22 895
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + + − El seu nom es deu als monjos carmelites que denominen ''deserts'' als seus llocs d'oració i retir espiritual i ''de les Palmes'', per la gran cantitat de margalloneres que en ells existixen. Els carmelitans es varen instalar en [[1694]] en aquell parage i varen construir un convent que, a causa d'un corriment de terres va quedar destruït en [[1783]]. El nou convent, va començar a construir-se en [[1784]] i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any [[1835]] es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de [[Benicàssim]] i a petició del seu Ajuntament, es va conseguir que permaneixquera com a monasteri carmelità.+ − + − − + − Esta serra presenta un típic clima mediterràneu en un fort periodo de sequia en [[estiu]] i en un màxim en la primavera d'[[hivern]].+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − + − [[Categoria:Parcs naturals d'Espanya|Desert de les Palmes]]
→Llocs d'interés
[[Image:Desert de les palmes bosc.jpg|thumb|250px|El Desert de les Palmes]]
[[Image:Desert de les palmes bosc.jpg|thumb|300px|El Desert de les Palmes]]
El '''Desert de les Palmes''' és un parc natural situat en la comarca de [[La Plana Alta]] de la [[Comunitat Valenciana]]. En una extensió de 3.293 hectàrees, és un parage montanyós que ocupa part dels térmens municipals de [[Castelló]], [[Benicàssim]], [[Borriol]], [[Cabanes]] i [[La Pobla Tornesa]].
El '''Desert de les Palmes''' és un parc natural situat en la comarca de [[La Plana Alta]] de la [[Comunitat Valenciana]]. En una extensió de 3.293 hectàrees, és un parage montanyós que ocupa part dels térmens municipals de [[Castelló]], [[Benicàssim]], [[Borriol]], [[Cabanes]] i [[La Pobla Tornesa]].
== Història ==
== Història ==
[[Archiu:Desierto de las Palmas.jpg|300px|miniaturadeimagen|Antic convent del Desert de les Palmes]]
El seu nom es deu als monjos carmelites que denominen ''deserts'' als seus llocs d'oració i retir espiritual i ''de les Palmes'', per la gran cantitat de [[Margalló|margalloneres]] que en ell existixen. Els carmelitans es varen instalar en l'any [[1694]] en aquell parage i varen construir un convent que, a causa d'un corriment de terres va quedar destruït en l'any [[1783]]. El nou convent, va començar a construir-se en [[1784]] i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any [[1835]] es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de [[Benicàssim]] i a petició del seu ajuntament, es va conseguir que permaneixquera com a [[Convent del Desert de les Palmes|monasteri carmelità]].
== Parage natural ==
Va ser declarat parage natural pel [[Govern Valencià]] el [[16 d'octubre]] de [[1989]]. S'ha cremat en diverses ocasions en l'any [[1985]] i en [[1992]] quedant com és evident en poc de bosc salvage.
Va ser declarat parage natural pel [[Govern Valencià]] el [[16 d'octubre]] de [[1989]]. S'ha cremat en diverses ocasions en [[1985]] i [[1992]] quedant com és evident en poc de bosc salvage.
== Orografia ==
== Orografia ==
Esta serra llitoral paralela a la costa es troba situada en la zona suroriental de la [[província de Castelló]] tenint com a altura màxima el pic del Bartolo de 729 m. El parc forma part junt a la propenca serra de les Santes d'un plec anticlinal de materials del [[paleozoic]]. En ella abunden les roques de rodeno i és un dels dos únics llocs de la província de Castelló a on apareixen les pissarres lo que li otorga un caràcter singular dins de la [[Comunitat Valenciana]].
Esta serra llitoral paralela a la costa es troba situada en la zona suroriental de la [[província de Castelló]] tenint com a altura màxima el pic del Bartolo de 729 m. El parc forma part junt a la propenca serra de les Santes d'un plec anticlinal de materials del [[paleozoic]]. En ella abunden les roques de rodeno i és un dels dos únics llocs de la província de Castelló a on apareixen les pissarres lo que li otorga un caràcter singular dins de la [[Comunitat Valenciana]].
== Clima ==
== Clima ==
Esta serra presenta un típic clima mediterràneu en un fort periodo de sequia en [[estiu]] i en un màxim en la [[primavera d'hivern]].
