3681
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 98:
Llínea 98: − + Llínea 126:
Llínea 126: − + Llínea 135:
Llínea 135: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Text reemplaça - 'Uiquipèdia:' a 'Proyecte:'
Tu parles català amb variant valenciana i jo parlo català de barcelona.--[[Especial:Contributions/83.54.76.25|83.54.76.25]] 16:23, 3 juny 2009 (UTC)
Tu parles català amb variant valenciana i jo parlo català de barcelona.--[[Especial:Contributions/83.54.76.25|83.54.76.25]] 16:23, 3 juny 2009 (UTC)
En realtiat tots son dialectes del llatí, el asturià, el aragonés, el lleonés i el extremeny són idiomes i reconeguts en qualsevol institució igua qeu el gallec es diferència del portugués. El valencià i el cataà tenen més diferències que el portugués i el gallec, mes o manco les mateixes en el occità i més o manco també les mateixes entre el asturià i castellà. Ya vec quina es la teua informació, si total, Espanya deuria ser com França o Itàlia, continuums dialectals, pero el castellà borrà casi tots els dialectes mossàraps que existien per eixemple n Múrcia o Andalusia o la Castella Manchega. Llevant el Gallec i el Castellà dubte moltissim que inguna atra llengua espanyola s'haja extes pac avall. Sino que ya estaven ahi desde sempre. Per cert, ans de l'arribada del llatí tambe estava el idioma íbero, el lusità o el celtic. I per a la teua informació, el llatí també deixaà atre idioma, i es diu Navarro-aragonés, pero este va desaparéixer. I crec que tu no tens el dret a dirme que es lo que parle yo i lo que dixe de parlar i manco desafiar a tota la cultura valenciana i escritors valencians en especial diguent que lo que parlem en valéncia es català. Ya sols el subjuntiu i el present en les formes verbals ya es diferència entre català i valencià, i entre gallec i portugués no canvia casi, i en asturià i castellà tampoc va molt ullunt. Lamente moltíssim la teua ignorància i que te tapen els uls d'ixa forma (Dir que el valencià es un dialecte en "chicotetes" diferencies.. juas.... chicotetes diu...). Ara mateix parle en el administrador perque crec que ya t'estàs passant radicalment. Hasda un atra. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:56, 3 juny 2009 (UTC)
En realtiat tots son dialectes del llatí, el asturià, el aragonés, el lleonés i el extremeny són idiomes i reconeguts en qualsevol institució igua queu el gallec es diferència del portugués. El valencià i el cataà tenen més diferències que el portugués i el gallec, mes o manco les mateixes en el occità i més o manco també les mateixes entre el asturià i castellà. Ya vec quina es la teua informació, si total, Espanya deuria ser com França o Itàlia, continuums dialectals, pero el castellà borrà casi tots els dialectes mossàraps que existien per eixemple n Múrcia o Andalusia o la Castella Manchega. Llevant el Gallec i el Castellà dubte moltissim que inguna atra llengua espanyola s'haja extes pac avall. Sino que ya estaven ahi desde sempre. Per cert, ans de l'arribada del llatí tambe estava el idioma íbero, el lusità o el celtic. I per a la teua informació, el llatí també deixaà atre idioma, i es diu Navarro-aragonés, pero este va desaparéixer. I crec que tu no tens el dret a dirme que es lo que parle yo i lo que dixe de parlar i manco desafiar a tota la cultura valenciana i escritors valencians en especial diguent que lo que parlem en valéncia es català. Ya sols el subjuntiu i el present en les formes verbals ya es diferència entre català i valencià, i entre gallec i portugués no canvia casi, i en asturià i castellà tampoc va molt ullunt. Lamente moltíssim la teua ignorància i que te tapen els uls d'ixa forma (Dir que el valencià es un dialecte en "chicotetes" diferencies.. juas.... chicotetes diu...). Ara mateix parle en el administrador perque crec que ya t'estàs passant radicalment. Hasda un atra. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:56, 3 juny 2009 (UTC)
:No estic d'acort, eixes referències no son polítiques ni nacionals, i corresponen en questions geogràfiques ¿per qué no paisos mediterràneus? Est artícul no és per a parlar de conjunts geogràfics.--[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 06:19, 20 juny 2010 (PDT)
:No estic d'acort, eixes referències no son polítiques ni nacionals, i corresponen en questions geogràfiques ¿per qué no paisos mediterràneus? Est artícul no és per a parlar de conjunts geogràfics.--[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 06:19, 20 juny 2010 (PDT)
::Lo més important són els motius culturals-lingüístics: la definició de [[països escandinaus]] és normalment cultural. Mireu l'article [[escandinàvia]], tres de les quatre accepcions fan referència a llengües escandinaves. Una quarta accepció és amb la que errem la majoria dels europeus al confondre països nòrdics en països escandinaus. Ídem d'[[Hispanitat]] (vegeu [http://es.wikipedia.org/wiki/Hispanidad Hispanidad]). Per cert, ''països mediterràneus'' no és res que tinga referències externes de rellevància i, per tant, no seria enciclopèdic. Països catalans, països escandinaus, hispanoamèrica, hispanitat, són termes que sí que tenen cabuda als mitjans de comunicació i treballs externs, sent el primer el més referenciat al nostre país. Seguisc trobant interès en incorporar-ho igual com heu incorporat el [[Panoccitanisme]]--[[Especial:Contributions/83.56.166.23|83.56.166.23]] ([[Usuari Discussió:83.56.166.23|discussió]]) 11:00, 20 juny 2010 (PDT)
::Lo més important són els motius culturals-lingüístics: la definició de [[països escandinaus]] és normalment cultural. Mireu l'article [[escandinàvia]], tres de les quatre accepcions fan referència a llengües escandinaves. Una quarta accepció és amb la que errem la majoria dels europeus al confondre països nòrdics en països escandinaus. Ídem d'[[Hispanitat]] (vegeu [http://es.wikipedia.org/wiki/Hispanidad Hispanidad]). Per cert, ''països mediterràneus'' no és res que tinga referències externes de rellevància i, per tant, no seria enciclopèdic. Països catalans, països escandinaus, hispanoamèrica, hispanitat, són termes que sí que tenen cabuda als mitjans de comunicació i treballs externs, sent el primer el més referenciat al nostre país. Seguisc trobant interès en incorporar-ho igual com heu incorporat el [[Panoccitanisme]]--[[Especial:Contributions/83.56.166.23|83.56.166.23]] ([[Usuari Discussió:83.56.166.23|discussió]]) 11:00, 20 juny 2010 (PDT)
