107 008
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − Era fill de [[Joaquín Mascarós Segarra]], advocat dels Reals Consells i Secretari de l'[[Ajuntament de Valéncia]], rics propietaris de [[Vilanova de Castelló]] i [[Borriana]]. Gràcies a la [[desamortisació de Mendizábal]] va aplegar a fer una gran fortuna en terres. Encara que això, mentrimentres estudiava dret a l'[[Universitat de Valéncia]], liderà a la esquerra del [[Partit Progressista]] en els últims anys del regnat de [[Ferrando VII]] i fon escollit [[alcalde de Valéncia]] de l'any [[1840]] a l'any [[1843]]. Com a cap de la [[Unió Lliberal]] en la [[província de Valéncia]], fon escollit diputat en Corts Espanyoles per [[Valéncia]] de l'any [[1839]] a l¡any [[1843]] + − Participà en la Junta Revolucionària d'[[Alzira]] (setembre de [[1840]]) de soport a [[Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero|Espartero]], qui li nomenà president de la [[Diputació de Valéncia]] i cap de la [[Milícia Nacional]] en Valéncia. Durant la [[Dècada Moderada]] es va centrar i calmar políticament i en [[1852]]-[[1853]] va formar part del Comitè Progressista que va combatre la reforma de [[Manuel Bravo Murillo]].+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − Des de l'any 1853 fon diputat a Corts per Valéncia [[1854]]-[[1856]], per [[Xàtiva]] en [[1851]]-[[1853]], i per [[Nules]] en l'any [[1858]]. També fon governador civil de Valéncia en [[1855]]. En l'any [[1856]], va donar soport a [[Leopoldo O'Donnell]] i el seu govern, i per això en l'any [[1859]] fon nomenat senador vitalici, càrrec que ocupà fins la suspensió de les Corts en [[1867]]. Fon representant de l'[[Unió Lliberal]] en la Junta Revolucionària de Valéncia en la [[Revolució de 1868]], pero despuix del derrocament d'[[Isabel II]] es retirà de la vida pública per a administrar les seues terres fins a la seua mort. − − + − + + + + + + + + + + + + + − + − + − + − [[Categoria:Alcaldes de Valéncia]] − [[Categoria:Polítics Valencians]]
sense resum d'edició
'''Domingo Mascarós Vicente''' ([[Valéncia]], [[1808]] - ?) fon un advocat i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]].
{{Ficha de país
| nom_oficial = ''République du Cameroun''<br />''Republic of Cameroon''<br />República de Camerun
| image_bandera = Flag of Cameroon.svg
| image_escut = Coat of arms of Cameroon.svg
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = LocationCameroon.svg
| lema_nacional =
| himne_nacional =''[[Chant de Ralliement]] ''
| capital =[[Yaundé]]
| capital_població = 1.430.000 ([[2004]])
| capital_coord = 3_52_N_11_31_E_ 3°52′ N 11°31′ E
| ciutat_principal =[[Duala]]
| festa_nacional=
| idioma_oficial = * [[Idioma francés|Francés]]<br /> * [[Idioma anglés|Anglés]]
| govern =[[República]]
| dirigents_títuls = [[President]]<br />[[Primer Ministre]]
| dirigents_noms =[[Paul Biya]]<br />[[Ephraïm Inoni]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites = • Data
| fundació_dates =De [[França]] i del [[Regne Unit|RU]]<br />[[1 de giner]] de [[1960]]
| superfície =475.440
| superfície_lloc =53
| superfície_aigua = 1,3%
| fronteres = 4.591 [[quilómetro|km]]
| costes =402 km
| població = 16.988.132 ([[2005]] est.)
