Canvis

=== Pel camí de l'Inca ===

=== Pel camí de l'Inca ===

Almagro va eixir del [[Cuzco]] el [[3 de juliol]] de [[1535]] en 50 hòmens i es va detindre en [[Moina]] fins al 20 d'eixe mes, detingut per l'inesperat arrest de l'Inca Manc Cápac II per [[Juan Pizarro]], acció que li va portar problemes. Deixada arrere Moina, Emmangre es va encaminar pel camí de l'Inca, en els 50 hòmens que consistia la seua columna. Van recórrer l'àrea occidental del llac [[Titicaca]], van creuar el  [[riu Desagüero]] i es va trobar en Saavedra en un poblat nomenat Pària, on va conseguir reunir a 50 espanyols més, que pertanyien al grup del capità [[Gabriel de Rojas]], i que van decidir abandonar el seu cap i dirigir-se a [[Chile]], es va reunir un total de 150 hòmens. Van permanéixer  prop del llac [[Augallas]] tot agost, en espera del desgel de les neus de la [[Cordillera dels Andes]].

Almagro va eixir del [[Cuzco]] el [[3 de juliol]] de [[1535]] en 50 hòmens i es va detindre en [[Moina]] fins al 20 d'eixe mes, detengut per l'inesperat arrest de l'Inca Manc Cápac II per [[Juan Pizarro]], acció que li va portar problemes. Deixada arrere Moina, Emmangre es va encaminar pel camí de l'Inca, en els 50 hòmens que consistia la seua columna. Van recórrer l'àrea occidental del llac [[Titicaca]], van creuar el  [[riu Desagüero]] i es va trobar en Saavedra en un poblat nomenat Pària, on va conseguir reunir a 50 espanyols més, que pertanyien al grup del capità [[Gabriel de Rojas]], i que van decidir abandonar el seu cap i dirigir-se a [[Chile]], es va reunir un total de 150 hòmens. Van permanéixer  prop del llac [[Augallas]] tot agost, en espera del desgel de les neus de la [[Cordillera dels Andes]].

Passat este contratemps, es van dirigir a [[Tupiza]], on es van trobar en Pablo Inca i el Villac-Umu, que tenien recolectat or dels tributs de la regió, i en els tres espanyols que els van acompanyar. Estos tres espanyols, mentres esperaven a Alamagro s'havien dedicat al pillage i van assaltar una caravana que supostament provenia de [[Chile]] en or, el qual li fon mostrada a Alamgro. Açò va renovar les espentes dels expedicionaris fent-los oblidar els patiments de la marcha. Ací Almagro va realisar una nova pausa de dos mesos en l'expedició, esperant que vingueren les tropes. No obstant li va inquietar una nova notícia; havia arribat al [[Perú]] el Bisbe de [[Panamà]], fra [[Tomás de Berlanga]], que portava poders per a dirimir el conflicte de llímits entre els conquistadors. Els amics de Almagro li van solicitar que tornara per a defendre millor la seua causa, pero l'Alvançat volia anar per la riquea chilena, per lo que va seguir avant. Un atre contratemps es va presentar quan el Villac-Umu es va escapar de l'expedició en tots els portadors i va tornar al nort. Pero Alamgro  i els seus hòmens van seguir avant, ya que encara contaven en Pablo Inca. Els espanyols van haver de prendre portadors a la força per a poder transportar els avituallaments, açò va causar més d'un conflicte en els naturals. Fins i tot el mateix Alamgro va estar a punt de perir en les mans d'un indígena que va llançar una flecha i va errar donant-li al cavall, que va caure damunt de Almagro i li va causar serioses ferides. En més dificultats, incloent la pèrdues de bagage en mans indígenes, els espanyols van arribar finalment al nort de [[Bota]], en  [[Chicoana]], l'últim pas abans de travessar els [[Andes]]. Ya els desgels havien començat i van trobar creixcut al riu [[Guachipa]] i va haver de ser travessat en peu tot un dia en la pèrdua de [[Lama glama|llamas]], i la deserció dels portadors els que van aprofitar la conjuntura per a fugir.

Passat este contratemps, es van dirigir a [[Tupiza]], on es van trobar en Pablo Inca i el Villac-Umu, que tenien recolectat or dels tributs de la regió, i en els tres espanyols que els van acompanyar. Estos tres espanyols, mentres esperaven a Alamagro s'havien dedicat al pillage i van assaltar una caravana que supostament provenia de [[Chile]] en or, el qual li fon mostrada a Alamgro. Açò va renovar les espentes dels expedicionaris fent-los oblidar els patiments de la marcha. Ací Almagro va realisar una nova pausa de dos mesos en l'expedició, esperant que vingueren les tropes. No obstant li va inquietar una nova notícia; havia arribat al [[Perú]] el Bisbe de [[Panamà]], fra [[Tomás de Berlanga]], que portava poders per a dirimir el conflicte de llímits entre els conquistadors. Els amics de Almagro li van solicitar que tornara per a defendre millor la seua causa, pero l'Alvançat volia anar per la riquea chilena, per lo que va seguir avant. Un atre contratemps es va presentar quan el Villac-Umu es va escapar de l'expedició en tots els portadors i va tornar al nort. Pero Alamgro  i els seus hòmens van seguir avant, ya que encara contaven en Pablo Inca. Els espanyols van haver de prendre portadors a la força per a poder transportar els avituallaments, açò va causar més d'un conflicte en els naturals. Fins i tot el mateix Alamgro va estar a punt de perir en les mans d'un indígena que va llançar una flecha i va errar donant-li al cavall, que va caure damunt de Almagro i li va causar serioses ferides. En més dificultats, incloent la pèrdues de bagage en mans indígenes, els espanyols van arribar finalment al nort de [[Bota]], en  [[Chicoana]], l'últim pas abans de travessar els [[Andes]]. Ya els desgels havien començat i van trobar creixcut al riu [[Guachipa]] i va haver de ser travessat en peu tot un dia en la pèrdua de [[Lama glama|llamas]], i la deserció dels portadors els que van aprofitar la conjuntura per a fugir.