:::No existix cap conexió llingüística entre les zones que inclouen esta denominació política que no vinga des de l'[[Imperi Romà]]. Ademés repetixc que no és un nom comparable ad estos que comentes, perque només està utilisat des de la política (concretament és un punt de vista minoritari) i és un nom polémic. En geografia només seria aplicable països peninsulars o mediterràneus, els quals no tenen suficient tradució i no tenen que tindre artícul. Com administrtador de Uiquipèdia, te recorde que la llengua a utilisar en Uiquipèdia és la valenciana, si vols expresar-te en atra llengua, pots dirigir-te a [[Uiquipèdia:Embaixada|l'embaixada]]. Gràcies.--[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 11:49, 20 juny 2010 (PDT)
:::No existix cap conexió llingüística entre les zones que inclouen esta denominació política que no vinga des de l'[[Imperi Romà]]. Ademés repetixc que no és un nom comparable ad estos que comentes, perque només està utilisat des de la política (concretament és un punt de vista minoritari) i és un nom polémic. En geografia només seria aplicable països peninsulars o mediterràneus, els quals no tenen suficient tradució i no tenen que tindre artícul. Com administrtador de Uiquipèdia, te recorde que la llengua a utilisar en Uiquipèdia és la valenciana, si vols expresar-te en atra llengua, pots dirigir-te a [[Proyecte:Embaixada|l'embaixada]]. Gràcies.--[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 11:49, 20 juny 2010 (PDT)
::::Gràcies pel recordatori, a partir d'ara m'expressaré en espanyol, ja que tots l'enteneu i així no cometré errors. TORNE A REPETIR: No em referisc a geografia. Respecte a la llengua catalana com a nucli de la definició de Països catalans... Que no existisca conexió no vol dir:
::::Gràcies pel recordatori, a partir d'ara m'expressaré en espanyol, ja que tots l'enteneu i així no cometré errors. TORNE A REPETIR: No em referisc a geografia. Respecte a la llengua catalana com a nucli de la definició de Països catalans... Que no existisca conexió no vol dir:
::::#Ni que el terme ''Països catalans'' no la incloga
::::#Ni que el terme ''Països catalans'' no la incloga
::::Ahora que me he dado cuenta de que todos me entendéis en español me resultará mucho más fácil, puesto que mi dominio del idioma valenciano, como bien ha notado [[Usuari:Sempreval|Sempreval]], es más bien escaso, si queréis os respondo directamente en la página de discusión. Pues eso, lo que quería decir es: si se compara -por definición- países escandinavos, con países catalanes, son exactamente lo mismo... en la definición más extendida, son tres países, que comparten una raíz intermedia de la lengua: [[Llengües occitano-romàniques]] vs [[Llengües escandinaves]] están en el mismo punto del desglose, aún en las escandinavas puedes derivar a la vertiente más antigua del escandinavo y a la rama más modernizada.--[[Especial:Contributions/83.56.166.23|83.56.166.23]] ([[Usuari Discussió:83.56.166.23|discussió]]) 12:44, 20 juny 2010 (PDT)
::::Ahora que me he dado cuenta de que todos me entendéis en español me resultará mucho más fácil, puesto que mi dominio del idioma valenciano, como bien ha notado [[Usuari:Sempreval|Sempreval]], es más bien escaso, si queréis os respondo directamente en la página de discusión. Pues eso, lo que quería decir es: si se compara -por definición- países escandinavos, con países catalanes, son exactamente lo mismo... en la definición más extendida, son tres países, que comparten una raíz intermedia de la lengua: [[Llengües occitano-romàniques]] vs [[Llengües escandinaves]] están en el mismo punto del desglose, aún en las escandinavas puedes derivar a la vertiente más antigua del escandinavo y a la rama más modernizada.--[[Especial:Contributions/83.56.166.23|83.56.166.23]] ([[Usuari Discussió:83.56.166.23|discussió]]) 12:44, 20 juny 2010 (PDT)
Com t'han dit, no són termes comparables "Escandinavia" i "països catalans", perque mentres que "Escandinavia" (terme procedent d'"Escandia") és un terme secular d'us general i objetiu (sense connotacions polítiques), "països catalans" és un neologisme artificial d'us molt minoritari (restringit als autors i editors pancatalanistes) creat a finals del sigle XIX en interessos fonamentalment polítics (encara que maquillats de "culturals" per a causar menor rebuig popular).
Per esta raò, per llògica, l'us (subjetiu i minoritari) d'este terme en els circuls i mijos de comunicació pancatalanistes, no ho llegitimen, ni són referenciables com una font objetiva.
I si es vincula al panocitanisme, és perque el pancatalanisme no és més que una deformació (o mutilació) arbitrària i moderna (de finals del XIX) del concepte panoccitaniste de "llemosinisme". És dir, es vincula perque el pancatalanisme i el panocitanisme són dos cares de la mateixa moneda, i no te sentit parlar d'un sense parlar de l'atre. Punt.
--[[Especial:Contributions/88.16.229.153|88.16.229.153]] ([[Usuari Discussió:88.16.229.153|discussió]]) 13:20, 20 juny 2010 (PDT)
:Hola Punt! ¿Puedes añadir la siguiente referencia?: url=https://webspace.utexas.edu/hcleaver/www/wk5natlib.html title=National Liberation of the Catalan Countries and Socioecological Crisis from the Valencian Country author=Harry M. Cleaver, Jr. editor=Texas University. ? Saludos --[[Especial:Contributions/83.56.166.23|83.56.166.23]] ([[Usuari Discussió:83.56.166.23|discussió]]) 13:56, 20 juny 2010 (PDT)
Evidentment, vist lo vist, este "anònim" és un pancatalaniste que vos està torejant a tots, ya que no ha creat cap artícul, no respeta les polítiques de Uiquipèdia (ortografia, evitar usar els articuls per a fer propaganda, marejar, etc) i mostra massa interés en llegitimar el illegitim i minoritari (es mire com es mire) terme de "päïsos catalans", intentant fer analogies en atres termens geogràfics i aplegant al llímit de buscar per internet documents en anglés.