| població_any =
| població_lloc = 58
| població_densitat =34
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = US$ 40.744 millons
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 83
| PIB_per_càpita=US$ 2.284
| IDH = 0.532
| IDH_any =2007
| IDH_lloc =144
| IDH_categoria =<font color="">mig</font>
| moneda = [[Franco CFA]] (<code>[[ISO 4217|XAF]]</code>)
| gentilici = Camerunés, camerunesa
| horari = [[Temps Universal Coordinat|UTC]]+1
| horari_estiu = [[Temps Universal Coordinat|UTC]]+1
| cctld= [[.cm]]
| còdic_telefònic = 237
| prefix_radiofònic =TJA-TJZ
| còdic_ISO = 120 / CMR / CR
| membre_de = [[ONU]], [[Commonwealth]], [[Unió Africana|UA]]
| nota1 =
}}
La '''República de Camerun''' és una [[Estat unitari|república unitària]] en [[Àfrica central]]. Llimita al noroest en [[Nigèria]], a l'est en [[Chad]] i la [[República Centreafricana]], i al sur en [[Gabó]], [[Congo]] i [[Guinea Equatorial]]. El seu litoral es troba en el [[golf de Biafra]], que forma part del [[golf de Guinea]] ([[oceà Atlàntic]]). El país ha segut cridat "Àfrica en miniatura" per la seua diversitat paisagística i cultural. Entre els seus mijos naturals n'hi ha plages, deserts, montanyes, selves forestals i sabanes. El seu punt més alt és la [[Montanya Camerun]], en el suroest, i les seues principals ciutats són [[Duala]], [[Yaoundé]] i [[Garua]]. Habiten el país més de doscents [[grup ètnic|grups ètnics]] i llingüístics diferents. Les seues llengües oficials són l'[[anglés]] i el [[francés]]. Camerun és conegut també pels seus estils musicals autòctons, especialment el [[makossa]] i el [[bikutsi]], aixina com pels èxits de la seua [[Selecció nacional de fútbol de Camerun|selecció nacional de fútbol]].
== Història ==
=== Periodo precolonial ===
Hi ha evidències arqueològiques que mostren que l'humanitat ha habitat el territori de Camerun des del [[neolític]]. Els pobladors que porten més temps en la zona són els grups [[pigmeu]]s, com els [[Baka (Camerun i Gabó)|baka]]. La cultura [[sao]] va aparéixer al voltant del [[llac Chad]] al voltant de l'any [[500]]<ref>DeLancey and DeLancey 2.</ref> i donà pas a l'Imperi [[Kanem-Bornu]]. També varen aparéixer atres regnes i comunitats en l'oest, com els [[bamileke]], els [[bamum]] i els [[tikar]].<ref>DeLancey and DeLancey 3.</ref>
Els navegants [[Portugal|portuguesos]] varen arribar a la costa camerunesa en [[1472]]. Li varen posar el nom de ''Rio dos Camarões'' (''Riu dels camarons''), despuix de constatar l'abundància de [[camaró|camarons]] i [[carranc de riu|carrancs de riu]] de la zona; d'eixe nom es deriva l'actual denominació del país.
<ref>Fanso 90.</ref> En els sigles següents els europeus comerciaren en els pobles costers mentres els [[missioner]]s es varen establir en l'interior.
A principis del [[sigle XIX]], [[Modibo Adama]] liderà als soldats [[fulani]] en una [[jihad]] en el nort contra els pobles ''kirdi'' (no musulmans) i els musulmans que encara conservaven elements pagans. Els adama fundaren l'[[emirat Adamawa]], vassall del califat de [[Sokoto]] d'[[Usman dan fodio]].<ref>DeLancey and DeLancey 13.</ref> Els grups que fugien dels guerrers [[fulani]] varen desplaçar a la seua vegada a atres, lo qual supongué una important redistribució de la població.<ref>Fanso 84.</ref>
En [[1884]], l'[[Imperi alemà]] va començar a erigir factories en la regió i implantà el règim colonial, pero despuix de la derrota patida per [[Alemanya]] en la [[Primera Guerra Mundial]], el territori fon dividit en dos mandats, un corresponent a [[França]] (el de major extensió) i un atre a [[Regne Unit]]. El Camerun francés accedí a l'autonomia interna en [[1959]] i l'any següent va proclamar la seua total independència com a República. En [[1961]] la part sur del Camerun britànic va decidir unir-se a la República del Camerun, mentres que el Nort va preferir adherir-se a [[Nigèria]].
