| Per fi el restant de la columna va arribar a Copayapu (Vall del Copiapó) en 240 espanyols, 1500 indis parcers, 150 negres i 112 cavalls. Entre els negres venia una dona lleal a Almagro crida Malgarida. Van quedar per a past dels còndors 10 espanyols, 170 cavalls i centenars d'indis auxiliars. | | Per fi el restant de la columna va arribar a Copayapu (Vall del Copiapó) en 240 espanyols, 1500 indis parcers, 150 negres i 112 cavalls. Entre els negres venia una dona lleal a Almagro crida Malgarida. Van quedar per a past dels còndors 10 espanyols, 170 cavalls i centenars d'indis auxiliars. |
− | Després de la natural recuperació d'energies, es va donar l'orde de reiniciar la marcha cap a la vall de Copiapó; no obstant li varen desertar una multitut d'indis parcers que varen deixar pràcticament sense servents als espanyols. Almagro va endurir la mà i va fer cremar diversos indis culpables d'haver matat espanyols. Estos indis havien assessinat els tres soldats enviats a la vanguarda que havien arribat a [[Chile]]. Per al seu escarment, Almagro va decidir donar-los un cruel castic, reunint tots els cacics importants de la regió, tirant-les el seu crim en cara i condenant-los a morir en la foguera. Durant la realisació del seu castic li varen arribar notícies dels cacics de la regió del [[Aconcagua]], que desijaven realisar amistat en els blancs, lo que es va deure a un parell d'espanyols renegats de Pizarro que estaven en la regió des d'abans. Es tractava de [[Gonzalo Calvo de Barrientos]] i a [[Anton Tancada]], els que en realitat varen ser els primers espanyols a descobrir i Chafar territori Chilé. Gonzalo Calvo de Barrientos havia sigut afrontat per Pizarro qui li va fer tallar les orelles, i per a no exhibir el seu afront es va internar cap al sur de la vall de Zama, internant-se posteriorment més cap al sur. Seria el més lleal colaborador de Almagro. | + | Després de la natural recuperació d'energies, es va donar l'orde de reiniciar la marcha cap a la vall de Copiapó; no obstant li varen desertar una multitut d'indis parcers que varen deixar pràcticament sense servents als espanyols. Almagro va endurir la mà i va fer cremar diversos indis culpables d'haver matat espanyols. Estos indis havien assessinat els tres soldats enviats a la vanguarda que havien arribat a [[Chile]]. Per al seu escarment, Almagro va decidir donar-los un cruel castic, reunint tots els cacics importants de la regió, tirant-les el seu crim en cara i condenant-los a morir en la foguera. Durant la realisació del seu castic li varen arribar notícies dels cacics de la regió del [[Aconcagua]], que desijaven realisar amistat en els blancs, lo que es va deure a un parell d'espanyols renegats de Pizarro que estaven en la regió des d'abans. Es tractava de [[Gonzalo Calvo de Barrientos]] i a [[Anton Tancada]], els que en realitat varen ser els primers espanyols a descobrir i Chafar territori Chilé. Gonzalo Calvo de Barrientos havia segut afrontat per Pizarro qui li va fer tallar les orelles, i per a no exhibir el seu afront es va internar cap al sur de la vall de Zama, internant-se posteriorment més cap al sur. Seria el més lleal colaborador de Almagro. |
| Durant la seua marcha a eixa regió, l'Alvançat va tindre notícies d'un barco, ''el Sant Pere'' que havia recalat en la regió, (Los Vilos) dirigit per [[Ruy Díaz]] i que venia ple de robes, armes i quemenjars per a l'expedició. A l'arribar al riu Conchalí, en los Vilos, es va trobar en l'atre espanyol ya mencionat nomenat Antón Tancada qui ya havia influenciat als aborígens a donar una Benvinguda pacífica a la columna de Almagro. | | Durant la seua marcha a eixa regió, l'Alvançat va tindre notícies d'un barco, ''el Sant Pere'' que havia recalat en la regió, (Los Vilos) dirigit per [[Ruy Díaz]] i que venia ple de robes, armes i quemenjars per a l'expedició. A l'arribar al riu Conchalí, en los Vilos, es va trobar en l'atre espanyol ya mencionat nomenat Antón Tancada qui ya havia influenciat als aborígens a donar una Benvinguda pacífica a la columna de Almagro. |