Canvis

11 bytes afegits ,  21:17 31 jul 2019
Llínea 81: Llínea 81:  
* Wilhelm Meyer-Lübke
 
* Wilhelm Meyer-Lübke
   −
{{cita| Wilhelm Meyer-Lübke , seguint el seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en [[1890]] va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques,...}}<ref> [http.//www.es.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref>}}
+
{{cita| Wilhelm Meyer-Lübke , seguint el seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en [[1890]] va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques,...}}<ref> [http.//www.es.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref>  
    
Lübke va adoptar una posició polèmica en quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Deu, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu:  
 
Lübke va adoptar una posició polèmica en quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Deu, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu:  
Llínea 87: Llínea 87:  
{{cita|"En l'Est la transició s'opera a poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal...."}}<ref>Wilhelm meyer-lübke. Gramàtica de les Llengües Romàniques (p. 14)</ref>.  
 
{{cita|"En l'Est la transició s'opera a poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal...."}}<ref>Wilhelm meyer-lübke. Gramàtica de les Llengües Romàniques (p. 14)</ref>.  
   −
No obstant això, va canviar este juí en [[1925]], despuix de ser nomenat "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona"  i haver segut "onerosament fidelisat" per  la burguesia nazionalista catalana : va ser llavors quan va començar a  utilisar generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concordances en el provençal per a tot el conjunt idiomàtic catalá-valenciá-balear.
+
No obstant això, va canviar este juí en [[1925]], despuix de ser nomenat "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona"  i haver segut "onerosament fidelisat" per  la burguesia nazionalista catalana: va ser llavors quan va començar a  utilisar generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concordances en el provençal per a tot el conjunt idiomàtic catalá-valenciá-balear.
   −
Esta nova denominació fon invalidada pel reputat gramatiste i filòlec Menendez Pidal en la seua obra "Gramàtica Històrica" ([[Madrit]]. [[1977]]) on va demostrar la falta de rigor de Meyer Lübke a les mateixes temps que reconeixia l'independència idiomàtica de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]  
+
Esta nova denominació fon invalidada pel reputat gramatiste i filòlec [[Menendez Pidal]] en la seua obra ''Gramàtica Històrica'' ([[Madrit]], [[1977]]) on va demostrar la falta de rigor de Meyer Lübke al mateix temps que reconeixia l'independència idiomàtica de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]:
   −
{{cita|"És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'[[Europa]] dels clàssics de la qual no sols varen aprendre els catalans, sino inclús els castellans".}}
+
{{cita|És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'[[Europa]] dels clàssics de la qual no sols varen aprendre els catalans, sino inclús els castellans}}
   −
* [[Gregori Mayans|Mayans i Ciscar]]. Seguint la definició del Pare de la Romanística Friedrich Díez, Mayans i Ciscar també afirmava en [[1873]] que
+
* [[Gregori Mayans|Mayans i Ciscar]]. Seguint la definició del Pare de la Romanística [[Friedrich Díez]], Mayans i Ciscar també afirmava en [[1873]] que:
 
   
 
   
{{cita|“el català és un dialecte del llemosí”<ref> Orígens de l'espanyol”. Mayans i Ciscar. Madrit, 1873</ref>. El “llemosí” (dialecte parlat a Limoges -França) era  el terme  incorrectament usat ya pels escritors de la Ilustració del [[sigle XVIII]]  per a suplantar la definició històrica de Llengua Valenciana}}.
+
{{cita|el català és un dialecte del llemosí}}<ref> Orígens de l'espanyol”. Mayans i Ciscar. Madrit, 1873</ref>.  
   −
* Filòlec alemà Gerhard Rohlfs. Munic, [[1986]].
+
El [[Llemosí|llemosí]] (dialecte parlat en Limoges - [[França]]) era el terme incorrectament usat ya pels escritors de l'Ilustració del [[sigle XVIII]] per a suplantar la definició històrica de Llengua Valenciana.
   −
{{cita|”El catalá és, en l'essencial, una dependència del Provençal"}}
+
* Filòlec alemà Gerhard Rohlfs (Munic, [[1986]]):
 +
 
 +
{{cita|El catalá és, en l'essencial, una dependència del Provençal}}
    
* [[Joaquím Martí i Gadea|Martí i Gadea]] destacava la singularitat de "La [[Llengua valenciana]], per la riquea de veus, modismes i gràcia (...) superant a la catalana" <ref> Gadea. Tipos. Ed.cit. [[1908]], p. 298</ref>)
 
