Canvis

54 bytes afegits ,  17:00 28 ago 2023
Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'
Llínea 32: Llínea 32:  
{{cita|“ dels diferents dialectes.. el català es convertirà en una variant més de la Llengua Occitana retrobada”(Revista“Oc”.[[1936]]).}}
 
{{cita|“ dels diferents dialectes.. el català es convertirà en una variant més de la Llengua Occitana retrobada”(Revista“Oc”.[[1936]]).}}
   −
* Català [[Miquel Batllori|Pare Batllori]], doctor honoris causa per 11 universitats catalanes ( i algunes valencianes "fidelisades")  
+
* El català [[Miquel Batllori|Pare Batllori]], doctor honoris causa per 11 universitats catalanes (i algunes valencianes "fidelisades")  
{{cita|"el català de Barcelona q. s'està ensenyant a Valéncia,és un dialecte infame i infecte” (discurs en Universitat de Girona.1.11.[[1992]])}}
+
{{cita|"el català de Barcelona que s'està ensenyant a Valéncia, és un dialecte infame i infecte” (discurs en l'Universitat de Girona, 1.11.[[1992]])}}
    
* Capellà mallorquí [[Antoni Maria Alcover|Mossén Alcover]] ([[Mallorca]]. [[1913]]), inventor-gestor del 1er Congrés de la Llengua Catalana  
 
* Capellà mallorquí [[Antoni Maria Alcover|Mossén Alcover]] ([[Mallorca]]. [[1913]]), inventor-gestor del 1er Congrés de la Llengua Catalana  
Llínea 45: Llínea 45:  
* [[Josep Maria Guinot|Pare Josep Maria Guinot]] (Castelló) filòlec  
 
* [[Josep Maria Guinot|Pare Josep Maria Guinot]] (Castelló) filòlec  
   −
{{cita|"prenent com a base per a tota Catalunya la modalitat llingüística de Barcelona, dialecte barceloni , el mes impur de tots”..<ref> Guinot.J.Mª. Qüestions de Llengua”.  Real Acadèmia de Cultura Valenciana.  Série Filològica. Ed.cit. [[1990]]).</ref>}}
+
{{cita|"prenent com a base per a tota Catalunya la modalitat llingüística de Barcelona, dialecte barceloni , el més impur de tots”..<ref> Guinot.J.Mª. Qüestions de Llengua”.  Real Acadèmia de Cultura Valenciana.  Série Filològica. Ed.cit. [[1990]]).</ref>}}
   −
* [[Fermín Juanto Manrique|F. Juanto]], Filòlec de la Universitat de la Sorbona ([[París]])  
+
* [[Fermín Juanto Manrique|F. Juanto]], Filòlec de l'Universitat de la Sorbona ([[París]])  
    
{{cita| fon l'imposició política .. del dialecte barceloní del químic Fabra, portat des de Bilbao per Prat de la Riba (1911)" <ref>F. Juanto. “Faltes ortogràfiques catalanes” Las Provincias. 19.06.1997</ref>.}}
 
{{cita| fon l'imposició política .. del dialecte barceloní del químic Fabra, portat des de Bilbao per Prat de la Riba (1911)" <ref>F. Juanto. “Faltes ortogràfiques catalanes” Las Provincias. 19.06.1997</ref>.}}
   −
* F. Juanto, Filòlec de la Universitat de la Sorbona (París)  
+
* F. Juanto, Filòlec de l'Universitat de la Sorbona (París)  
   −
{{cita|"No vaja el llector a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians des de la “Catalunya Vella i la Catalunya Gran” – terminologia de l'hitlerià Prat de la Riba, [[1907]]- fora un camí de roses per a ells mateixos,  ni abans ni despuix de l'engany de les mal cridades “normes del ´32” ........ varen acabar en  l'imposició política i dogmàtica  no de l'ortografia sino de tot un ''artificiós dialecte barceloní'',  personal de l'indecís químic Pompeu Fabra ([[1913]] ), portat de Bilbao per Prat de la Riba ([[1911]]) , darrere d'humiliar i eliminar  els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals  i laborioses enquestes en transcripció fonètica  de [[Pare Fullana|Fullana]] ([[Valéncia]]) i Alcover ( Mallorca) , junts i per separat en llarcs recorreguts  i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del “ Diccionari Català, Valencià , Balear...”  <ref>F.Juanto. Faltes ortogràfiques catalanes. [[Las Provincias]]. 19.06.[[1997]]</ref>.}}
+
{{cita|"No vaja el llector a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians des de la “Catalunya Vella i la Catalunya Gran” – terminologia de l'hitlerià Prat de la Riba, [[1907]]- fora un camí de roses per a ells mateixos,  ni abans ni despuix de l'engany de les mal nomenades “normes del ´32” ........ varen acabar en  l'imposició política i dogmàtica  no de l'ortografia sino de tot un ''artificiós dialecte barceloní'',  personal de l'indecís químic Pompeu Fabra ([[1913]] ), portat de Bilbao per Prat de la Riba ([[1911]]) , darrere d'humiliar i eliminar  els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals  i laborioses enquestes en transcripció fonètica  de [[Pare Fullana|Fullana]] ([[Valéncia]]) i Alcover ( Mallorca) , junts i per separat en llarcs recorreguts  i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del “ Diccionari Català, Valencià , Balear...”  <ref>F.Juanto. Faltes ortogràfiques catalanes. [[Las Provincias]]. 19.06.[[1997]]</ref>.}}
    
* Historiador i humaniste [[Marcelino Menéndez Pelayo|Menéndez i Pelayo]]:  
 
* Historiador i humaniste [[Marcelino Menéndez Pelayo|Menéndez i Pelayo]]:  
Llínea 65: Llínea 65:  
* ''Història d'[[Espanya]]'' de Gallach
 
