Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
47 bytes afegits ,  16:01 30 març 2020
Llínea 21: Llínea 21:  
==Atres definicions històriques que avalen la genètica del “dialecte barceloní”==
 
==Atres definicions històriques que avalen la genètica del “dialecte barceloní”==
   −
* Pare de la Romanística i creador de la Gramàtica Comparada , filòlec [[Alemanya|alemà ]] Frederick  Diez
+
* Pare de la Romanística i creador de la Gramàtica Comparada, filòlec [[Alemanya|alemà ]] [[Friedrich Christian Diez|Friedrich Diez]]
    
{{cita|“el Provençal s'estén particularment en Catalunya” ("Grammaire des Langues Romaniques”.[[París]].[[1874]].p.3) “Alvernés, gascó, Provençal, llenguadocià són dialectes romanços”.}}
 
{{cita|“el Provençal s'estén particularment en Catalunya” ("Grammaire des Langues Romaniques”.[[París]].[[1874]].p.3) “Alvernés, gascó, Provençal, llenguadocià són dialectes romanços”.}}
Llínea 79: Llínea 79:  
{{cita|Catalunya vol impondre la llengua de Pompeu Fabra (dialecte barceloní) en Valéncia per fanatisme}}<ref> Catedràtic de Llingüística Francisco Rodriguez Adrados, Acadèmic de la RAE. [[Valéncia Hui]]. 28.02.[[2008]].</ref>
 
{{cita|Catalunya vol impondre la llengua de Pompeu Fabra (dialecte barceloní) en Valéncia per fanatisme}}<ref> Catedràtic de Llingüística Francisco Rodriguez Adrados, Acadèmic de la RAE. [[Valéncia Hui]]. 28.02.[[2008]].</ref>
 
   
 
   
* Wilhelm Meyer-Lübke
+
* [[Wilhelm Meyer-Lübke]]
   −
{{cita| Wilhelm Meyer-Lübke , seguint el seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en [[1890]] va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques,...}}<ref> [http.//www.es.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref>  
+
{{cita|Meyer-Lübke, seguint al seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en [[1890]] va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques,...}}<ref> [http.//www.es.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref>  
    
Lübke va adoptar una posició polèmica en quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Deu, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu:  
 
Lübke va adoptar una posició polèmica en quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Deu, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu:  
Llínea 93: Llínea 93:  
{{cita|És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'[[Europa]] dels clàssics de la qual no sols varen aprendre els catalans, sino inclús els castellans}}
 
{{cita|És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'[[Europa]] dels clàssics de la qual no sols varen aprendre els catalans, sino inclús els castellans}}
   −
* [[Gregori Mayans|Mayans i Ciscar]]. Seguint la definició del Pare de la Romanística [[Friedrich Díez]], Mayans i Ciscar també afirmava en [[1873]] que:
+
* [[Gregori Mayans|Mayans i Ciscar]]. Seguint la definició del Pare de la Romanística [[Friedrich Christian Diez|Friedrich Díez]], Mayans i Ciscar també afirmava en [[1873]] que:
 
   
 
   
 
{{cita|el català és un dialecte del llemosí}}<ref> Orígens de l'espanyol”. Mayans i Ciscar. Madrit, 1873</ref>.  
 
{{cita|el català és un dialecte del llemosí}}<ref> Orígens de l'espanyol”. Mayans i Ciscar. Madrit, 1873</ref>.  
Llínea 113: Llínea 113:  
* [[Ramon Miquel i Planas]] en la seua coneguda novela “El purgatori del bibliofil. Novela fantàstica“ (Ilustració Catalana. [[1918]])  es manifesta obertament contrari al neocatalaní de Pompeu Fabra a  qui denomina despectivament  “llengua badaloneta”<ref>Ramón Miquel i Planes.El purgatori del bibliofil. Ilustració Catalana. 1918</ref>
 
* [[Ramon Miquel i Planas]] en la seua coneguda novela “El purgatori del bibliofil. Novela fantàstica“ (Ilustració Catalana. [[1918]])  es manifesta obertament contrari al neocatalaní de Pompeu Fabra a  qui denomina despectivament  “llengua badaloneta”<ref>Ramón Miquel i Planes.El purgatori del bibliofil. Ilustració Catalana. 1918</ref>
   −
* Mossen Alcover, llingüiste mallorquí, opinava aixina del “dialecte barceloní” (=neocatalaní)
+
* Mossén Alcover, llingüiste mallorquí, opinava aixina del “dialecte barceloní” (=neocatalaní)
    
{{cita|''dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no et per a on agafarlo... un desbarat ferest no sols dónes del punt de vista lingüístic, sino dónes del punt de vista polític''}}  
 
{{cita|''dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no et per a on agafarlo... un desbarat ferest no sols dónes del punt de vista lingüístic, sino dónes del punt de vista polític''}}  
22 724

edicions

Menú de navegació