Dissabte de Glòria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Image de "La Pietat" de Miguel Ángel que representa a Jesús descendit de la creu en els braços de sa mare

El Dissabte Sant (nomenat fins a la reforma litúrgica de l'any 1955 Dissabte de Glòria) és el nom que algunes denominacions cristianes donen al dissabte de la semana del primer pleniluni despuix de l'equinocci de primavera (boreal).

És el segon dia del Tridu Pasqual, que acaba en les Vespres d'est mateix dia, a l'espera que durant la nit, es celebre la Vigília Pasqual, la celebració cristiana més important de l'any, culminant aixina per als cristians la Semana Santa. Despuix de commemorar durant el dia anterior la mort de Crist en la Creu, s'espera el moment de la Resurrecció.

Segons la tradició cristiana, una volta mort Jesús el dia abans de l'inici de la celebració anual del Péssah o Pasqua jueva, durant el dia de repòs, el dissabte, Jesús abaixà als inferns o al Sheol, a on estaven tots els morts des de l'inici del món a l'espera de la resurrecció de Crist. D'allà en treu el justos i els porta cap al Cel, davant la presència de Déu Pare.

En l'Iglésia Catòlica, és un dia en què no hi ha sacraments, no se celebra l'Eucaristia (llevat de la Vigília Pasqual en la nit) i l'única acció litúrgica en les iglésies permesa és la pregària de la Litúrgia de les Hores.

Vore també[editar | editar còdic]