Canvis

Els demostratius reforçats són: ''aquest'' (per al primer grau, en les variants ''aquests'', ''aquesta'' i ''aquestes''), ''aqueix'' (per al segon grau, en les variants ''aqueixos'', ''aqueixa'' i ''aqueixes'') i ''aquell'' (per al tercer grau, en les variants ''aquells, ''aquella'' i ''aquelles'').

Els demostratius reforçats són: ''aquest'' (per al primer grau, en les variants ''aquests'', ''aquesta'' i ''aquestes''), ''aqueix'' (per al segon grau, en les variants ''aqueixos'', ''aqueixa'' i ''aqueixes'') i ''aquell'' (per al tercer grau, en les variants ''aquells, ''aquella'' i ''aquelles'').

Bàsicament, els pronoms reforçats són iguals que els simples pero en el prefix aqu- i sense la -e final. Hui en dia els demostratius reforçats de primer i segon grau han caigut en desús i a soles s'usen en uns pobles molt concrets d'Alacant (en les localitats de [[Tàrbena]] i [[La Vall de Gallinera]], concretament) i en la parla tradicional del Maestrat, especialment en pobles com [[Tírig]] o [[Benassal]].

Bàsicament, els pronoms reforçats són iguals que els simples pero en el prefix aqu- i sense la -e final. Hui en dia els demostratius reforçats de primer i segon grau han caigut en desús i a soles s'usen en uns pobles molt concrets d'Alacant (en les localitats de [[Tàrbena]] i [[La Vall de Gallinera]], concretament) i en la parla tradicional de part del Maestrat, especialment en pobles com [[Tírig]] o [[Benassal]].

En la llengua antiga es feya un us molt extens dels demostratius reforçats juntament en els simples, els reforçats eren, en diferència, els que més s'usaven durant el [[Sigle d'Or]], pero a poc a poc anaren substituint-se pels pronoms simples. Posteriorment, durant la [[renaixença valenciana]] es tractaren de reintroduir per a acostar el valencià d'aquella época al valencià del [[Sigle d'Or]], pero no tingué gens d'èxit, puix la gent els vea com a lo que eren, arcaismes. L'únic que es conserva actualment en valencià general és el de tercer grau.

En la llengua antiga es feya un us molt extens dels demostratius reforçats juntament en els simples, els reforçats eren, en diferència, els que més s'usaven durant el [[Sigle d'Or]], pero a poc a poc anaren substituint-se pels pronoms simples. Posteriorment, durant la [[renaixença valenciana]] es tractaren de reintroduir per a acostar el valencià d'aquella época al valencià del [[Sigle d'Or]], pero no tingué gens d'èxit, puix la gent els vea com a lo que eren, arcaismes. L'únic que es conserva actualment en valencià general és el de tercer grau.

El pronom demostratiu reforçat ''aquest'', totalment en desús actualment en la llengua valenciana, presenta una pronunciació una miqueta complicada i segurament per això caigué en desús. La dificultat se deu a que, a diferència del demostratiu simple ''este'', ''aquest'' mai desenrollà una -e final per a ajudar a la pronunciació, per tant els valencians hagueren d'ingeniar-se-les per a pronunciar-lo. És important poder llegir bé ''aquest'' per a ser capaços de llegir texts clàssics en veu alta. Primerament, ''aquest'' se pronuncia en e tancada (a diferència del [[català]] ''aquest'', que es pronuncia en e oberta, o del [[balear]] ''aquêst'', que es pronuncia en vocal neutra), despuix, si la paraula següent escomença per consonant, la es s'emmudix (per la dificultat de pronunciar moltes consonants seguides), és dir, se pronuncia ''aquet fill'', encara que s'escriga ''aquest fill''; i, finalment, el plural se pronuncia ''aquets'', encara que s'escriga ''aquests''. Esta pronunciació és la que hui dia es gasta en les localitats alacantines a on encara s'usa este demostratiu.  

El pronom demostratiu reforçat ''aquest'', totalment en desús actualment en la llengua valenciana, presenta una pronunciació una miqueta complicada i segurament per això caigué en desús. La dificultat se deu a que, a diferència del demostratiu simple ''este'', ''aquest'' mai desenrollà una -e final per a ajudar a la pronunciació, per tant els valencians hagueren d'ingeniar-se-les per a pronunciar-lo. És important poder llegir bé ''aquest'' per a ser capaços de llegir texts clàssics en veu alta. Primerament, ''aquest'' se pronuncia en e tancada (a diferència del [[català]] ''aquest'', que es pronuncia en e oberta, o del [[balear]] ''aquêst'', que es pronuncia en vocal neutra), despuix, si la paraula següent escomença per consonant, la es s'emmudix (per la dificultat de pronunciar moltes consonants seguides), és dir, se pronuncia ''aquet fill'', encara que s'escriga ''aquest fill''; i, finalment, el plural se pronuncia ''aquets'', encara que s'escriga ''aquests''. Esta pronunciació és la que hui dia es gasta en les localitats alacantines a on encara s'usa este demostratiu.  

És important indicar que en la parla tradicional del Maestrat este pronom sí que desenrollà una -e final, aixina com el pronom aqueix, que hui es diuen "aqueste" i "aqueixe", potser per això s'han conservat fins a l'actualitat.

És important indicar que en la parla tradicional de part del Maestrat este pronom sí que desenrollà una -e final, aixina com el pronom aqueix, que hui es diuen "aqueste" i "aqueixe", potser per això s'han conservat en alguns llocs fins a l'actualitat.

==Demostratius neutres==

==Demostratius neutres==