Sería molt, molt ilustratiu vore aon ha estudiat o quines fonts bibliogràfiques ha usat el tal Harry M. Cleaver, per a que, sent de Texas, parle tan alegrement de "països catalans" i "païs valencià". No fa falta ser massa inteligent per a pensar en les edicions proselitistes en anglés d'algunes editorials pancatalanistes, i tal volta, alguna estància Erasmus en Catalunya, o algún amic o ponent pancatalaniste que s'ha aprofitat de la bona fé d'un estranger interessat en deprendre coses sobre Valéncia Balears o Catalunya, per a vendre-li la burra pancatalanista.
--[[Usuari:Jogim|Jogim]] ([[Usuari Discussió:Jogim|discussió]]) 03:33, 21 juny 2010 (PDT)
:L'anònim no ha incomplit cap norma: No pot dirigir-se a embaixadors de la uiquipedia, ni en castellà, perque estem tots bloquejats, l'expulsió no ha tengut sentit. I sí que ha millorat artículs. Tota referència té cabuda. Si no es poden posar referències hauré de proposar borrar l'artícul. --[[Especial:Contributions/83.52.249.3|83.52.249.3]] ([[Usuari Discussió:83.52.249.3|discussió]]) 10:42, 21 juny 2010 (PDT)
== Anònims ==
*La discusió està per a debatre aportacions constructives, respetant les polítiques de "Uiquipèdia", no per a desviar el tema fins a l'infinit en intenció de marejar als demés, que tenim millors coses que fer que redirigir el debat continuament. De fet, l"anònim" que ha segut bloquejat per marejar, podries ser tu perfectament des d'atra IP, perque també eres un "anònim", i indiques haver segut bloquejat anteriorment.
*Fer repetidament cas omís a les normes de "Uiquipèdia" comporta el bloqueig automàtic. Qui està bloquejat és perque o ha fet cas omís a les normes de "Uiquipèdia", o ha fet vandalisme.
*El fet d'entrar aci com "anònims" (com mos mostra l'experiència als usuaris habituals d'esta enciclopèdia) sol ser indicatiu de que no es te intenció de colaborar en Uiquipèdia en asiduïtat, sino que solament es vol entrar de forma puntual per a fer l'idiota, fotre articuls, etc.
*Una enciclopedia deu informar, no deformar els temes. Les pomes no tenen cabuda en un articul sobre les peres, i Escandinavia o Amèrica llatina tampoc pinten res ací per les raons que atres usuaris ya han explicat. I manco encara, quan es veu que l'intencionalitat dels "retocs", és equiparar un terme marginal i politisat en unes realitats objetives secular i universalment aceptades
*El concepte d'"Escandinavia", de fet, pot incloure tant a països de llengües germàniques (com Dinamarca o Noruega) junt a Finlàndia (que és de llengüa ugrofinesa), mentres que el concepte de "països catalans" pretén ser monollingüe, monolític, i catalanocèntric. >> No són conceptes comparables.
*El concepte d'Amèrica llatina, tampoc és comparable al de "països catalans" per capciós, ya que està basat en l'us d'una sola llengua, i vincular-lo en el concepte dels "països catalans", implicaria el reconeiximent implícit de l'us d'una sola llengua en estos, com si fora un fet consumat en lloc d'un punt de vista subjetiu, és dir, justificaria l'us del terme.
*Est articul ''per se'', ya està prou complet, tenint en conter que parla sobre un neologisme subjetiu d'us totalment marginal fora de Catalunya. De fet, ni tan sevol en la "Wikipedia" castellana (que dona prou cancha a les manipulacions pancatalanistes, lo que fon un dels motius de crear esta "Uiquipèdia" valenciana d'alternativa) fa cap referència a les coses que els "anònims" voleu afegir aci en son articul sobre els "països catalans".
Resumint; sereu "anònims" pero vos coneixem de sobra. No és casualitat, que el 95% dels "anònims" que entren en esta Uiquipèdia, solament es preocupen de "enriquir" o "retocar" al seu "gust" els articuls sobre temes pancatalanistes, i tampoc és casualitat que este "gust" coincidixca en els gustos dels pancatalanistes i de la "Viquipèdia" catalana.
--[[Usuari:Jogim|Jogim]] ([[Usuari Discussió:Jogim|discussió]]) 11:44, 21 juny 2010 (PDT)
:*Revisa el comentari, a escandinàvia gasten diferents llengües, en general se deixa el finés fora, pero bueno, tens els Països catalans que en ocasions posen zones castellanoparlants al sac... :S.
:*Com a Hispanitat se defineix una mateixa llengua i per tant, seria donar-li validesa.
:Contradiccions contradictòries.
:Sí pero no, no pero sí,... ací el censor no incorpora res que faja passar l'articul d'un mer sentiment. Jo done per tancat el tema, si no s'incorpora per part d'un usuari imparcial, ja vos podeu quedar en es vostres companys. Ya mos vorem al registre de bloquejos.--[[Especial:Contributions/83.60.206.250|83.60.206.250]] ([[Usuari Discussió:83.60.206.250|discussió]]) 12:46, 21 juny 2010 (PDT)
== Censura a la Uiquipedia - proposta de borrar i bloquejar temporalment [[Usuari:Jogim|Jogim]] ==
Per una errada administrativa, no se pot fer us ni de l'embaixada ni dels embaixadors, i varis usuaris o usuàries han segut expulsats en l'excusa de no poder complir la norma llingüística d'usar el valencià. [[Usuari:Jogim|Jogim]] té coneixement de la causa, puix ya està escrit amunt i no sols continua en el bloqueig, també continua borrant i marejant creant fils nous en temes entremesclats per que no se veja. No serà per la meua part, un no-admin... el que el bloquege i demane disculpes en nom de la Uiquipedia. Algo tindrem que fer. Per cert, Jogim ha fet moltes faltes d'ortografia valenciana, el seu traductor no funcionarà, si vols t'ajudem o algo. --[[Especial:Contributions/83.60.206.250|83.60.206.250]] ([[Usuari Discussió:83.60.206.250|discussió]]) 12:15, 21 juny 2010 (PDT).
