22 735
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 35:
Llínea 35: − + Llínea 71:
Llínea 71: − + Llínea 131:
Llínea 131: − +
→Atres definicions històriques que avalen la genètica del “dialecte barceloní”
{{cita|"el català de Barcelona q. s'està ensenyant a Valéncia,és un dialecte infame i infecte” (discurs en Universitat de Girona.1.11.[[1992]])}}
{{cita|"el català de Barcelona q. s'està ensenyant a Valéncia,és un dialecte infame i infecte” (discurs en Universitat de Girona.1.11.[[1992]])}}
* Capellà mallorquí [[Antoni Maria Alcover|Mossén Alcover]] ([[Mallorca]]. [[1913]]), inventor-gestor del 1er Congrés de la Llengua Catalana
* Capellà mallorquí [[Antoni Maria Alcover|Mossén Alcover]] ([[Mallorca]]. [[1913]]), inventor-gestor del 1er Congrés de la Llengua Catalana
{{cita| ”¿Quin dret té el dialecte barceloní .. davant del valencià? ¿No és tal vegada crear un centralisme llingüístic?”(“Geografia Gral.del Regne de Valéncia”.1956) <ref> dit quan en [[1913]] es votaven les noves "normes fabrines” del laboratori del químic Pompeu Fabra, fabricant de l'actual neo_catalá.</ref>}}
{{cita| ”¿Quin dret té el dialecte barceloní .. davant del valencià? ¿No és tal vegada crear un centralisme llingüístic?”(“Geografia Gral.del Regne de Valéncia”.1956) <ref> dit quan en [[1913]] es votaven les noves "normes fabrines” del laboratori del químic Pompeu Fabra, fabricant de l'actual neo_catalá.</ref>}}
{{cita|“La poesia eròtica dels trovadors provençals fon imitada en Catalunya en els sigles XIII i XIV”.}}
{{cita|“La poesia eròtica dels trovadors provençals fon imitada en Catalunya en els sigles XIII i XIV”.}}
* El filòlec i llingüiste català [[Antoni Badia Margarit]], rector de l'Universitat de [[Barcelona]], va deixar escrit en la seua Gramàtica Històrica Catalana ([[1952]])
* El filòlec i llingüiste català [[Antoni Badia i Margarit]], rector de l'Universitat de [[Barcelona]], va deixar escrit en la seua Gramàtica Històrica Catalana ([[1952]])
{{cita|“No és el català una llengua romànica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat pròpia: tot al contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i a soles des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua noellatina independent”<ref>Antoni Badia Margarit. Gramàtica Històrica Catalana. [[1952]].</ref>}}
{{cita|“No és el català una llengua romànica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat pròpia: tot al contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i a soles des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua noellatina independent”<ref>Antoni Badia Margarit. Gramàtica Històrica Catalana. [[1952]].</ref>}}
Confessió catalana de l'espoli de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]:
Confessió catalana de l'espoli de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]:
L'erudit català Ramon Miquel i Planas, gran estudiós del nostre clàssics valencians, confessava en honestitat en [[1905]]:
L'erudit català [[Ramon Miquel i Planas]], gran estudiós del nostre clàssics valencians, confessava en honestitat en [[1905]]:
{{cita|Vist el cas (de la llengua) des de Catalunya, no hi ha dubte que, quan més extremen els valencians les pretensions d'autonomia de la seua varietat idiomàtica, enfront del català (dialecte barceloní), major necessitat hi ha per la nostra part de reivindicar l'unitat llingüística de les gents que poblen la franja llevantina de la península en les Illes Balears...}}
{{cita|Vist el cas (de la llengua) des de Catalunya, no hi ha dubte que, quan més extremen els valencians les pretensions d'autonomia de la seua varietat idiomàtica, enfront del català (dialecte barceloní), major necessitat hi ha per la nostra part de reivindicar l'unitat llingüística de les gents que poblen la franja llevantina de la península en les Illes Balears...}}