=== Periodo colonial ===
[[Image:German Atangana.jpg|thumb|right|230px|<CENTER>Post fronteriç alemany.</CENTER>]]
Després que l'[[Imperi Alemany]] reclamara el territori com a propi en [[1884]], passà a ser la [[colonialisme|colonia]] de Camerun.<ref>DeLancey i DeLancey 3–4.</ref> Els alemanys es varen introduir en l'interior del país, trencant el monopoli sobre el comerç que eixercien els pobles costers com els [[duala]] i intensificaren el seu control sobre la regió. També iniciaren plantacions a lo llarc de la costa.<ref name="DeLancey 4">DeLancey i DeLancey 4.</ref> Van realisar quantioses inversions en l'infraestructura de la colònia: construcció de vies férrees, carreteres i hospitals. No obstant, els pobles indígenes es mostraren poc inclinats a treballar en estos proyectes, aixina que el govern va instigar un sever sistema de [[treball forçat]].<ref name="DeLancey 125">DeLancey i DeLancey 125.</ref> Després de la derrota d'[[Alemanya]] en la [[Primera Guerra Mundial]], Camerun va quedar baix el [[mandat de la Societat de nacions]], i es va dividir en el ''Cameroun'' francés i el ''Cameroons'' britànic en [[1919]].<ref name="DeLancey 4"/>
Els territoris adquirits per [[Alemanya]] en [[1911]], cridats en el seu conjunt [[Neukamerun]] (en [[idioma valencià|valencià]] "Nou Camerun"), varen passar a formar part de l'[[Àfrica Equatorial Francesa]].<ref>DeLancey i DeLancey 200.</ref>
[[França]] millorà l'infraestructura del seu territori per mig de grans inversions, treballadors capacitats i treballs forçats continuats.<ref name="DeLancey 125"/> El Camerun francés va superar al britànic en producte nacional brut, educació i facilitats sanitàries. No obstant, estes millores arribaren a soles a [[Douala]], [[Foumban]], [[Yaoundé]], [[Kribi]] i el territori entre elles. L'economia va quedar molt lligada a la francesa; les matèries primeres enviades a [[Europa]] es tornaven a vendre a la colònia una vegada manufacturades.<ref name="DeLancey 5">DeLancey i DeLancey 5.</ref>
[[Gran Bretanya]] administrà el seu territori des de la veïna [[Nigèria]]. Els natius es queixaren que açò els fea “colònia d'una colònia”. Es va produir un moviment de treballadors de procedència nigeriana cap al sur de Camerun, lo qual eliminà la necessitat dels treballs forçats pero va causar malestar als pobles indígenes. Els britànics li prestaren poca atenció al Camerun del nort.<ref name="DeLancey 4"/>
El mandat de la Societat de nacions es va transformar en el [[Consell d'Administració Fiduciària de les nacions Unides]] en [[1946]]. La qüestió de l'independència passà a ser un assunt candent en el Camerun Francés, on els diferents partits polítics tenien idees distintes sobre les metes i el calendari de l'autogovern.<ref name="DeLancey 5"/> L'[[Union des Populations Du Cameroun]] (UPC), el partit més radical, advocava per l'independència immediata i l'implantació de l'economia [[socialisme|socialista]].<ref>DeLancey and DeLancey 5–6.</ref> França illegalisà el partit el [[13 de juliol]] de [[1955]], lo qual va desembocar en una [[guerra de guerrilles]] i l'assessinat del seu líder, [[Ruben UM Nyobé]]. França finalment garantí l'autonomia del territori.<ref name="DeLancey 6">DeLancey i DeLancey 6.</ref> En el Camerun britànic la qüestió era distinta, puix es debatien entre reunificar-se en el Camerun francés o unir-se a Nigèria<ref name="DeLancey 5"/>
=== Després de l'independència ===
El [[1 de giner]] de [[1960]] el Camerun francés va obtindre l'independència. El seu primer president fon [[Ahmadou Ahidjo]]. El [[1 d'octubre]] de [[1961]] el sur de Camerun britànic se reunificà en el Camerun francés per a formar la república de Camerun. El Camerun del nort britànic va optar en canvi per unir-se a Nigèria. La guerra en l'UPC permeté a Ahidjo concentrar el poder en la presidència. La resistència fon finalment suprimida en [[1971]], pero es va continuar en estat d'emergència.<ref name="DeLancey 6"/> Ahidjo va insistir en el [[nacionalisme]] evitant el [[tribalisme]]. L'[[Unió Nacional de Camerun]] (CNU) passà a ser l'únic partit de la nació el [[1 de setembre]] de [[1966]]. En [[1972]] s'abolí el [[federació|sistema federal de govern]] en favor del govern centraliste des de Yaoundé.<ref>DeLancey and DeLancey 19.</ref>
