Llínea 32: |
Llínea 32: |
| {{cita|“ dels diferents dialectes.. el català es convertirà en una variant més de la Llengua Occitana retrobada”(Revista“Oc”.[[1936]]).}} | | {{cita|“ dels diferents dialectes.. el català es convertirà en una variant més de la Llengua Occitana retrobada”(Revista“Oc”.[[1936]]).}} |
| | | |
− | * Català [[Miquel Batllori|Pare Batllori]], doctor honoris causa per 11 universitats catalanes ( i algunes valencianes "fidelisades") | + | * El català [[Miquel Batllori|Pare Batllori]], doctor honoris causa per 11 universitats catalanes (i algunes valencianes "fidelisades") |
− | {{cita|"el català de Barcelona q. s'està ensenyant a Valéncia,és un dialecte infame i infecte” (discurs en Universitat de Girona.1.11.[[1992]])}} | + | {{cita|"el català de Barcelona que s'està ensenyant a Valéncia, és un dialecte infame i infecte” (discurs en l'Universitat de Girona, 1.11.[[1992]])}} |
| | | |
| * Capellà mallorquí [[Antoni Maria Alcover|Mossén Alcover]] ([[Mallorca]]. [[1913]]), inventor-gestor del 1er Congrés de la Llengua Catalana | | * Capellà mallorquí [[Antoni Maria Alcover|Mossén Alcover]] ([[Mallorca]]. [[1913]]), inventor-gestor del 1er Congrés de la Llengua Catalana |
Llínea 45: |
Llínea 45: |
| * [[Josep Maria Guinot|Pare Josep Maria Guinot]] (Castelló) filòlec | | * [[Josep Maria Guinot|Pare Josep Maria Guinot]] (Castelló) filòlec |
| | | |
− | {{cita|"prenent com a base per a tota Catalunya la modalitat llingüística de Barcelona, dialecte barceloni , el mes impur de tots”..<ref> Guinot.J.Mª. Qüestions de Llengua”. Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Série Filològica. Ed.cit. [[1990]]).</ref>}} | + | {{cita|"prenent com a base per a tota Catalunya la modalitat llingüística de Barcelona, dialecte barceloni , el més impur de tots”..<ref> Guinot.J.Mª. Qüestions de Llengua”. Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Série Filològica. Ed.cit. [[1990]]).</ref>}} |
| | | |
− | * [[Fermín Juanto Manrique|F. Juanto]], Filòlec de la Universitat de la Sorbona ([[París]]) | + | * [[Fermín Juanto Manrique|F. Juanto]], Filòlec de l'Universitat de la Sorbona ([[París]]) |
| | | |
| {{cita| fon l'imposició política .. del dialecte barceloní del químic Fabra, portat des de Bilbao per Prat de la Riba (1911)" <ref>F. Juanto. “Faltes ortogràfiques catalanes” Las Provincias. 19.06.1997</ref>.}} | | {{cita| fon l'imposició política .. del dialecte barceloní del químic Fabra, portat des de Bilbao per Prat de la Riba (1911)" <ref>F. Juanto. “Faltes ortogràfiques catalanes” Las Provincias. 19.06.1997</ref>.}} |
| | | |
− | * F. Juanto, Filòlec de la Universitat de la Sorbona (París) | + | * F. Juanto, Filòlec de l'Universitat de la Sorbona (París) |
| | | |
− | {{cita|"No vaja el llector a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians des de la “Catalunya Vella i la Catalunya Gran” – terminologia de l'hitlerià Prat de la Riba, [[1907]]- fora un camí de roses per a ells mateixos, ni abans ni despuix de l'engany de les mal cridades “normes del ´32” ........ varen acabar en l'imposició política i dogmàtica no de l'ortografia sino de tot un ''artificiós dialecte barceloní'', personal de l'indecís químic Pompeu Fabra ([[1913]] ), portat de Bilbao per Prat de la Riba ([[1911]]) , darrere d'humiliar i eliminar els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals i laborioses enquestes en transcripció fonètica de [[Pare Fullana|Fullana]] ([[Valéncia]]) i Alcover ( Mallorca) , junts i per separat en llarcs recorreguts i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del “ Diccionari Català, Valencià , Balear...” <ref>F.Juanto. Faltes ortogràfiques catalanes. [[Las Provincias]]. 19.06.[[1997]]</ref>.}} | + | {{cita|"No vaja el llector a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians des de la “Catalunya Vella i la Catalunya Gran” – terminologia de l'hitlerià Prat de la Riba, [[1907]]- fora un camí de roses per a ells mateixos, ni abans ni despuix de l'engany de les mal nomenades “normes del ´32” ........ varen acabar en l'imposició política i dogmàtica no de l'ortografia sino de tot un ''artificiós dialecte barceloní'', personal de l'indecís químic Pompeu Fabra ([[1913]] ), portat de Bilbao per Prat de la Riba ([[1911]]) , darrere d'humiliar i eliminar els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals i laborioses enquestes en transcripció fonètica de [[Pare Fullana|Fullana]] ([[Valéncia]]) i Alcover ( Mallorca) , junts i per separat en llarcs recorreguts i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del “ Diccionari Català, Valencià , Balear...” <ref>F.Juanto. Faltes ortogràfiques catalanes. [[Las Provincias]]. 19.06.[[1997]]</ref>.}} |
| | | |
| * Historiador i humaniste [[Marcelino Menéndez Pelayo|Menéndez i Pelayo]]: | | * Historiador i humaniste [[Marcelino Menéndez Pelayo|Menéndez i Pelayo]]: |
Llínea 65: |
Llínea 65: |
| * ''Història d'[[Espanya]]'' de Gallach | | * ''Història d'[[Espanya]]'' de Gallach |
| | | |
− | {{cita|Tota la producció dels poetes considerats els precursors del català : Berenguer de Palol, Gerau de Cabrera , Guillém de Berguedá, Guillem de Cabestany , esta escrita en PROVENÇAL <ref>Gallach. Història d'Espanya” de Gallach. Barcelona. Ed.cit. [[1935]].</ref>}} | + | {{cita|Tota la producció dels poetes considerats els precursors del català : Berenguer de Palol, Gerau de Cabrera , Guillém de Berguedá, Guillem de Cabestany, esta escrita en PROVENÇAL <ref>Gallach. Història d'Espanya” de Gallach. Barcelona. Ed.cit. [[1935]].</ref>}} |
