrossos ===

=== Arrossos ===

{{Regne de Valéncia}}

{{Regne de Valéncia}}

[[Categoria:Cultura Valenciana]]

[[Categoria:Cultura Valenciana]]

[[Categoria:Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Comunitat Valenciana]]