Econòmicament, Ahidjo va mamprendre una política de [[lliberalisme]].<ref name="DeLancey 6"/> L'agricultura fon la prioritat inicial, pero el descobriment de jaciments [[petròleu|petrolífers]] en [[1970]] va canviar la situació. Els diners del petròleu s'utilisà per a crear una reserva financera, pagar als cultivadors i finançar [[Proyecte de desenroll|proyectes de desenroll]]. Es varen expandir principalment els sectors de comunicacions, educació, transport i infraestructura hidroelèctrica. No obstant, Ahidjo va donar els llocs de responsabilitat en les noves indústries als seus aliats com a recompensa. Molts fracassaren per incompetència.<ref>DeLancey i DeLancey 7.</ref>
Ahidjo va dimitir el [[4 de novembre]] de [[1982]], deixant el poder en mans del successor segons la constitució, [[Paul Biya]]. No obstant, Ahidjo continuà eixercint el control de la CNU, lo qual va comportar una lluita de poder entre abdós presidents. Quan Ahidjo tractà d'establir el dret del partit a triar el president Biya i els seus aliats li varen pressionar per a dimitir. Biya va celebrar eleccions per als oficials del partit i per a l'[[Assamblea Nacional de Camerun]]. No obstant, despuix d'un [[colp d'estat]] fallit el [[6 d'abril]] de [[1984]], optà per seguir l'estil de govern del seu predecessor.<ref>DeLancey i DeLancey 8.</ref> Camerun va obtindre l'atenció internacional el [[21 d'agost]] de [[1986]] quan el [[Llac Nyos]] expelí gasos tòxics i va matar entre 1.700 i 2.000 persones<ref>DeLancey i DeLancey 161 afirmen que varen ser 1 700; Hudgens i Trillo 1 054 diuen "almenys 2.000"; West 10 diu "més de 2.000".</ref>
El primer desafiament important de Biya fon la [[crisis econòmica de Camerun|crisis econòmica]] que assotà el país des de mitat dels [[década de 1980|huitanta]] fins a finals dels [[década de 1990|noranta]], resultat de la conjuntura econòmica internacional, la sequia, la caiguda dels preus del petròleu, la corrupció política i la mala gestió. Camerun va demanar l'ajuda estrangera, reduí els fondo per a l'educació, el govern i la salut pública, i va privatisar indústries.<ref>DeLancey and DeLancey 9–10.</ref> Açò va produir el descontent de la part anglòfona del país.
Els líders de l'antiga zona britànica han demanat en els últims anys més autonomia o la secessió en la que seria la República d'[[Ambasònia]]<ref name="DeLancey 9">DeLancey i DeLancey 9.</ref>
== Govern i política ==
[[Image:Paul Biya at US Embassy 2006.jpg|thumbnail|right|<center>El president Paul Biya.</center>]]
Governa des de [[1982]] Paul Biya de l'[[Aliança Democràtica Popular]] (APDC). L'APDC també obtingué el control del [[Parlament]] en [[1992]] i Biya fon reelegit eixe any i en [[1997]].
El principal grup d'oposició, el [[Front Socialdemócrata]], ha qüestionat el resultat d'eixos comicis. En [[1997]], el seu candidat, [[John Ndi]], rebujà la victòria de Biya.
== Organisació polític-administrativa ==
[[Image:Cameroon-CIA WFB Map.png|thumb|left|280px|<center> Principals fites polítiques i geogràfiques.</center>]]
{|
|-
| '''províncies''' <br /> '''1''' Adamaoua <br /> '''2''' Centre <br /> '''3''' Este <br /> '''4''' Extrem-Nort <br /> '''5''' Litoral <br /> '''6''' Nort <br /> '''7''' noroest <br /> '''8''' Oest <br /> '''9''' Sur <br /> '''10''' sur-oest. || [[Image:Cameroon Provinces numbered 300px.png|thumb|right|220px|<center>Divisions polítiques.</center>]]
|}
== Geografia ==
En el país es distinguixen unes quantes regions. Una d'elles és la regió litoral que va des de la costa fronterera en [[Nigèria]] fins a la fronterera en Guinea Equatorial. La ciutat més important de la costa de Camerun és [[Buea]].
Posteriorment l'altura del país es va elevant gradualment: aixina, [[Douala]] es troba casi al nivell del [[mar]], en l'estuari del riu [[Wouri]] i Yaoundé es troba situada ya a uns 700 [[msnm]]. Passat Yaoundé es troba un massiç montanyós que separa esta zona del país de la del nort. La ciutat més important d'esta zona montanyosa és [[Tibesti]].
El nort del territori és més pla. Les ciutats més importants del nort de Camerun són [[Garoua]] i [[Maroua]]. En l'extrem nort del país es troba una porció del [[llac Chad]].
En el sur i el surest el territori es convertix en [[selva]], la qual es va fent més espessa a medida que nos acostem a la frontera en el [[Congo]].
En l'altiplà oest, en la frontera en Nigèria, es troba la zona angloparlant del país, la ciutat més important de la qual és [[Bamenda]].
=== Ecologia ===
[[Image:800px-Mandara Mountains from Yola.jpg|thumb|right|290px| El massiç de Manara, en la frontera entre Camerun i Nigèria.]]
