Canvis

Els demostratius són un tipo de determinants o pronoms que indiquen la situació de l'objecte del qual se parla respecte al parlant. Determinats adverbis o atres paraules poden tindre la mateixa funció. Els demostratius tenen sempre un valor deíctic, és dir, depenent de la situació comunicativa varia el seu significat (a diferència del sentit ple de paraules com, per eixemple, els substantius).

Els '''demostratius''' són una classe de determinants o pronoms que indiquen la situació de l'objecte del qual se parla respecte al parlant. Determinats, adverbis o atres paraules poden tindre la mateixa funció. Els demostratius tenen sempre un valor deíctic, és dir, depenent de la situació comunicativa varia el seu significat (a diferència del sentit ple de paraules com, per eixemple, els substantius).

La majoria de llengües que tenen demostratius indiquen dos graus de proximitat (llunt - a prop del parlant). Seguixen les que inclouen tres graus diferents (és el cas del valencià) i posteriorment les que tenen un sistema més complex, em quatre o cinc térmens diferents, els quals poden indicar la situació respecte als dos interlocutors, pero també l'ubicació del referent en altura o si és visible completament o de forma parcial. Estos sistemes més elaborats tenen més presència en els idiomes natius nordamericans o del Pacífic.

La majoria de llengües que tenen demostratius indiquen dos graus de proximitat (llunt i prop del parlant). Seguixen les que inclouen tres graus diferents (és el cas del valencià) i, posteriorment, les que tenen un sistema més complex, en quatre o cinc térmens diferents, els quals poden indicar la situació respecte als dos interlocutors, pero també l'ubicació del referent en altura o si és visible completament o de forma parcial. Estos sistemes més elaborats tenen més presència en els idiomes natius nortamericans o del Pacífic.

A continuació s'expondran els demostratius en [[llengua valenciana]]

A continuació s'expondran els demostratius en [[llengua valenciana]]

== Demostratius de grau intermig de proximitat ==

== Demostratius de grau intermig de proximitat ==

Els demostratius de grau intermig de proximitat (o de segon grau) indiquen proximitat respecte a l'oyent, es dir, la segona persona. En valencià els demostratius de grau intermig de proximitat són: ''eixe'' (masculí singular), ''eixos'' (masculí plural), ''eixa'' (femení singular), ''eixes'' (femení plural) i ''això'' (neutre, unicament existix en singular). Cal tindre en conte que el demostratiu masculí singular ''eixe'' davant de paraules escomençades per vocal pot prendre la forma ''eix'' (per eixemple: ''eix armari'').

Els demostratius de grau intermig de proximitat (o de segon grau) indiquen proximitat respecte a l'oyent, es dir, la segona persona. En valencià els demostratius de grau intermig de proximitat són: ''eixe'' (masculí singular), ''eixos'' (masculí plural), ''eixa'' (femení singular), ''eixes'' (femení plural). Cal tindre en conte que el demostratiu masculí singular ''eixe'' davant de paraules escomençades per vocal pot prendre la forma ''eix'' (per eixemple: ''eix armari'').

== Demostratius de lluntania ==

== Demostratius de lluntania ==

Els demostratius de lluntania (o de tercer grau) indiquen lluntania respecte a l'oyent i a la persona que parla. En valencià els demostratius de lluntania són: ''aquell'' (masculí singular), ''aquells'' (masculí plural), ''aquella'' (femení singular), ''aquelles'' (femení plural) i ''allò'' (neutre, unicament existix en singular).

Els demostratius de lluntania (o de tercer grau) indiquen lluntania respecte a l'oyent i a la persona que parla. En valencià els demostratius de lluntania són: ''aquell'' (masculí singular), ''aquells'' (masculí plural), ''aquella'' (femení singular), ''aquelles'' (femení plural).

==Demostratius simples i reforçats==

==Demostratius simples i reforçats==

Els demostratius simples són: ''est'' (per al primer grau, en les variants ''este'', ''estos'', ''esta'' i ''estes''), ''eix'' (per al segon grau, en les variants ''eixe'', ''eixos'', ''eixa'' i ''eixes'') i ''ell'' (per al tercer grau, en les variants ''ells, ''ella'' i ''elles'').

Els demostratius simples són: ''est'' (per al primer grau, en les variants ''este'', ''estos'', ''esta'' i ''estes''), ''eix'' (per al segon grau, en les variants ''eixe'', ''eixos'', ''eixa'' i ''eixes'') i ''ell'' (per al tercer grau, en les variants ''ells, ''ella'' i ''elles'').

Hui en dia en valencià general els demostratius simples de primer i segon grau s'han tornat les formes usades de manera general. Els pronoms ''est'' i ''eix'' generalment prenen la -e final: ''este'' i ''eixe'' excepte davant de vocal. El antic demostratiu simple de tercera distància actualment s'usa com a pronom personal i no com a demostratiu.

