Dia
Se nomena dia (del llatí dies), al lapsus que tarda la Terra des de que el sol està en el punt més alt sobre l'horisó fins a que torna a estar-ho. Se tracta d'una forma de medir el temps -la primera que tingué l'home- encara que el desenroll de l'astronomia ha mostrat que, dependent de la referència que es gaste per a medir un gir, se tracta de temps solar o de tems sidèreu -el primer pren com a referència al Sol i el segon pren com a referència a les estreles-. En cas de que no s'acompanye el terme "dia" en atre vocable, deu entendre's com a dia solar mig, base del temps civil, que es dividix en 24 hores, de 60 minuts, de 60 segons, i dura, per tant, 86.400 segons.
Dia solar mig[editar | editar còdic]
És el gastat per a tots els assunts quotidians. Se definix com el temps que emplea el Sol en culminar dos voltes consecutives en el meridià de l'observador, segons un promig anual. Dura 24 hores, lo qual equival a 86.400 segons.
En la mateixa referència, el Sol, se té l'any tropical o any tròpic, temps que demora la Terra en el seu moviment anual. En un any tròpic la terra dona 365,242189 voltes en torn al seu eix i, per tant, un any tròpic dura 365,242189 dies solars mijos.
Dia sidèreu[editar | editar còdic]
També dit un dia sideral, és el temps entre dos trànsits successius de l'equinocci mig o, de manera equivalent, és el temps entre dos culminacions succesives d'una estrela en el meridià local. Per a un observador determinat el sidèreu escomença quan el Punt Àries travessa el seu meridià.
En un any tròpic la terra dona 365,242189 voltes en torn al seu eix respete al Sol, pero respecte a les estreles dona una volta més 366,242189. Se pot obtindre una aproximació suficient bona del valor del dia sidèreu
- 1 any tròpic = 365,242189 dies = 8.765,8125 hores
- 1 any sidèreu = (8.765,8125 h/366,242189) = 23,9345 hores.
El dia sidèreu resulta ser una miqueta manco de 24 hores: 23 h 56 min 4 s, aproximadament.
En astronomia observacional s'usa el temps sidèreu. Suponem que hui alineem una estrela i anotem l'hora. Demà l'estrela alcançarà la mateixa alineació uns 3 min 55,9 s ans.
Per una atra part, s'ha de distinguir entre el periodo de rotació de la Terra respecte a les estreles i el dia sidèreu pròpiament dit. Al ser l'equinocci mig un punt mòbil degut a la precesió, el dia sidèreu és 0,0084 segons més curt que el periodo rotacional respecte a les estreles.
Dia com a concepte contrapost a nit[editar | editar còdic]
També es coneix com a dia, de manera genèrica, al temps que va des de l'eixida del Sol al seu ocàs. La refracció en l'atmòsfera terrestre motiva que es veja llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepúscul matutí. Dita difusió allarga el periodo de llum.
Dies de la semana[editar | editar còdic]
En el calendari gregorià, un dia és la sèptima part d'una semana. Cada dia d'una semana té nom diferents, consecutiu i cíclic: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i dumenge.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dia.
«Dia». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).