== No hi ha censura ==
:No se va a bloquejar a cap usuari per les seues opinions politiques o ideologiques. Ni a les intervencions anonimes ni tampoc a Jogim. En Uiquipedia es deu d'opinar lliurement. Encara que es recorda a tots que este no es un lloc per a debatre de politica ni de ideologies, per a lo qual ya estan atres portals.
:Respecte a les pagines de discussió, es pot escriure en català perque es una llengua germana que generalment entenem els valencians, a l'igual que el castellà o atres llengües llatines. Per tant no deu d'haver cap problema en que les intervencions en les discussions es puguen fer en català. Aixo si, els artículs només poden estar redactats en llengua valenciana, ni en castellà ni en català, per qüestions obvies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 15:40, 21 juny 2010 (PDT)
== Solament dos coses ==
Hola. No he pogut conectar-me fins a hui. Pero pense que ans ya he segut prou clar i concís explicant els motius dels bloquejos, i explicant per qué no es poden vincular ad est artícul conceptes com Escandinavia o Amèrica Llatina. També s'ha vist com els entra repetidament per un oït i els ix per l'atre tot raonament i advertència, i que en manco d'una semana han aparegut del no res quatre "anònims" diferents interessats en llegitimar el terme "països catalans".
Aixina que de "contradiccions" res, i de "censura", no més que la que es fa en qualsevol atra Wikipedia (la castellana, l'anglesa, la gallega, l'italiana, etc) contra els vàndals.
I te ous que justament la gent que solament entra ací en intencions de fer vandalisme, des de diferents IP, i sense ser capaços de registrar-se en Uiquipèdia (lo qual seria una mostra de bona voluntat i de ganes de colaborar) demanen el bloqueig d'administradors, i diguent que cree "fils nous en temes entremesclats per que no se veja" (¿quins són tals articuls? si pot saber-se).
Anem a vore. Si estos "anònims" tingueren realment ganes de participar en Uiquipèdia de bona fé ¿Per qué, en lloc de tants romanços, no es registren? ¿Per qué mai creen artículs (que bona falta fa)? ¿Per qué solament es preocupen de retocar els artículs sobre el pancatalanisme a favor del pancatalanisme? ¿Per qué exigixen ací coses que ni tan sevol accepta la Wikipedia en castellà? ¿Per qué, per la mateixa regla de tres, no acusen a la Wikipedia en castellà de "censura"?
Són preguntes molt simples. Pero mai les responen perque lo únic que busquen, ya que no se'ls permet manipular l'artícul, és fer demagògia i, de pas, intentar quedar com a víctimes.
¿I per qué fan tot això? Puix per un motiu també molt simple: són pancatalanistes en ganes de fotre, ocults baix l'anonimat. I si els bloquejen una IP, entren des d'atra.
Per això busquen qüestionar esta Uiquipèdia des de dins (intentant llegitimar pancatalanades e incoherències), i fer pareixer als visitants que esta és poc objetiva (fiable), ploriquejant quan se'ls bloqueja. És la típica tàctica del llop en pell de borrego, pero no enganyen a ningú.
En fi, qué vos vaig a dir a tots els ususaris habituals (i registrats) que porteu temps per ací, puix sabeu que en l'ultim mes ha entrat a Uiquipèdia una cantitat anormalment elevada de vandals (tots, com no, "anònims") a borrar articuls i escriure brofegàdes pancatalanistes de forma indiscriminada. Inclús fa dos semanes es donà el cas de que, en manco de dos hores, entrara un mateix anònim a borrar artículs des de quatre IP diferents. Artículs que tingueren que ser revertits vàries voltes, fins que el "anònim" es cansà de borrar més artículs...
Recomane vore, el registre de bloquejats i els canvis en artículs de l'ultim mes per a vore les intervencions de tots els bloquejats (és dir, els motius pels que foren bloquejats), i comprovar que tots són "anònims", i que els bloquejos d'estos estàn completament justificats (per a bloquejar ad algú, ademés, sempre n'hi ha que justificar el motiu en un camp de text).
Yo done el tema per terminat. Aixina que si algú té algo més que dir-me al respecte, que m'escriga en ma pàgina de discussió en lloc de marejar per ací en llàgrimes de cocodril.
Un salut.
--[[Usuari:Jogim|Jogim]] ([[Usuari Discussió:Jogim|discussió]]) 09:36, 24 juny 2010 (PDT)
== Llengua o dialecte ==
Quan he vist Proyecte: L'encilopèdia en valencià he dit: Ara aprendré valencià!
Som de mallorca. Es meu dialecte és es mallorquí i sa meva llengua es català.
Resulta que he quedat alucinat quan he observat que sé valencià des de que sé parlar.
És ben hora que entengueu que totes ses llengës tenen diferents dialectes. Així com voltros voleu traduir de es català en es valencià també se podrien fer traduccions entre castellà a s'andalús.
Quan més dialectes millor, així enriquim sa llengua! Amunt es mallorquí, es barceloní, es valencià, es lleidetà...etc. Però és de bojos dir que són llengües diferents!! Sinó no mos entendríem!
Hem de fer força tots junts! Si mos dividim aquells que volen acabar amb sa nostra llengua ho aconseguiran; basta mirar es percentatge de parlants com ha anat evolucionant des de de fa 300 anys.
----
== Açí tens la meua resposta: ==
'''ALGUNES DE LES MOLTES DIFERENCIES ENTRE VALENCIÀ I CATALÀ'''
'''A.- Subsistema lèxic.'''
No és precís que siguen moltes les diferencies lèxiques. No és la cantitat, sino la calitat de significació que tenen en el procés de formació de la llengua i en la freqüència d’us. Tenen gran valor com a traços pertinents de diferenciació les paraules que no tenen significat propi, com les preposicions, conjuncions, adverbis, determinatius, possesius, personals, numerals, etc. Els noms, calificatius i verps no són tan valorables perque es presten a abundar en sinònims. Ademés s’ha de tindre ben present que els arcaismes no son paraules valencianes: ho foren en son temps, pero ara son fosils. Poden documentar-se, pero s’han d’archivar. Quant ara s’usen eixos termes fosils valencians, notem que no ho fan perque estiguen en els clàssics valencians, sino perque son català vulgar actual. No servixen per a diferenciar o no els sistemes llingüístics.
