Edició de «Dialectes del valencià»

[[Archiu:Dialectes valencià.jpg|right|thumb|<center>Dialectes del valencià</center>]]
[[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb|Portada del llibre del filolec valencià '''Manuel Gimeno''',  “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”" (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN 84-89069-21-2]]

=== [[Tortosí|Valencià de Transició]] ===
El '''valencià''' de transició es parla en [[El Maestrat]] i en [[Els Ports]].

* Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
* La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, senc > sento, córrec > corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació "Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians" ([[Lo Rat Penat]] [[1996]]), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.
* Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del [[Baix Maestrat]]: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
* Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.

=== [[Valencià castellonenc]] ===
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[L'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:

* -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya a soles es dona a la mitat nort de la [[província de Castelló]] i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.
* Neutralisació de la b/v.
* Manteniment dels artículs lo/los.
* Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).
* No pronunciació de la -r final.
* Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').

=== [[Valencià Apichat]] ===
L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].

* Manteniment dels artículs lo/los.
* El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
* L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
* Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
* Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
*Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieu-vos = canvieu-se , mos n'anem = se n'anem

=== [[Valencià Meridional]] ===
El valencià meridional es parla en les [[comarques centrals]] i les comarques de [[la Ribera]] de la [[Comunitat Valenciana]] en les que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:

* Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: ''yo aní'' > ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].
* El pronom de primera persona "et/te" passa a ser "el". "yo te done això" >> "yo el done això"

Cal destacar dos chicotets nuclis dins del dialecte meridional valencià, que són la Vall de Gallinera i la Vall de Tàrbena on encara es conserven característiques del mallorquí com l'articul salat "es" "sa", fruit de la repoblació d'estes terres en gent de les Illes Balears.

=== [[Valencià Alacantí]] ===
L'alacantí es parla en les [[comarques del Sur]] de la [[Comunitat Valenciana]] i en [[el Carche]]. Té les següents característiques:

* Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').
* Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.

== Bibliografia ==

* GIMENO JUAN, M. (1993) ''El parlar apichat de la comarca de l'Horta de Valencia'', Valéncia. Lo Rat Penat.
* GIMENO JUAN, M. (1996) ''Introduccio a la dialectologia. Els dialectes valencians'', Valéncia.  Colecció: Quaderns de divulgació nº 7. Lo Rat Penat.
* LÓPEZ I VERDEJO, V. (2003) ''El parlar de l'horta de Valéncia dins del dialecte apichat'' Valéncia. Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

== Enllaços externs ==
* [http://valenciadelig.com/v_fonetica.htm Valencià d'Elig]
* [http://www.colectiuaitana.com/llengua.htm El valencià en les nostres comarques]

{{Llengua valenciana}}

[[Categoria:Dialectes del valencià|*]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Archiu:Dialectes valencià.jpg|right|thumb|<center>Dialectes del valencià</center>]]
 [[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb|Portada del llibre del filolec valencià '''Manuel Gimeno''',  “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”" (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN 84-89069-21-2]]
-La '''llengua valenciana''' té cinc dialectes:
-* El tortosí o valencià de transició.
-* El valencià castellonenc.
-* El valencià apichat.
-* El valencià meridional.
-* El valencià alacantí.
 === [[Tortosí|Valencià de Transició]] ===