Hui en dia en valencià general els demostratius simples de primer i segon grau s'han tornat les formes usades de manera general. Els pronoms ''est'' i ''eix'' generalment prenen la -e final: ''este'' i ''eixe'' excepte davant de vocal. L'antic demostratiu simple de tercera distància actualment s'usa com a pronom personal i no com a demostratiu.

====Orige dels demostratius simples====

====Orige dels demostratius simples====

Els demostratius simples de primer grau deriven de demostratius llatins: ''este'' i ''est'' deriven del llatí ''iste'' i ''esta'' deriva del llatí ''ista''. Originalment la forma ''este'' s'escribia sempre ''est'', pero per a facilitar-ne la pronunciació els valencians l'insertaren una -e final, hui dia la forma ''est'' només s'usa davant de paraules començades per vocal, a on la pronunciació sense la -e no causa problemes.

Els demostratius simples de primer grau deriven de demostratius llatins: ''este'' i ''est'' deriven del llatí ''iste'' i ''esta'' deriva del llatí ''ista''. Originalment la forma ''este'' s'escrivia sempre ''est'', pero per a facilitar-ne la pronunciació, els valencians li insertaren una -e final, hui dia la forma ''est'' només s'usa davant de paraules començades per vocal, a on la pronunciació sense la -e no causa problemes.

Els demostratius simples de segon grau deriven de demostratius llatins: ''eixe'' i ''eix'' deriven del llatí vulgar ''ipsu'' i ''eixa'' deriva del llatí ''ipsa''. Originalment la forma ''eixe'' s'escribia sempre ''eix'', pero per a facilitar-ne la pronunciació els valencians l'insertaren una -e final, hui dia la forma ''eix'' només s'usa davant de paraules començades per vocal, a on la pronunciació sense la -e no causa problemes.

Els demostratius simples de segon grau deriven de demostratius llatins: ''eixe'' i ''eix'' deriven del llatí vulgar ''ipsu'' i ''eixa'' deriva del llatí ''ipsa''. Originalment la forma ''eixe'' s'escrivia sempre ''eix'', pero per a facilitar-ne la pronunciació, els valencians li insertaren una -e final, hui dia la forma ''eix'' només s'usa davant de paraules començades per vocal, a on la pronunciació sense la -e no causa problemes.

Els demostratius simples de tercer grau (hui pronoms personals) deriven de demostratius llatins: ''ell'' deriva del llatí vulgar ''illu'' i ''ella'' deriva del llatí ''illa''.

Els demostratius simples de tercer grau (hui pronoms personals) deriven de demostratius llatins: ''ell'' deriva del llatí vulgar ''illu'' i ''ella'' deriva del llatí ''illa''.

Els demostratius reforçats són: ''aquest'' (per al primer grau, en les variants ''aquests'', ''aquesta'' i ''aquestes''), ''aqueix'' (per al segon grau, en les variants ''aqueixos'', ''aqueixa'' i ''aqueixes'') i ''aquell'' (per al tercer grau, en les variants ''aquells, ''aquella'' i ''aquelles'').

Els demostratius reforçats són: ''aquest'' (per al primer grau, en les variants ''aquests'', ''aquesta'' i ''aquestes''), ''aqueix'' (per al segon grau, en les variants ''aqueixos'', ''aqueixa'' i ''aqueixes'') i ''aquell'' (per al tercer grau, en les variants ''aquells, ''aquella'' i ''aquelles'').

Bàsicament els pronoms reforçats són iguals que els simples pero en el prefix aqu- i sense la -e final. Hui en dia els demostratius reforçats de primer i segon grau han caigut en desús i a soles s'usen en uns pobles molt concrets d'Alacant (en les localitats [[Tàrbena]] i [[La Vall de Gallinera]] exactament).

Bàsicament, els pronoms reforçats són iguals que els simples pero en el prefix aqu- i sense la -e final. Hui en dia els demostratius reforçats de primer i segon grau han caigut en desús i a soles s'usen en uns pobles molt concrets d'Alacant (en les localitats de [[Tàrbena]] i [[La Vall de Gallinera]], concretament) i en la parla tradicional de part del Maestrat, especialment en pobles com [[Tírig]] o [[Benassal]].

En la llengua antiga es feya un us molt extens dels demostratius reforçats juntament en els simples, els reforçats eren, en diferència, els que més s'usaven durant el [[Sigle d'Or]], pero a poc a poc varen anar substituint-se pels pronoms simples. Posteriorment, durant la [[renaixença valenciana]] es varen tractar de reintroduir per a apropar el valencià d'aquella época al valencià del Sigle d'Or, pero no tingué gens d'èxit, puix la gent els veya com a lo que eren, arcaismes.

En la llengua antiga es feya un us molt extens dels demostratius reforçats juntament en els simples, els reforçats eren, en diferència, els que més s'usaven durant el [[Sigle d'Or]], pero a poc a poc anaren substituint-se pels pronoms simples. Posteriorment, durant la [[renaixença valenciana]] es tractaren de reintroduir per a acostar el valencià d'aquella época al valencià del [[Sigle d'Or]], pero no tingué gens d'èxit, puix la gent els vea com a lo que eren, arcaismes. L'únic que es conserva actualment en valencià general és el de tercer grau.