Com a eixemples indicatius podem citar l’artícul masculí i neutre lo (cat. el), determinatiu este (c. aquest) , possesiu seua (c. seva), personal vosatres-vosatros (c. vosaltres), numeral deneu (c. dinou), preposició en (c. a), conjunció puix (c. doncs), adverbi aci (c. aquí), casi o quasi (c. gairebé)…
Les diferencies lexiques que es troben entre el castellà i qualsevol dels seus dialectes, o d’atra llengua, son menors sense dubte que les que hi ha entre la llengua valenciana i el català.
''' B.- Subsistema fonologic '''
El fonema és l’unitat mínima determinant de significacions diversificades, l’unitat distintiva mínima que nos permet diferenciar dos significats. Quant substituïm en una paraula un fonema per un atre obtindrem un significat diferent: Canviant el fonema /n/ de la paraula "nas" pel fonema /p/ convertint-se en "pas", ha variat la significació.
El sistema fonològic és característic d’una llengua, i en ell son importantíssimes les "oposicions fonològiques" perque definixen la seua individualitat en major pes que les lèxiques o morfosintactiques.
El sistema fonològic valencià es diferent del català. El mateix Badia Margarit no vol definir be el català per les raons que després eixiran i afirma, tractant dels canvis de significació, que:
"Néamoins, les choses en sont pas toujours aussi claires qu’on pourrait le croire". ("Sons i fonemes de la llengua catalana", Barcelona, 1988, p.19)
És evidentíssim per a tots, encara que no siguen versats en la matèria, que el sistema vocàlic valencià, de 7 vocals perfectament definides, totes elles en valor de fonema, es contraponen al caotic sistema vocalic català, de set vocals toniques i tres atones. En català, segons M. Palau Martí, les tres atones (la i, la u, i la vocal neutra que no existix en valencià) són els tres fonemes vocàlics del català.
Badia Margarit no accepta l’afirmació científica de Palau Martí perque acceptar-ho deixaria fora del "domaine linguistique catalan… grandes régions de la langue" (pensem en Valencia) i estaria en contra de "l’unité de la langue catalane" (p. 43). O siga que el dogma de l’unitat de la llengua catalana, en la que inclouen el valencià, es primordial sobre el criteri científic de distinció de fonemes entre el català i el valencià.
En el sistema vocàlic, pero sobre tot en el sistema consonàntic, hem de tindre present que les diferencies poden desdibuixar-se si l’estudi comparatiu es fa sobre el paper escrit, perque les diferencies reals no apareixen moltes voltes quant s’usen ortografies etimologistes o arcaiques, com les dels catalans i els catalanisadors valencians, pero que són evidents per a qui estudia el parlar viu del poble.
Dites diferencies afecten al modo d’articulació, a l’introducció de nous sons en paraules de la mateixa etimologia, a la germinació, a grups consonàntics arcaics, a la pèrdua o conservació de diferents sons. Vore "Fonètica de la Llengua Valenciana" de GUINOT I GALAN, p. 293-303.
''' C.- Subsistema ortogràfic '''
L’interés que tenen els catalanisadors del poble valencià en que l’ortografia que usen els que escriuen en valencià siga idèntica a la de l’Institut d’Estudis Catalans no es una qüestió trivial. Molt al contrari, es un assunt fonamental per a les seues intencions.
Perque tot sistema ortogràfic es un compromís entre la tradició gràfica i la realitat fonològica; i un canvi ortogràfic te una importància enorme quan afecta a l’articulació de les paraules entranyant un canvi fonològic.
Qualsevol canvi fonològic afecta a la mateixa identitat i individualitat de la llengua. I si s’obliga a tal canvi ortogràfic, es ferix el sistema fonològic, pero se’l ferix greument, perque en açò no hi ha ferides lleus.
Per això, qui vol absorbir una llengua, primer ha de matar-la llevant-li la seua identitat i individualitat. I es conseguix pel camí de l’ortografia. ¡Pareix tan inocent i de tan poca importància …! Pero el veri que du dins tal realisació es decisiu .
Alguns eixemples de forçaments de canvi ortogràfic que implica canvi de fonema:
Elig (v.) canviat a Elx (c.) L’últim fonema /prepalatal africat sort/ es convertix en /prepalatal fricatiu sort/. Yo (v.) canviat a Jo (c.) El primer fonema /mig-palatal fricatiu sonor/ es convertix en /prepalatal africat sonor/. normalisar (v.) a normalitzat (c.) Canvi de /alveolar fricatiu sonor/ a /alveolar africat sonor/. Valencia (v.) canviat a València (c.) Canvi de /e tancada/ a /e oberta/, diferents fonemes que distinguixen, p.e. Valencia (ciutat) de valència (valor de combinació d’un element químic). chufa (v.) canviat a xufa (c.) orchata (v.) canviat a orxata (c.) Canvi de /prepalatal africat sort/ a /prepalatal fricatiu sort/.
Les persones que ignoren els mecanismes llingüístics i les relacions entre els fonemes i les lletres representatives poden creure que eixos canvis ortogràfics son producte d’una elaboració "científica", com diuen els interessats en difondre la falsetat baix el nom de la ciència. Els valencians no previnguts poden caure en la confusió d’acceptar una forma arcaica o exòtica que li presenten baix una aureola "científica", sense saber explicar per que.
La realitat es que no es científic; que estan proposts i exigits, el canvi i l’adopció de les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, per a llevar-li a la llengua valenciana la seua individualitat.
''' D.- Subsistema morfosintàctic '''
Les diferencies morfosintàctiques son les que hui, en sentit estricte, constituïxen les diferencies "gramaticals". Aplicant criteris de llingüística sincrònica, els traços pertinents de diferenciació son notables i evidents, de modo que no pot dir-se sense enganyar que valencià i català tenen la mateixa gramàtica.
Remetem a la bibliografia, perque son moltes les diferencies morfosintàctiques. Posarem tan sols uns quants eixemples.
''' En la flexió verbal '''
Són formidables traços pertinents les formes respectives de la flexió verbal, en la seua morfologia i en la sintaxis. En català hi ha un entrecreuament entre els verps "ser" i "estar" que no existix en valencià:
Els catalans usen "ser" per a expressar ubicació després de canvi: "ja hi som aquí" (v. ya estem ací); i "estar" per a una acció passiva "ha estat una relliscada" (v. ha segut un esvaro).