* ''Història d'[[Espanya]]'' de Gallach
   −
{{cita|Tota la producció dels poetes  considerats els precursors del català : Berenguer de Palol, Gerau de Cabrera , Guillém de  Berguedá, Guillem de Cabestany , esta escrita en PROVENÇAL <ref>Gallach. Història d'Espanya” de Gallach. Barcelona. Ed.cit. [[1935]].</ref>}}
+
{{cita|Tota la producció dels poetes  considerats els precursors del català : Berenguer de Palol, Gerau de Cabrera , Guillém de  Berguedá, Guillem de Cabestany, esta escrita en PROVENÇAL <ref>Gallach. Història d'Espanya” de Gallach. Barcelona. Ed.cit. [[1935]].</ref>}}
    
* L'Historiador [[Pedro Aguado Bleye]] en la seua obra ''Història d'Espanya''  
 
* L'Historiador [[Pedro Aguado Bleye]] en la seua obra ''Història d'Espanya''  
Llínea 83: Llínea 83:  
{{cita|Meyer-Lübke, seguint al seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en [[1890]] va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques,...}}<ref> [http.//www.es.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref>  
 
{{cita|Meyer-Lübke, seguint al seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en [[1890]] va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques,...}}<ref> [http.//www.es.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref>  
   −
Lübke va adoptar una posició polèmica en quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Diez, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu:  
+
Lübke va adoptar una posició polèmica en quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Diez, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua ''Gramàtica de les Llengües Romàniques'', on diu:  
    
{{cita|"En l'Est la transició s'opera a poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal...."}}<ref>Wilhelm meyer-lübke. Gramàtica de les Llengües Romàniques (p. 14)</ref>.  
 
{{cita|"En l'Est la transició s'opera a poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal...."}}<ref>Wilhelm meyer-lübke. Gramàtica de les Llengües Romàniques (p. 14)</ref>.  
Llínea 89: Llínea 89:  
No obstant això, va canviar este juí en [[1925]], despuix de ser nomenat "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona"  i haver segut "onerosament fidelisat" per  la burguesia nazionalista catalana: va ser llavors quan va començar a  utilisar generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concordances en el provençal per a tot el conjunt idiomàtic catalá-valenciá-balear.
 
No obstant això, va canviar este juí en [[1925]], despuix de ser nomenat "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona"  i haver segut "onerosament fidelisat" per  la burguesia nazionalista catalana: va ser llavors quan va començar a  utilisar generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concordances en el provençal per a tot el conjunt idiomàtic catalá-valenciá-balear.
   −
Esta nova denominació fon invalidada pel reputat gramatiste i filòlec [[Menendez Pidal]] en la seua obra ''Gramàtica Històrica'' ([[Madrit]], [[1977]]) on va demostrar la falta de rigor de Meyer Lübke al mateix temps que reconeixia l'independència idiomàtica de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]:  
+
Esta nova denominació fon invalidada pel reputat gramatiste i filòlec [[Ramón Menéndez Pidal|Menendez Pidal]] en la seua obra ''Gramàtica Històrica'' ([[Madrit]], [[1977]]) on va demostrar la falta de rigor de Meyer Lübke al mateix temps que reconeixia l'independència idiomàtica de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]:  
   −
{{cita|És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'[[Europa]] dels clàssics de la qual no sols varen aprendre els catalans, sino inclús els castellans}}
+
{{cita|És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'[[Europa]] dels clàssics de la qual no sols varen deprendre els catalans, sino inclús els castellans}}
    
* [[Gregori Mayans|Mayans i Ciscar]]. Seguint la definició del Pare de la Romanística [[Friedrich Christian Diez|Friedrich Díez]], Mayans i Ciscar també afirmava en [[1873]] que:
 
* [[Gregori Mayans|Mayans i Ciscar]]. Seguint la definició del Pare de la Romanística [[Friedrich Christian Diez|Friedrich Díez]], Mayans i Ciscar també afirmava en [[1873]] que:
Llínea 117: Llínea 117:  
{{cita|''dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no et per a on agafarlo... un desbarat ferest no sols dónes del punt de vista lingüístic, sino dónes del punt de vista polític''}}  
 
{{cita|''dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no et per a on agafarlo... un desbarat ferest no sols dónes del punt de vista lingüístic, sino dónes del punt de vista polític''}}  
   −
* [[Sanchis Guarner]] se'l recriminava Fuster:  
+
* [[Sanchis Guarner]] se'l recriminava [[Joan Fuster|Fuster]]:  
    
{{cita|''Ves amb conte, per favor, aquest llenguatge teu es semític. I morfológicamente es barceloní. No podem fer passes en fals perque una cosa es el que tu escrius i una atra distinta es la que esperen els lectors als quals nosaltres podem influir, pero no ignorar''}}
 
{{cita|''Ves amb conte, per favor, aquest llenguatge teu es semític. I morfológicamente es barceloní. No podem fer passes en fals perque una cosa es el que tu escrius i una atra distinta es la que esperen els lectors als quals nosaltres podem influir, pero no ignorar''}}
Llínea 139: Llínea 139:  
I tots ells són autors valencians (mai catalans) que diuen en els seus texts: "Estic escrivint en la meua Llengua materna Valenciana".  
 
I tots ells són autors valencians (mai catalans) que diuen en els seus texts: "Estic escrivint en la meua Llengua materna Valenciana".  
   −
Per a Miquel i Planas tots els mals de la “Revolució” venien de la “reforma llingüística fabriana”  (=del químic Pompeu Fabra).
+
Per a Miquel i Planas tots els mals de la “Revolució” venien de la “reforma llingüística fabriana”  (=del químic [[Pompeu Fabra]]).
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==