====Orige dels demostratius reforçats====

====Orige dels demostratius reforçats====

L'orige llatí dels deomstratius reforçats és el mateix que el dels seus equivalents simples pero emb ''eccu'' davant:

L'orige [[llatí]] dels deomstratius reforçats és el mateix que el dels seus equivalents simples pero en ''eccu'' davant:

Els demostratius reforçats de primer grau deriven de demostratius llatins: ''aquest'' deriva del llatí ''eccu iste'' i ''aquesta'' deriva del llatí vulgar ''eccu ista''.

Els demostratius reforçats de primer grau deriven de demostratius llatins: ''aquest'' deriva del llatí ''eccu iste'' i ''aquesta'' deriva del llatí vulgar ''eccu ista''.

=====Pronunciació del demostratiu reforçat ''aquest''=====

=====Pronunciació del demostratiu reforçat ''aquest''=====

El pronom demostratiu reforçat ''aquest'' presenta una pronunciació una miqueta complicada i segurament per això caigué en desús. La dificultat es deu a que, a diferència del demostratiu simple ''este'', ''aquest'' mai va desenrollar una -e final per a ajudar a la pronunciació, per tant els valencians varen haver d'ingeniar-se-les per a pronunciar-lo. És important poder llegir bé ''aquest'' per a ser capaços de llegir texts clàssics en veu alta. Primerament, ''aquest'' se pronuncia en e tancada (a diferència del [[català]] ''aquest'', que es pronuncia en e oberta, o del [[balear]] ''aquêst'', que es pronuncia en vocal neutra), despuix, si la paraula següent escomença per vocal, la es s'emmudix, és dir, se pronúncia ''aquet fill'', encara que s'escriga ''aquest fill''; i, finalment, el plural se pronuncia ''aquets'', encara que s'escriga ''aquests''. Esta pronunciació és la que hui dia es gasta en les localitats alacantines a on encara s'usa este demostratiu.

El pronom demostratiu reforçat ''aquest'', totalment en desús actualment en la llengua valenciana, presenta una pronunciació una miqueta complicada i segurament per això caigué en desús. La dificultat se deu a que, a diferència del demostratiu simple ''este'', ''aquest'' mai desenrollà una -e final per a ajudar a la pronunciació, per tant els valencians hagueren d'ingeniar-se-les per a pronunciar-lo. És important poder llegir bé ''aquest'' per a ser capaços de llegir texts clàssics en veu alta. Primerament, ''aquest'' se pronuncia en e tancada (a diferència del [[català]] ''aquest'', que es pronuncia en e oberta, o del [[balear]] ''aquêst'', que es pronuncia en vocal neutra), despuix, si la paraula següent escomença per consonant, la es s'emmudix (per la dificultat de pronunciar moltes consonants seguides), és dir, se pronuncia ''aquet fill'', encara que s'escriga ''aquest fill''; i, finalment, el plural se pronuncia ''aquets'', encara que s'escriga ''aquests''. Esta pronunciació és la que hui dia es gasta en les localitats alacantines a on encara s'usa este demostratiu.

 

És important indicar que en la parla tradicional de part del Maestrat este pronom sí que desenrollà una -e final, aixina com el pronom aqueix, que hui es diuen "aqueste" i "aqueixe", potser per això s'han conservat en alguns llocs fins a l'actualitat.

==Demostratius neutres==

==Demostratius neutres==

===Demostratiu neutre de proximitat===

===Demostratiu neutre de proximitat===

El demostratiu neutre de proximitat és ''açò'', que deriva del llatí ''ecce hoc''.

El demostratiu neutre de proximitat és ''açò'', que deriva del llatí ''ecce hoc''.

 

També existix una variant antiga d'este demostratiu, ''ço'', que hui en dia només se gasta com a recurs estilístic davant de que (''ço que passa'', volent dir ''lo que passa''), davant de de (''ço d'ella'', volent dir ''lo d'ella'') o en l'expressió ''ço és'' (que vol dir ''es dir''), també pot gastar-se com a sinònim de l'artícul neutre ''lo'', pero en la llengua oral i espontànea este demostratiu arcaic està totalment en desús.

===Demostratiu neutre de grau intermig de proximitat===

===Demostratiu neutre de grau intermig de proximitat===

===Demostratiu neutre de lluntania===

===Demostratiu neutre de lluntania===

El demostratiu neutre de lluntania és ''allò'', que deriva del llatí ''illud'' (té el mateix orige etimològic que l'[[Artícul valencià|artícul]] masculí i neutre).

El demostratiu neutre de lluntania és ''allò'', que deriva del llatí ''illud'' (té el mateix orige etimològic que l'[[Artícul valencià|artícul]] masculí i neutre).

==Referències==

==Referències==