Un atre creuament entre els verps "ser" i "haver" que tampoc es valencià: Català "no hi es" (v. no hi ha). Valencià verp + a + complement directe (v. he vist a mon pare), no aixina en català: "he vist mon pare".
Valencià: verps que indiquen companyia, relació d’instrument o mig del qual u se val, duen la preposició "en" (o "ab" arcaica), mentres el català porta "amb".
Català: verps + de (decidir de, desijar de, oferir de, pregar de…) com "m’agradaria de veure el fill", no aixina en valencià (v. m’agradaria vore al fill).
Català: reflexiu "hom", introduint una oració impersonal, no existix en valencià: "hom ha de fer-se correr la veu" (v. s’ha de fer correr la veu).
Català: Tot i + participi de present o gerundi, no existix en valencià: "Tot content" (v. content)
''' Conjugació verbal'''
Es tan diferent la conjugació valenciana de la catalana que hauríem de recórrer les conjugacions regulars i irregulars des del principi a la fi, i sería inacabable. Vejam alguns eixemples, sense explicació:
c. tenir, venir, veure v. tindre, vindre, vore
c. prengui, prenguem v. prenga, prengam
c. donés, sofrix v. donara, sofrira
c. neixer, treure v. naixer, traure
c. seure, ensopegar v. assentarse, entropeçar
c. temo, perdo(1ª pers.) v. tem, perc
c. visc, cresc v. vixc, creixc
c. creiem, caieu v. creem, caeu
c. perdi, creixis v. perga, creixques
c. veuré, veuries v. voré, vories
c. plangui, planguí v. planyga, plangyuí
c. vinguem, vingueu v. vingam, vingau
c. serveix, converteix v. servix, convertix
c. obre, omple v. obri, ompli
c. sofert, omplert v. sofrit, omplit
c. amansir, espessir v. amansar, espesar
c. sapiga, sapigues v. sapia, sapies
c. culli, cullis v. cullga, cullgues
c. tusso, tussi v. tusc, tusca
c. cuso, cusi, cusis v. cusc, cusca, cusques
''' Preposicions'''
El català usa preposicions pospostes en una construcció que no tenim en valencià ni en cap atre idioma: "arros cunill sense" (v. arròs sense conill). Uns quants eixemples, sense explicació, donaran idea de la diferenciació:
c. s’entesta que li donen v. s’encabota en que li donen
c. es queixaven que v. es queixaven de que
c. anarem en aquell lloc v. anàrem a aquell lloc
c. estic a Valencia v. estic en Valéncia
c. prometre de veure v. prometre vore
c. Jaume veu Pere v. Jaume veu a Pere
c. pensar a dir-ho v. pensar en dir-ho
c. no m’era permes d’anar v. no m’estava permés anar
c. pis per llogar (causal) v. pis per llogar
c. pis per llogar (final) v. pis per a llogar
c. a la tarda v. per la vesprada
c. al dessota de v. baix de
c. al davant de v. davant de
c. al defora de v. fora de
c. malgrat v. a pesar de
''' Substantius'''
Diferencies de gènero, encara que en totes les llengües romàniques es conserva el que tenim en llatí, com molts dels abstractes que acaben en -OR, i uns atres:
c. (el) fel v. (la) fel
c. (el) aventatge v. (la) ventaja
c. (el) escafandre v. (la) escafandra
c. (la) aladre v. (el) aladre
''' També diferencies en el mateix gènero '''
c. jueva v. jueua
c. princessa v. princesa
c. alcaldessa v. alcaldesa
c. comtessa v. comtesa
c. el periodista (masc.) v. el periodiste (masc.)
c. el maquinista (masc.) v. el maquiniste (masc.)
''' Diferencies en número, els que passen al plural de diferent forma en català i en valencià: '''
c. [papés] v. papers
c. [carrés] v. carrers
c. homes v. hòmens
c. joves v. jóvens
c. presupostos v. presuposts
c. boscos v. boscs
c. generes v. gèneros
c. quadres v. quadros
c. litres v. litros
c. goigs v. gojos/goigs
c. desigs v. desijos/desigs
c. assumpte v. assunt
c. culte v. cult
''' Adjectius'''
En quant al plural, lo mateix que els substantius. Possesius (adjectius i pronoms):
c. meva v. meua
c. teva v. teua
c. el meu (neutre) v. lo meu (neutre)
c. el nostre (neutre) v. lo nostre (neutre)
mes, tes, ses
''' Demostratius '''
c. aquest v. est/este
c. aqueix v. eix/eixe
''' numerals cardinals '''
c. vuit v. huit
c. dinou v. dèneu
c. seixanta v. xixanta
c. dues-centes v. doscentes
c. milio v. milló
''' Numerals ordinals'''
c. cinqué v. quint
c. sisé v. sext
c. vinté v. vigèsim
''' Partitius i colectius'''
c. meitat v. mitat
c. miler v. miler/miller/millar (Fullana)
''' Quantitatius'''
c. força v. molt
c. quant pa v. quant de pa
c. fa molt fret v. fa molt de fret
c. quanta de neu v. quanta neu
''' Indefinits'''
c. altre v. atres
c. abdues v. les dos
c. nombrós v. numerós
''' Articul definit'''
En català està proscrit l’artícul masculí en les formes LO i LOS, que el valencià manté vius al costat de EL i ELS: lo bo del cas; lo meu; lo pronte que has vingut; va fer lo que li van manar.
En valencià sol ser incorrecte posar l’artícul davant de noms propis: No direm "la Maria o el Jordi", com en catala.
''' Pronom personal'''
En valencià el pronom reflexiu HOM i la segona persona del plural US no existixen, aixina com JO en lloc de YO, usant-se molt poc el pronom adverbial HI:
c. hom diu per tot arreu v. se diu per onsevol
c. jo us mane v. yo vos mane
c. Que no hi es? v. ¿ que no està ?
