Edició de «Dia»

[[Image:GreenwUhrWelt.jpg |thumb|right|400px|<center>Duració d'un dia en la [[Terra]], d'acort a la [[Latitut|latitut]].</center>]]
Se nomena '''dia''' (del [[llatí]] ''dies''), al lapsus que tarda la [[Terra]] des de que el [[sol]] està en el punt més alt sobre l'horisó fins a que torna a estar-ho. Se tracta d'una forma de medir el temps -la primera que tingué l'home- encara que el desenroll de l'[[astronomia]] ha mostrat que, dependent de la referència que es gaste per a medir un gir, se tracta de temps solar o de tems sidèreu -el primer pren com a referència al [[Sol]] i el segon pren com a referència a les [[Estrela|estreles]]-. En cas de que no s'acompanye el terme "dia" en atre vocable, deu entendre's com a [[dia solar mig]], base del temps civil, que es dividix en 24 [[hora|hores]], de 60 [[Minut|minuts]], de 60 [[Segon (Unitat de temps)|segons]], i dura, per tant, 86.400 segons.

== Dia solar mig ==
És el gastat per a tots els assunts quotidians. Se definix com el temps que emplea el [[Sol]] en culminar dos voltes consecutives en el meridià de l'observador, segons un promig anual. Dura 24 hores, lo qual equival a 86.400 segons.

En la mateixa referència, el [[Sol]], se té l'[[any tropical]] o any tròpic, temps que demora la [[Terra]] en el seu moviment anual. En un any tròpic la terra dona 365,242189 voltes en torn al seu eix i, per tant, un any tròpic dura 365,242189 dies solars mijos.

== Dia sidèreu ==
També dit un dia sideral, és el temps entre dos trànsits successius de l'[[equinocci]] mig o, de manera equivalent, és el temps entre dos culminacions succesives d'una [[estrela]] en el meridià local. Per a un observador determinat el sidèreu escomença quan el [[Punt Àries]] travessa el seu meridià.

En un any tròpic la [[terra]] dona 365,242189 voltes en torn al seu eix respete al [[Sol]], pero respecte a les estreles dona una volta més 366,242189. Se pot obtindre una aproximació suficient bona del valor del dia sidèreu

* 1 any tròpic = 365,242189 dies = 8.765,8125 hores
* 1 any sidèreu = (8.765,8125 h/366,242189) = 23,9345 hores.

El dia sidèreu resulta ser una miqueta manco de 24 hores: 23 h 56 min 4 s, aproximadament.

En astronomia observacional s'usa el temps sidèreu. Suponem que hui alineem una [[estrela]] i anotem l'hora. Demà l'estrela alcançarà la mateixa alineació uns 3 min 55,9 s ans.

Per una atra part, s'ha de distinguir entre el periodo de rotació de la [[Terra]] respecte a les [[estreles]] i el dia sidèreu pròpiament dit. Al ser l'equinocci mig un punt mòbil degut a la precesió, el dia sidèreu és 0,0084 segons més curt que el periodo rotacional respecte a les estreles.

== Dia com a concepte contrapost a nit ==
També es coneix com a dia, de manera genèrica, al temps que va des de l'eixida del [[Sol]] al seu ocàs. La refracció en l'atmòsfera terrestre motiva que es veja llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepúscul matutí. Dita difusió allarga el periodo de llum.

== Dies de la semana ==
En el [[calendari gregorià]], un dia és la sèptima part d'una [[semana]]. Cada dia d'una [[semana]] té nom diferents, consecutiu i cíclic: [[dilluns]], [[dimarts]], [[dimecres]], [[dijous]], [[divendres]], [[dissabte]] i [[dumenge]].

== Vore també ==
* [[Calendari]]
* [[Data]]
* [[Semana]]

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Day}}
{{DGLV|Dia}}

[[Categoria:Unitats de temps]]
Revisió actual		El teu text
Llínea 1:		Llínea 1:
−	[[Image:GreenwUhrWelt.jpg \|thumb\|right\|400px\|<center>~~Rellonge~~ en ~~les hores del dia~~</center>]]	+	[[Image:GreenwUhrWelt.jpg \|thumb\|right\|400px\|<center>Duració d'un dia en la [[Terra]], d'acort a la [[Latitut\|latitut]].</center>]]
	Se nomena '''dia''' (del [[llatí]] ''dies''), al lapsus que tarda la [[Terra]] des de que el [[sol]] està en el punt més alt sobre l'horisó fins a que torna a estar-ho. Se tracta d'una forma de medir el temps -la primera que tingué l'home- encara que el desenroll de l'[[astronomia]] ha mostrat que, dependent de la referència que es gaste per a medir un gir, se tracta de temps solar o de tems sidèreu -el primer pren com a referència al [[Sol]] i el segon pren com a referència a les [[Estrela\|estreles]]-. En cas de que no s'acompanye el terme "dia" en atre vocable, deu entendre's com a [[dia solar mig]], base del temps civil, que es dividix en 24 [[hora\|hores]], de 60 [[Minut\|minuts]], de 60 [[Segon (Unitat de temps)\|segons]], i dura, per tant, 86.400 segons.		Se nomena '''dia''' (del [[llatí]] ''dies''), al lapsus que tarda la [[Terra]] des de que el [[sol]] està en el punt més alt sobre l'horisó fins a que torna a estar-ho. Se tracta d'una forma de medir el temps -la primera que tingué l'home- encara que el desenroll de l'[[astronomia]] ha mostrat que, dependent de la referència que es gaste per a medir un gir, se tracta de temps solar o de tems sidèreu -el primer pren com a referència al [[Sol]] i el segon pren com a referència a les [[Estrela\|estreles]]-. En cas de que no s'acompanye el terme "dia" en atre vocable, deu entendre's com a [[dia solar mig]], base del temps civil, que es dividix en 24 [[hora\|hores]], de 60 [[Minut\|minuts]], de 60 [[Segon (Unitat de temps)\|segons]], i dura, per tant, 86.400 segons.