| | | |
| * L'Historiador [[Pedro Aguado Bleye]] en la seua obra ''Història d'Espanya'' | | * L'Historiador [[Pedro Aguado Bleye]] en la seua obra ''Història d'Espanya'' |
Llínea 83: |
Llínea 83: |
| {{cita|Meyer-Lübke, seguint al seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en [[1890]] va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques,...}}<ref> [http.//www.es.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref> | | {{cita|Meyer-Lübke, seguint al seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en [[1890]] va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques,...}}<ref> [http.//www.es.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref> |
| | | |
− | Lübke va adoptar una posició polèmica en quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Diez, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu: | + | Lübke va adoptar una posició polèmica en quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Diez, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua ''Gramàtica de les Llengües Romàniques'', on diu: |
| | | |
| {{cita|"En l'Est la transició s'opera a poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal...."}}<ref>Wilhelm meyer-lübke. Gramàtica de les Llengües Romàniques (p. 14)</ref>. | | {{cita|"En l'Est la transició s'opera a poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal...."}}<ref>Wilhelm meyer-lübke. Gramàtica de les Llengües Romàniques (p. 14)</ref>. |
Llínea 89: |
Llínea 89: |
| No obstant això, va canviar este juí en [[1925]], despuix de ser nomenat "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona" i haver segut "onerosament fidelisat" per la burguesia nazionalista catalana: va ser llavors quan va començar a utilisar generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concordances en el provençal per a tot el conjunt idiomàtic catalá-valenciá-balear. | | No obstant això, va canviar este juí en [[1925]], despuix de ser nomenat "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona" i haver segut "onerosament fidelisat" per la burguesia nazionalista catalana: va ser llavors quan va començar a utilisar generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concordances en el provençal per a tot el conjunt idiomàtic catalá-valenciá-balear. |
| | | |
− | Esta nova denominació fon invalidada pel reputat gramatiste i filòlec [[Menendez Pidal]] en la seua obra ''Gramàtica Històrica'' ([[Madrit]], [[1977]]) on va demostrar la falta de rigor de Meyer Lübke al mateix temps que reconeixia l'independència idiomàtica de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]: | + | Esta nova denominació fon invalidada pel reputat gramatiste i filòlec [[Ramón Menéndez Pidal|Menendez Pidal]] en la seua obra ''Gramàtica Històrica'' ([[Madrit]], [[1977]]) on va demostrar la falta de rigor de Meyer Lübke al mateix temps que reconeixia l'independència idiomàtica de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]: |
| | | |
− | {{cita|És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'[[Europa]] dels clàssics de la qual no sols varen aprendre els catalans, sino inclús els castellans}} | + | {{cita|És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'[[Europa]] dels clàssics de la qual no sols varen deprendre els catalans, sino inclús els castellans}} |
| | | |
| * [[Gregori Mayans|Mayans i Ciscar]]. Seguint la definició del Pare de la Romanística [[Friedrich Christian Diez|Friedrich Díez]], Mayans i Ciscar també afirmava en [[1873]] que: | | * [[Gregori Mayans|Mayans i Ciscar]]. Seguint la definició del Pare de la Romanística [[Friedrich Christian Diez|Friedrich Díez]], Mayans i Ciscar també afirmava en [[1873]] que: |
Llínea 117: |
Llínea 117: |
| {{cita|''dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no et per a on agafarlo... un desbarat ferest no sols dónes del punt de vista lingüístic, sino dónes del punt de vista polític''}} | | {{cita|''dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no et per a on agafarlo... un desbarat ferest no sols dónes del punt de vista lingüístic, sino dónes del punt de vista polític''}} |
| | | |
− | * [[Sanchis Guarner]] se'l recriminava Fuster: | + | * [[Sanchis Guarner]] se'l recriminava [[Joan Fuster|Fuster]]: |
| | | |
| {{cita|''Ves amb conte, per favor, aquest llenguatge teu es semític. I morfológicamente es barceloní. No podem fer passes en fals perque una cosa es el que tu escrius i una atra distinta es la que esperen els lectors als quals nosaltres podem influir, pero no ignorar''}} | | {{cita|''Ves amb conte, per favor, aquest llenguatge teu es semític. I morfológicamente es barceloní. No podem fer passes en fals perque una cosa es el que tu escrius i una atra distinta es la que esperen els lectors als quals nosaltres podem influir, pero no ignorar''}} |
Llínea 139: |
Llínea 139: |
| I tots ells són autors valencians (mai catalans) que diuen en els seus texts: "Estic escrivint en la meua Llengua materna Valenciana". | | I tots ells són autors valencians (mai catalans) que diuen en els seus texts: "Estic escrivint en la meua Llengua materna Valenciana". |
| | | |
− | Per a Miquel i Planas tots els mals de la “Revolució” venien de la “reforma llingüística fabriana” (=del químic Pompeu Fabra). | + | Per a Miquel i Planas tots els mals de la “Revolució” venien de la “reforma llingüística fabriana” (=del químic [[Pompeu Fabra]]). |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |