Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1260 bytes afegits ,  12:46 19 abr 2009
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
{{Plantilla:esbos}}
+
El concepte teològic, filosòfic i antropològic de '''Deu''' fa referència a una suprema deïtat adorada per algunes [[religió|religions]], en especial les d'orige abrahàmic i aquelles relacionades. La seua conceptualisació ha segut tema de debat en quasi totes les civilisacions humanes.
   −
Un '''Déu''' o divinitat és un ser superior, no humà, que representa allò sagrat. S'acostuma a escriure en minúscula els deus politeistes (estudiats per la mitologia) i en mayúscula l'entitat abstracta del monoteisme (el Creador omnipotent, estudiat per la teologia i centre de la religió). Si el deu inspira la llei secular, la societat se diu teocràcia.
+
El vocable «deu» s'escriu en valencià en mayúscula com a substantiu propi quan es referix a la idea de ser suprem de les religions [[monoteisme|monoteistes]], com són el [[judaisme]], el [[cristianisme]], l'[[islam]] i, potser en menor grau, el [[zoroastrisme]] o [[mazdeisme]].
 +
 
 +
En la tradició cristiana, des de l'[[Edat Mijana]], Deu és objecte d'estudi de la [[teologia]]. Des de temps de [[Sant Tomàs d'Aquino]] (1225-1274), s'assumix que l'existència de Deu no és tasca comprovable pel mètodo científic, sino que la seua existència ha de demostrar-se en l'àmbit de la [[metafísica]].
 +
 
 +
En l'islam, el [[Corà]] no discutix en profunditat el tema de demostrar l'existència de Deu, ya que diu esta és confirmada per l'instint humà pur i sa (així com per la ment no contaminada en «la impurea del [[politeisme]]»). Més encara, l'afirmació de la Unitat Divina, és alguna cosa natural i instintiu
 +
 
 +
==Definició==
 +
 
 +
La definició més comuna de '''Deu''' és un ser superior, suprem, omnipotent, omnipresent i omniscient, que representa allò sagrat. S'acostuma a escriure en minúscula els deus politeistes (estudiats per la mitologia) i en mayúscula l'entitat abstracta del monoteisme (el Creador omnipotent, estudiat per la teologia i centre de la religió). Si el deu inspira la llei secular, la societat se diu teocràcia.
    
Les religions que creguen en un sol Deu es diuen monoteistes i les que creguen en més d´un se diuen politeistes.
 
Les religions que creguen en un sol Deu es diuen monoteistes i les que creguen en més d´un se diuen politeistes.
    
[[Categoria:Religió]]
 
[[Categoria:Religió]]
2012

edicions

Menú de navegació