En valencià es pot dir A ELL o AD ELL, i D’ELL, referint-se a persones o coses; en català s’ha de fer un rodeig quan es referix a coses:
c. en turnem a parlar v. tornem a parlar
''' Frases i tractaments'''
c. davant meu v. davant de mi
c. darrere teu v. darrere de tu
c. aquest és pintat per mi v. este està pintat per mi
c. vos v. vosté
''' Adverbis'''
Hi ha un grapat d’adverbis de lloc, de temps, de modo, d’afirmació, negació i dubte. Uns eixemples significatius:
c. lluny v. llunt
c. sota, dessota v. baix, baix de
c. endavant v. davant, cap davant
c. al damunt v. damunt
c. aleshores v. llavors
c. avui v. hui
c. aviat v. pronte
c. a entrada de fosc v. a boqueta nit
c. demà passat v. despusdemà
c. abans d’ahir v. despusahir
c. dos quarts de nou v. les huit i mija
c. de cop sopte v. de repent
c. s’un plegat v. d’una volta
c. no facis pas el meu v. no faces lo meu
c. mai no vindras v. no vindràs mai
== Mínim eixemple d’algunes de les moltes diferencies entre valencià i català: ==
1) Valencià: Este, esta, estos, estes.
Català: Aquest, aquesta, aquests, aquestes.
2) Valencià: Este - Eixe - Aquell (la mateixa arraïl p'a la variant femenina i els plurals)
Català: Aquest - Aqueix - Aquell (la mateixa arraïl p'a la variant femenina i els plurals).
3) Valencià: Açí - Ahí - Allí.
Català: Aquí - (no té) - Allí.
4) Valencià: Meua, teua, seua.
Català: Meva, teva, seva.
5) Valencià: Mosatros, vosatros, mos, vos.
Català: Nosaltres, vosaltres, ens, us.
6) Valencià: Atre, atra, atres.
Català: Altre, altra, altres.
7) Valencià: Huit, dèneu, xixantahuit, doscentes, milló, quint, sext, vigèsim.
Català: Vuit, dinòu, seixanta-vuit, dues-centes, milio, cinqué, sisé, vinté.
8) Valencià: Pos mentres que no prenga molt de pa en chocolate (us de "-a", us de "en").
Català: Doncs mentre que no prengui gaire pa amb xocolata (us"-i", us de "amb").
9) Valencià: Hui, els bous estan en Muchamel (us del vèrp "estar", us de "en").
Català: Avui, els toros son a Mutxamel (us del vèrp "ser", us de "a").
10) Valencià: Els autors han segut uns chics prou jóvens (verp "ser" en formes passives).
Català: Els autors han estat uns nois bastant joves (verp "estar" en formes passives).
11) Valencià: Davant de mí està el sapo ("de + mí/tú/ell/mosatros/vosatros/ells).
Català: Davant meu es el gripau ("meu/teu/seu/nostre/vostre/llur).
12) Valencià: Deu ser vert, com l'herba, no roig (terminació "-t").
Català: Ha de esser vèrd, com la gespa, no pas vermell (terminació "-d", negatiu "pas").
13) Valencià: Ademés, lo pijor es que yo pense aixina (us de "lo", us de "-e").
Català: A mes a mes, el pitjor es que jo penso aixi (us de "el", us de "-o").
14) Valencià: Dos hòmens menuts i dos chiques boniques (us de "menut/chicotet").
Català: Dos homes petits i dues noias macas (us de "petit" diminutiu, "dues" femeni).
15) Valencià: Se diu molt pronte com parar un servici roïn (us de "se" impersonal).
Català: Hom diu força aviat com aturar un servei dolent (us de "hom" impersonal).
16) Valencià: Artícul, vehícul, víncul (us de "-cul". Excepte "muscle", "mascle").
Català: Article, vehicle, vincle (us de "-cle").
17) Valencià: Formalisar, realisat, analisà (us de "-isar", "-isat", "-isà").
Català: Formalitzar, realitzat, analitzada (us de "-itzar", "-itzat", "-itzada").
18) Valencià: Chufa, chutar, che (us de "ch-").
Català: Xufla, xutar, xe (us de "x-").
19) Valencià: Mege, plaja, coche (us de "g", "j", "ch").
Català: Metge, platja, cotxe (us de "tg", "tj", "tx").
20) Valencià: Novela, ilicità, colege (us de "l").
Català: Novel.la, il.licità, col.lègi (us de "l.l").
21) Valencià: Pronte, conte, assunt (us de "n").
Català: Prompte, compte, assumpte (us de "mp").
22) Valencià: Pobrea, rarea, durea (us de "-ea").
Català: Pobresa, raresa, duresa (us de "-esa").
23) Valencià: Es pronuncia Cremà, amparàes, llauraor, ballaora, melaet, picaeta (sense "d" intervocalica).
Català: Cremada, emparades, llaurador, balladora, meladet, picadeta ("d" intervocalica).
24) Valencià: Regateig, braceig (us de "-eig").
Català: Regatejo, bracejo (us de "-jo").
25) Valencià: Noroest, surest, surafrica.
Català: Nord-oest, sud-est, sud-africa.
26) Valencià: Carlos i Ampar estan ahí menjant polp (sense artícul davant de nom propi).
Català: El Carles i la Empar son allí menjant pòp (us d'artícul davant de nom propi).
27) Valencià: Eixir, agarrar, parar, vore, tindre, vindre, assentar-se, nàixer, traure...
Català: Sortir, agafar, aturar, veure, tenir, venir, seure, neixer, treure...
28) Valencià: Insistixc, seguixc, sàpien, creguen, haigga, feres, donares, referix...
Català: Insisteixo, segueixo, sapiguen, creguin, hagi, fessis, donessis, refereix...
29) Valencià: Elig (us de "-ig" so "ch" castellana).
Català: Elx (us de "-x" so "ch" francesa).