* [[Joaquím Martí i Gadea|Martí i Gadea]] destacava la singularitat de "La [[Llengua valenciana]], per la riquea de veus, modismes i gràcia (...) superant a la catalana" <ref> Gadea. Tipos. Ed.cit. [[1908]], p. 298</ref>)
   −
L'alcoyà (de [[Balones]]) defenia la seua autonomia respecte de la catalana, cosa que també oculta el lexicòlec [[Josep Coromina|Corominas]], saquejador impenitent de l'obra de Martí i Gadea, de la que selecciona lo concordant en la seua teoria immersora.” <ref>[http://perso.wanadoo.es/rgmoya/cuandocataluna.htm Ricart Garcia Moya] </ref>)  
+
L'alcoyà (de [[Balones]]) defenia la seua autonomia respecte de la catalana, cosa que també oculta el lexicòlec [[Josep Corominas|Corominas]], saquejador impenitent de l'obra de Martí i Gadea, de la que selecciona lo concordant en la seua teoria immersora.” <ref>[http://perso.wanadoo.es/rgmoya/cuandocataluna.htm Ricart Garcia Moya] </ref>)  
    
* [[Francisco Giner Mengual]], professor de llingüística de l'Universitat de la Sorbona (París)
 
* [[Francisco Giner Mengual]], professor de llingüística de l'Universitat de la Sorbona (París)
Llínea 111: Llínea 113:  
* [[Ramon Miquel i Planas]] en la seua coneguda novela “El purgatori del bibliofil. Novela fantàstica“ (Ilustració Catalana. [[1918]])  es manifesta obertament contrari al neocatalaní de Pompeu Fabra a  qui denomina despectivament  “llengua badaloneta”<ref>Ramón Miquel i Planes.El purgatori del bibliofil. Ilustració Catalana. 1918</ref>
 
* [[Ramon Miquel i Planas]] en la seua coneguda novela “El purgatori del bibliofil. Novela fantàstica“ (Ilustració Catalana. [[1918]])  es manifesta obertament contrari al neocatalaní de Pompeu Fabra a  qui denomina despectivament  “llengua badaloneta”<ref>Ramón Miquel i Planes.El purgatori del bibliofil. Ilustració Catalana. 1918</ref>
   −
* Mossen Alcover, llingüiste mallorquí, opinava aixina del “dialecte barceloní”(=neocatalaní)
+
* Mossen Alcover, llingüiste mallorquí, opinava aixina del “dialecte barceloní” (=neocatalaní)
   −
{{cita|dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no et per a on agafarlo... un desbarat ferest no sols dónes del punt de vista lingüístic, sino dónes del punt de vista polític}}  
+
{{cita|''dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no et per a on agafarlo... un desbarat ferest no sols dónes del punt de vista lingüístic, sino dónes del punt de vista polític''}}  
    
* [[Sanchis Guarner]] se'l recriminava Fuster:  
 
* [[Sanchis Guarner]] se'l recriminava Fuster:  
   −
{{cita|«Ves amb conte, per favor, aquest llenguatge teu es semític. I morfológicamente es barceloní. No podem fer passes en fals perque una cosa es el que tu escrius i una atra distinta es la que esperen els lectors als quals nosaltres podem influir, pero no ignorar»}}
+
{{cita|''Ves amb conte, per favor, aquest llenguatge teu es semític. I morfológicamente es barceloní. No podem fer passes en fals perque una cosa es el que tu escrius i una atra distinta es la que esperen els lectors als quals nosaltres podem influir, pero no ignorar''}}
    
* [[Manuel Mourelle de Lema|Mourelle de Lema]], Catedràtic de Romanística de l'Universitat de Madrit.
 
* [[Manuel Mourelle de Lema|Mourelle de Lema]], Catedràtic de Romanística de l'Universitat de Madrit.
   −
{{cita|Si mos fixem en lo que ocorria en Catalunya, observarem que fins a Arnau de Vilanova (valencià) i Raimundo Lull(mallorquí), que varen nàixer pels mateixos anys (el valencià en [[1238]] i el mallorquí en [[1235]]), no hi ha un sol autor que escriga en lo que poguera denominar-se català, és a dir, no hi ha mes que trovadors i estos ampraven una llengua d'orige gal (el provençal)}}
+
{{cita|Si mos fixem en lo que ocorria en Catalunya, observarem que fins a [[Arnau de Vilanova]] (valencià) i Raimundo Lull(mallorquí), que varen nàixer pels mateixos anys (el valencià en [[1238]] i el mallorquí en [[1235]]), no hi ha un sol autor que escriga en lo que poguera denominar-se català, és a dir, no hi ha més que trovadors i estos ampraven una llengua d'orige gal (el provençal)}}
    
* L'Historiador [[Salvador de Madariaga]]  
 
* L'Historiador [[Salvador de Madariaga]]  
22 996

edicions