Canvis

No obstant això, va canviar este juí en [[1925]], despuix de ser nomenat "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona"  i haver segut "onerosament fidelisat" per  la burguesia nazionalista catalana: va ser llavors quan va començar a  utilisar generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concordances en el provençal per a tot el conjunt idiomàtic catalá-valenciá-balear.

No obstant això, va canviar este juí en [[1925]], despuix de ser nomenat "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona"  i haver segut "onerosament fidelisat" per  la burguesia nazionalista catalana: va ser llavors quan va començar a  utilisar generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concordances en el provençal per a tot el conjunt idiomàtic catalá-valenciá-balear.

Esta nova denominació fon invalidada pel reputat gramatiste i filòlec [[Menendez Pidal]] en la seua obra ''Gramàtica Històrica'' ([[Madrit]], [[1977]]) on va demostrar la falta de rigor de Meyer Lübke al mateix temps que reconeixia l'independència idiomàtica de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]:  

Esta nova denominació fon invalidada pel reputat gramatiste i filòlec [[Ramón Menéndez Pidal|Menendez Pidal]] en la seua obra ''Gramàtica Històrica'' ([[Madrit]], [[1977]]) on va demostrar la falta de rigor de Meyer Lübke al mateix temps que reconeixia l'independència idiomàtica de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]:  

{{cita|És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'[[Europa]] dels clàssics de la qual no sols varen aprendre els catalans, sino inclús els castellans}}

{{cita|És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'[[Europa]] dels clàssics de la qual no sols varen aprendre els catalans, sino inclús els castellans}}