== MÉS DIFERENCIES ENTRE VALENCIÀ I CATALÀ ==
'''CASTELLÀ........................VALENCIÀ...............................CATALÀ'''
ABONO................................FEM..................................ADOB
ABUELO...............................YAYO.................................AVI
BARATIJA..........................QUINCALLA............................GALINDAINA
BESO.................................BES..................................PETO
CERILLA.............................MISTO................................LLUMI
COMADRONA….........................COMARE..............................LLEVADORA
COMEDERO..........................GAMELLA................................OBI
CURIOSIDAD.......................DOTORERIA............................TAFANERIA
DESAZON...........................DESFICI...............................NEGUIT
EMBOSCADA.........................CELADA................................PARANY
FAENA.............................QUEFER................................FEINA
GENTUZA...........................GENTOLA...............................PURRIA
HABICHUELA........................FESOL................................MONGETA
INFORTUNIO…......................MALASTRE….............................DISSORT
JUICIO.................................JUÍ.................................JUDICI
LATIDO...............................GLATIT................................BATEC
MALO..................................ROÏN.................................DOLENT
NIÑO.................................CHIQUET................................NOI
OTOÑO...............................AUTOMME...............................TARDOR
PARO.................................FOLGA.................................ATUR
RECREO..............................RECREU................................ESPLAI
SABAÑÓN.............................PRUNYÓ................................PENELLÓ
TUERTO...............................TORT..................................BORNI
UMBRIA..............................OMBRAGE.................................BAC
VOLTERETA…...........................VOLANTÍ............................TOMBARELLA
YESERO..............................ALGEPSER..............................GUIXAIRE
ZOPENCO.............................SOQUELLOT.............................GAMARÚS
== TESTIMONIS HISTÒRICS SOBRE EL NOM E IDENTITAT DE LA LLENGUA VALENCIANA ==
'''Fra Antoni de Canals (1352-1419)''', frare dominic com Sant Vicent Ferrer, en el pròlec de la seua traducciÓ del "Valeri Maxim" aclarix que realisa una traducció de la obra a la llengua Valenciana, sabent que atres ya la han fet en llengua catalana. Testimoni indiscutible de que ya en aquell temps el Valencià i el català eren considerades dos llengües diferents:
'''Bonifaci Ferrer (1478)''' germà de Sant Vicent Ferrer, escrivia en l'ultima fulla de la Biblia traduïda al Valencià i impresa en Valéncia
'''Lluís de Fenollet (1481)''' en "Historia de Alexandre de Quinto Curcio", en la present LLENGUA VALENCIANA transferida...".
'''Miquel Perez (1494)''' en les seues obres "La imitacio de Jesuchrist" i "Vida de la Sacratissima Verge Maria"
'''Joan Esteve (1488)''' en la seua obra "Liber Elegantiarum", diccionari Llatí-Valencià, diu:
'''Joanot Martorell (1490)''' en la seua obra "Tirant lo Blanch", impresa en Valéncia.
'''Joan Roïç de Corella (1496)''' en la seua obra "Primer part del Cartoixa
'''Francesch Eximenis (1507)''' teòlec català, en la seua obra "Scala Dei", diu que traduïx del Llemosí a Llengua Valenciana
'''Fra Tomas de Vesach (1511)''' en la seua obra "La vida de la Seraphica sancta Catherina de Sena" diu:
'''Joan Bonlabi (1521)''', català de Tarragona, en la seua traducció de "Blanquerna" (de Ramon Llull) a la llengua Valenciana demana disculpes per no ser expert en ella, ya que li resulta forastera
'''Rafael Martí de Viciana (1574)''' en la seua obra "Libro de alabansas de las LENGUAS Hebrea, Griega, Latina, Castellana y VALENCIANA", entre multitut de referències a la llengua Valenciana.
--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 11:25, 10 abr 2011 (PDT)
Jo mai he estudiat valencià i tot això que hi ha aquí ho entenc fora cap problema. Lo que passa es que per interessos polítics no voleu acceptar lo que és evident: A Balears, València, Catalunya i a Andorra se parla sa mateixa llengua. Per molta ràbia que li tengueu en es catalans no canviareu sa realitat. Ja vos poreu esforçar en prohibir paraules per considerar-les massa "catalanes" o censurar TV3 o a demanar traductors entre valencià i català (que m'imagin sa situació i ha de ser un espectacle). Mirau si n'arribau a fer de barbaritats per negar lo que és evident: Una llengua és es conjunt des seus dialectes.
----
Yo ya te he ficat les meues evidencies documentades demostrant-te que '''NO SON la mateixa llengua''', ara espere que tu faces lo mateix per a defendre la teua teoria......si es que pots.
Per cert, yo tampoc he estudiat mai gallec i entenc perfectament açò que és el discurs de Fraga al prendre possessió com a President de la Junta Gallega:
Coa emoción propia de quen se interna por primeira vez nun mundo apaixonante, escribo estas liñas, como quen escribe no aire, a xeito de benvida a quen decidira asomarse á realidade de Galicia a través desta fiestra electrónica.
É a nosa unha pequena comunidade española, periférica e marítima, dique da Europa atlántica, meta do Camiño de Santiago, que forxou a súa identidade ó longo dos séculos sobre a base dunha lingua e unha cultura propias. Somos os galegos un pobo que desbordou os seus límites nunha inxente crecida humana que levou a galeguidade ata os máis arredados confíns do planeta.
Somos un país orgulloso do propio, pero á vez aberto e cosmopolita, que a través da historia fixo da tolerancia e o entendemento pedras angulares da súa armazón social.
A Galicia de hoxe aposta, como sempre, por conserva-lo mellor da súas tradicións, pero proxectándose decididamente cara á modernidade. Para iso veu realizando nos últimos anos un considerable esforzo político, económico e social, centrado na mellora e ampliación das súas infraestructuras básicas, de maneira moi especial no eido das tecnoloxías da comunicación, desde o convencemento de que constitúen o medio máis eficaz para acadar un verdadeiro avance social.
Queremos estar na avanzada da sociedade da información e cada día damos un novo paso cara ese horizonte de futuro. A través das páxinas que seguen, quen o desexe poderá ir tendo cumprida noticia diso, e ademais poderá coñece-las iniciativas coas que entre todos, tanto desde o ámbito público coma desde o privado, estamos a construír a Galicia do terceiro milenio.
--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 02:24, 11 abr 2011 (PDT)
Has fet una comparació entre el barceloní i el valencià, dos dialectes de la llengua catalana.
Totes aquestes diferències es troben en els dialectes de totes les llengües. El mateix es podria fer amb l'anglès per exemple, comparar l'American English amb el British English. Segurament encara hi trobaries més diferències, però es impensable que siguin llengës diferents perquè no tenen cap problema per entendrer-se. Voltros no discutiu filologia, discutiu política.
----
Com ya t'he dit:
Yo ya te he ficat les meues evidencies documentades demostrant-te que '''NO SON la mateixa llengua''', ara espere que tu faces lo mateix per a defendre la teua teoria......si es que pots.
Y les evidencies son tantes que no val lo de dir que son dos dialectes, perque hi ha raons més que de sobra que demostren que son dos llengües totalment diferents.
Ara espere les teues referencies que demostren lo contrari perque encara no has ficat res més que la teua opinió.