22 921
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 15:
Llínea 15: + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Esta serra presenta un típic clima mediterràneu en un fort periodo de sequia en [[estiu]] i en un màxim en la primavera d'[[hivern]].
Esta serra presenta un típic clima mediterràneu en un fort periodo de sequia en [[estiu]] i en un màxim en la primavera d'[[hivern]].
== Flora ==
La vegetació del parc natural es troba en estat de regeneració pel greu incendi que ho va arrasar en 1992, a pesar d'això seguix sent molt interessant. La presència de sols de rodeno permet l'existència de les sureres i la carrasca, per l'absorció d'humitat d'este tipo de sol, pero per la transformació de l'ecosistema natural pels incendis i les transformacions agràries la seua presència ara és molt escassa. De totes maneres encara és possible trobar matolls típics d'esta formació boscosa com l'alborcer, el lloreral malvarell, la petorra, el matapoll, la coscollina, la ginebrera, el llentiscle i per supost la margallonera. En l'actualitat la major superfície boscosa està composta pel pi rodeno i el pi carrasquer pero la política de reforestació té la intenció de substituir estos per les primitives sureres i carraqueres.
== Fauna ==
La fauna de la serra és variada destacant el sapo parter, el fardacho ocelat, el sacre d'escala entre els reptils i amfibis. L'avifauna és molt rica destacant l'àguila perdiuera, el falconet, el gavilà, el brúfol, el muçol chic o el muçol real entre les rapaces. També són comuns la perdiu, la tórtola, la busquereta, la collalba rossa, el torcecoll o el corp. Els mamífers no són la fauna principal, pero el parc tampoc està exent d'estos. La majoria són representants del bosc mediterràneu, com el rabosot, el porc javalí, la farda, la gineta i la fugina.
== Parage d'interés ==
La presència de l'orde carmelita ha dotat al parc de dos importants monuments com són el Monasteri antic (en ruïnes) (s. XVII-XVIII) i el Monasteri nou (S. XVIII); també disseminades en el parage es troben vàries ermites (ss. XVIII-XX). Ademés en el parc hi ha una série d'importants ruïnes com són el Castell de Montornés i el de Miravet i l'Ermita de les Santes. També és destacable (ya fora del parc, pero molt pròxims ad ell) la presència del Castell Vell i l'[[Ermita de la Magdalena]], lloc on estava l'antic emplaçament de Castelló de la Plana i al que acodixen els veïns de la capital en romeria durant les [[Festes de la Magdalena]] en commemoració de la fundació de la ciutat. Existix una Romeria anual a la Creu de Bartolo en la que es puja des de Castelló de la Plana cada últim dumenge d'octubre.
== Accés ==
En estar situat tan prop de la capital castellonenca, el seu accés és molt senzill. Per ad això és recomanable la carretera CV-147 que s'interna en el parc a la que es pot aplegar a partir de la [[AP-7]] i la [[N-340]] a l'altura de Benicàssim, dos importants eixos que recorren la província de nort a sur de forma paralela a la mar.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==