Edició de «Dólar (Moneda)»

[[Image:USCurrency Federal Reserve.jpg|right|150px|thumb|El [[dólar estatunidenc]] és la [[moneda]] en circulació més estesa del món, despuix li seguix l'[[euro]].]]

El '''dólar''' (representat per [[$]], US$, C$, etc.) és el nom de la [[moneda]] oficial d'uns quants països, dependències i regions. El [[dólar estatunidenc]] és la moneda en circulació més estesa del món. El símbol del dólar procedix del [[Peso_mexicà|Peso mexicà]], $, que no és una atra cosa que les columnes d'Hèrcules i la banda en la inscripció "Plus Ultra" que figurava en eixa moneda (i va continuar figurant en les monedes de 100 pessetes, formant part de l'escut real, fins a la seua desaparició en l'entrada de l'[[euro]]).

:''Vore també [[Dólar estatunidenc#El símbol del dólar|el símbol del dólar nortamericà]].''

== Història numismàtica ==
El nom es relaciona en monedes històriques, com el [[tólar]] de [[Bohèmia]], el [[fuet]] (''thaler'' o ''taler'', en [[Idioma alemà|alemà]]) d'[[Alemanya]], el [[florí neerlandés]] dels [[Països Baixos]] i el [[Riksdaler]] de [[Suècia]], [[Dinamarca]] i [[Noruega]]. El nom ''thaler'' (de ''thal'', «vall») té el seu orige en les ''Guldengroschen'' alemanyes, monedes acunyades en [[argent]] d'una mina en [[Joachimsthal]] («Vall de Sant Joaquim»), en Bohèmia (llavors part de l'[[Imperi dels Habsburg]]). L'expressió «[[duro espanyol]]» es va gastar per a denominar a una moneda d'[[argent]], el [[pes]] o pes dur, una moneda de huit [[Real (moneda)|reals]] molt estesa en el [[sigle XVIII]] durant la [[Colonisació d'Amèrica del Nort|colonisació espanyola del Nou món]]. L'us del duro o [[dólar espanyol]], junt en el thaler de [[Maria Teresa d'Àustria]] com a moneda llegal en els incipients [[Estats Units]] són la raó del seu nom actual.

== Països que utilisen el dólar ==
{|
| valign="top" |
*[[Austràlia]]
*[[Barbados]]
*[[Bahames]]
*[[Illes Cook]]
*[[Belize]]
*[[Panamà]]
| valign="top"|
*[[Bermudes]]
*[[Equador]]
*[[Brunei]]
*[[Canadà]]
*[[Estats Units]]
*[[Illes Caiman]]
| valign="top"|
*[[Dólar del Carip Oriental|Carip De l'Est]]
*[[Fiji]]
*[[Guyana]]
*[[Hong Kong]]
*[[Jamaica]]
*[[Libèria]]
| valign="top"|
*[[Malàsia]]
*[[Namíbia]]
*[[Nova Zelanda]]
*[[Puerto Rico]]
*[[Samoa]]
*[[Singapur]]
| valign="top"|
*[[Illes Salomó]]
*[[Surinam]]
*[[Trinitat i Tobago]] 
*[[Zimbàbue]]
*[[El Salvador]]
|
|}

El nom també s'aplica al [[dólar internacional]], una moneda hipotètica que té el mateix valor adquisitiu que el dólar nortamericà, en els [[Estats Units]] i en un instant donat.

== Noms en espanyol de la moneda ==
El dólar nortamericà és moneda de curs llegal en alguns països de parla hispana; a saber, [[Puerto Rico]], [[Equador]], [[El Salvador]] i [[Panamà]]. En estos llocs, les distintes monedes reben diversos noms.

En Puerto Rico, el dólar és nomenat formalment aixina, pero informalment és nomenat pes. En Panamà, el [[balboa (moneda)|balboa]] és la moneda de curs llegal; no obstant, existix a soles com a moneda oficial en peces metàliques de denominacions d'un dólar i fracció. El restant de les transaccions es realisen en billets de dólar Les monedes reben alguns noms que es remonten al sistema colonial espanyol de monedes; aixina, el centau ($0,01) és informalment un chavo, de l'antiga moneda chavo; la moneda de $0,05 és un real; atres monedes són adaptacions de l'anglés, de l'etapa de la construcció del [[Canal de Panamà]]; per eixemple, la de $0,10, dime; i la moneda de $0,25 és un cuara, de la paraula anglesa ''quarter''. La moneda de $0.50 (d'escassa circulació actualment) se li diu popularment pes, ya que en els temps de la separació de Panamà de Colòmbia i la construcció del Canal pels nortamericans, el canvi era de dos pesos colombians per dólar

== Vore també ==
* [[Dolarisació]]

== Referències ==
* Cajori, Florian ([1929]1993) (en [[anglés]]). A History of Mathematical Notations (Vol. 2). Nueva York: Dover, pp. 15-29
* Nussbaum, Arthur (1957). A History of the Dollar (en inglés). Nueva York: Columbia University Press. pp. 56
* Riesco Terrero, Ángel (1983). Diccionario de abreviaturas hispanas de los siglos XIII al XVIII: Con un apéndice de expresiones y fórmulas jurídico-diplomáticas de uso corriente. Salamanca: Imprenta Varona, p. 350. ISBN 84-300-9090-8

== Bibliografia ==
* Moreno, Alvaro J. (1965). El signo de pesos: cuál es su origen y qué representa? México: Alvaro J. Moreno

== Enllaços externs ==
*[http://www.etymonline.com/index.php?search=dollar&searchmode=none Història de la paraula en Etymonline] (en anglés)
*[http://thesaurus.reference.com/search?q=dollar Sinònims de la paraula segons el Tesaurus] (en anglés)

[[Categoria:Monedes]]
Revisió actual		El teu text
Llínea 1:		Llínea 1:
−	[[~~Archiu~~:USCurrency Federal Reserve.jpg\|right\|150px\|thumb\|El [[dólar estatunidenc]] és la [[moneda]] en circulació més estesa del món, despuix li seguix l'[[euro]].]]	+	[[Image:USCurrency Federal Reserve.jpg\|right\|150px\|thumb\|El [[dólar estatunidenc]] és la [[moneda]] en circulació més estesa del món, despuix li seguix l'[[euro]].]]

	El '''dólar''' (representat per [[$]], US$, C$, etc.) és el nom de la [[moneda]] oficial d'uns quants països, dependències i regions. El [[dólar estatunidenc]] és la moneda en circulació més estesa del món. El símbol del dólar procedix del [[Peso_mexicà\|Peso mexicà]], $, que no és una atra cosa que les columnes d'Hèrcules i la banda en la inscripció "Plus Ultra" que figurava en eixa moneda (i va continuar figurant en les monedes de 100 pessetes, formant part de l'escut real, fins a la seua desaparició en l'entrada de l'[[euro]]).		El '''dólar''' (representat per [[$]], US$, C$, etc.) és el nom de la [[moneda]] oficial d'uns quants països, dependències i regions. El [[dólar estatunidenc]] és la moneda en circulació més estesa del món. El símbol del dólar procedix del [[Peso_mexicà\|Peso mexicà]], $, que no és una atra cosa que les columnes d'Hèrcules i la banda en la inscripció "Plus Ultra" que figurava en eixa moneda (i va continuar figurant en les monedes de 100 pessetes, formant part de l'escut real, fins a la seua desaparició en l'entrada de l'[[euro]]).