== Flora ==
La vegetació del parc natural es troba en estat de regeneració pel greu incendi que ho va arrasar en l'any [[1992]], a pesar d'això seguix sent molt interessant. La presència de sols de rodeno permet l'existència de les [[Surer|sureres]] i la [[Carrasca|carrasca]], per l'absorció d'humitat d'este tipo de sol, pero per la transformació de l'ecosistema natural pels incendis i les transformacions agràries la seua presència ara és molt escassa. De totes maneres encara és possible trobar matolls típics d'esta formació boscosa com l'[[Alborcer|alborcer]], el lloreral malvarell, la petorra, el matapoll, la coscollina, la ginebrera, el llentiscle i per supost la [[Margalló|margallonera]]. En l'actualitat la major superfície boscosa està composta pel pi rodeno i el pi carrasquer pero la política de reforestació té la intenció de substituir estos per les primitives sureres i carraqueres.
== Fauna ==
La fauna de la serra és variada destacant el [[sapo]] parter, el fardacho ocelat, el sacre d'escala entre els reptils i amfibis. L'avifauna és molt rica destacant l'àguila perdiuera, el falconet, el gavilà, el brúfol, el muçol chic o el muçol real entre les rapaces. També són comuns la [[perdiu]], la [[tórtola]], la busquereta, la collalba rossa, el torcecoll o el [[corp]]. Els mamífers no són la fauna principal, pero el parc tampoc està exent d'estos. La majoria són representants del bosc mediterràneu, com el rabosot, el [[javalí|porc javalí]], la farda, la [[gineta]] i la fugina.
== Parage d'interés ==
La presència de l'orde carmelita ha dotat al parc de dos importants monuments com són el Monasteri antic (en ruïnes) (s. [[sigle XVII|XVII]]-[[sigle XVIII|XVIII]]) i el Monasteri nou (s. XVIII); també disseminades en el parage es troben vàries ermites (s. XVIII-[[sigle XX|XX]]). Ademés en el parc hi ha una série d'importants ruïnes com són el Castell de Montornés i el de Miravet i l'Ermita de les Santes. També és destacable (ya fora del parc, pero molt pròxims ad ell) la presència del [[Castell de Fadrell]] o Castell Vell i l'[[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Ermita de la Magdalena]], lloc a on estava l'antic emplaçament de Castelló de la Plana i al que acodixen els veïns de la capital en romeria ([[Romeria de les Canyes]], el tercer dumenge de la [[Quaresma]], durant les [[Festes de la Magdalena]], en commemoració de la fundació de la ciutat. Existix una Romeria anual a la Creu del Bartolo en la que es puja des de Castelló de la Plana cada últim dumenge d'octubre.
== Accés ==
En estar situat tan prop de la capital castellonenca, el seu accés és molt senzill. Per ad això és recomanable la carretera CV-147 que s'interna en el parc a la que es pot aplegar a partir de l'[[Autopista del Mediterràneu]] o AP-7 i la [[N-340]] a l'altura de Benicàssim, dos importants eixos que recorren la província de nort a sur de forma paralela a la mar.
== Llocs d'interés ==
* [[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Ermita de la Magdalena]]
* [[Castell de Fadrell]]
* Castell de Montornés
* Centre d'Informació i d'Interpretació del parage natural "La Bartola"
* [[Convent del Desert de les Palmes|Convent del Desert de les Palmes o Monasteri dels Carmelites]]
* Font de Sant Josep
* [[Cim del Bartolo|Pic o cim del Bartolo]]
* [[Creu del Bartolo]]
* Font Tallà
* Font de Roc
* Ermita de Les Santes
* Font del Perelló
* [[Castell de Miravet (Cabanes)|Castell de Miravet]]
* Font de Miravet
* Agulles de Santa Àgueda
== Vore també ==
* [[Cim del Bartolo]]
* [[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Ermita de la Magdalena]]
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Desert de les Palmes}}
{{Commonscat|Desert de les Palmes}}
* [https://www.valenciabonita.es/2018/08/14/agulles-de-santa-agueda/ Les Agulles de Santa Àgueda, el impresionante mirador natural del Desert de les Palmes - ''Valencia Bonita'']
{{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}}
[[Categoria:Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana]]