Canvis

El Dr. Campello estava casat en Assunció Ibarra, filla d'Aurelià Ibarra Manzoni, un humanista del [[sigle XIX]] que es dedicava també a l'[[Arqueologia]] com a afició, i que havia anat trobant-se un considerable número d'objectes i vestigis ibers a les seues terres de conreu i atres llocs del terme municipal d'Elig. En això havia anat formant una colecció arqueològica de gran vàlua que deixà com a herència a la seua filla Asunción, en l'encàrrec d'oferir-lo en venda a la [[Real Acadèmia Espanyola de l'Història]], per a que finalment fora mostrada en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit. Ademés, en el seu testament posava com a condició que la colecció havia de comprar-se en la seua totalitat.

El Dr. Campello estava casat en Assunció Ibarra, filla d'Aurelià Ibarra Manzoni, un humanista del [[sigle XIX]] que es dedicava també a l'[[Arqueologia]] com a afició, i que havia anat trobant-se un considerable número d'objectes i vestigis ibers a les seues terres de conreu i atres llocs del terme municipal d'Elig. En això havia anat formant una colecció arqueològica de gran vàlua que deixà com a herència a la seua filla Asunción, en l'encàrrec d'oferir-lo en venda a la [[Real Acadèmia Espanyola de l'Història]], per a que finalment fora mostrada en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit. Ademés, en el seu testament posava com a condició que la colecció havia de comprar-se en la seua totalitat.

Després de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elig per a tractar sobre la compra, arribant a l'acort d'adquirir la colecció sancera en pagaments de tres plaços. En dates propenques del pagament del tercer plaç es trobà la Dama d'Elig, peça que Assunció Ibarra no estava d'acort en incloure en la colecció, i l'Acadèmia no estava d'acort a continuar pagant si no incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es fea famosa en Elig, era motiu de conversació i tot lo mon volia conéixer la troballa de prop.  

Després de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elig per a tractar sobre la compra, arribant a l'acort d'adquirir la colecció sancera en pagaments de tres plaços. En dates propenques del pagament del tercer plaç es trobà la Dama d'Elig, peça que Assunció Ibarra no estava d'acort en incloure en la colecció, i l'Acadèmia no estava d'acort a continuar pagant si no incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es fea famosa en Elig, era motiu de conversació i tot lo món volia conéixer la troballa de prop.  

Quan arribà el mes d'[[agost]], mentres se celebrava el [[Misteri d'Elig]] durant els dies 14 i 15, Pere Ibarra, germà del finat, havia convidat per a les festes a l'arqueòlec francés Pierre Paris. Este, en donar-se conte de l'importància de l'escultura ibera, informà als responsables del Museu del Louvre, els quals oferiren una cantitat per la peça: 4.000 [[franc francés|francs]] de l'época. A pesar de la disconformitat d'Assunció Ibarra, el bust fon venut i el [[30 d'agost]] de [[1897]] partí cap a [[París]].

Quan arribà el mes d'[[agost]], mentres se celebrava el [[Misteri d'Elig]] durant els dies 14 i 15, Pere Ibarra, germà del finat, havia convidat per a les festes a l'arqueòlec francés Pierre Paris. Este, en donar-se conte de l'importància de l'escultura ibera, informà als responsables del Museu del Louvre, els quals oferiren una cantitat per la peça: 4.000 [[franc francés|francs]] de l'época. A pesar de la disconformitat d'Assunció Ibarra, el bust fon venut i el [[30 d'agost]] de [[1897]] partí cap a [[París]].