Els [[bioma|biomes]] dominants en Camerun són la [[sabana]], en el nort i centre del país, i la [[selva umbròfila]], en el sur, l'oest i les zones montanyoses. [[World Wide Fund for Nature|WWF]] classifica les sabanes de Camerun en sis [[Ecorregió|ecorregions]], de nort a sur:
* [[Sabana inundada del llac Chad]], a la vora del [[llac Chad]].
* [[Sabana d'acàcies del Sahel]] en l'extrem nort.
* [[Mosaic del massiç de Manara]] en el [[massiç de Manara]], en el noroest.
* [[Sabana sudanesa oriental]] en el centre-nort.
* [[Mosaic de selva i sabana de Guinea]], en el centre-oest.
* [[Mosaic de selva i sabana del nort del Congo]], en el centre del país.
Les selves, per la seua banda, es classifiquen en:
* [[Selva costera del Cross-Sanaga i Bioko]] en les terres baixes de la costa nort del país.
* [[Selva montanyesa de Bioko i el montanya Camerun]] en la [[montanya Camerun]].
* [[Selva de la cordillera de Camerun]], en la [[cordillera de Camerun]], per damunt dels 900 [[msnm]].
* [[Selva costera equatorial atlàntica]] en el suroest.
* [[Selva de terres baixes del Congo nort-occidental]] en el surest.
Ademés, hi ha diversos enclavaments de [[manglar d'Àfrica central]] en la costa; destaquen la zona fronterera en Nigèria i la regió al voltant de [[Douala]].
== Economia ==
La paritat de [[poder adquisitiu]] per càpita de Camerun és de 2.088 US$, un dels deu més alts en l'[[Àfrica Subsahariana]]. Els mercats d'exportació més significatius són [[França]], [[Itàlia]], [[Corea del Sur]], [[Espanya]] i el [[Regne Unit]]. Camerun és part del Banc dels Estats d'Àfrica central (del qual este és l'economia dominant) i de l'Unió dels Estats d'[[Àfrica]] central (UDEAC). La seua [[moneda]] oficial és el [[Franc CFA]].
Les regles i regulacions excessives, alts imposts i corrupció endèmica han impedit el creiximent del sector privat.{{cita requerida}} La desocupació fon estimada en un 30% en [[2001]], i prop de 48% de la població va estar vivint en el llindar de la pobrea en 2000. Des de finals dels anys [[1980]], Camerun ha estat seguint programes del [[Banc Mundial]] i el [[Fondo Monetari Internacional]] (FMI) per a reduir la pobrea, privatisar les indústries i incrementar el creiximent econòmic.
[[Image:800px-Billet de banque cameroun.jpg|thumb|250px|<center> Billet camerunés de 1000 francs CFA.</center>]]
Prop del 70% de la població es dedica al sector agrari, que comprén un estimat del 45,2% del ([[PIB]]) en [[2006]]. La majoria d'este sector es dedica a l'[[agricultura de subsistència]] dels grangers locals, els que utilisen ferramentes simples. Els centres urbans depenen particularment de l'agricultura llauradora per a la seua alimentació.
La terra i el clima en la costa fomenten amplis cultius comercials de [[plàtano]], [[cacau]], [[Colocàsia esculenta|coconyame]], [[oli de palma]], [[hule]] i [[té]]. En l'interior de país, en el Plateau de Camerun del Sur, les collites inclouen [[café]], [[sucre]] i [[tabac]]. El [[café]] és el producte més lucratiu en l'àrea montanyosa de l'oest. En el nort, les condicions naturals favorixen productes com el [[cotó]], [[cacauet]] i [[arròs]]. La dependència de l'exportació de productes agrícoles fa de Camerun un país vulnerable a la variació dels seus preus.
La [[ganaderia]] es practica en tot el país. La [[peixca]] gasta a 5.000 persones i proveïx 20.000 t anuals. La carn de res, bàsica per a l'alimentació dels camerunesos rurals, és un privilegi en els centres urbans. El seu comerç ha superat la [[deforestació]] com l'amenaça principal de la [[vida silvestre]] en Camerun.
La selva del sur posseïx vastes reserves de fusta, que cobrixen el 37% del territori. No obstant, grans àrees són de difícil accés. L'indústria fustera, manejada per empreses estrangeres, proveïx al govern d'[[Estats Units]] 60 millons de [[dolar|$]] a l'any. Encara que la llei estipula que la seua explotació ha de ser segura i sostenible, és en la pràctica una de les indústries menys regulades del país.
L'indústria de la mà d'obra en fàbriques va proveir un estimat del 16,1% del PIB en 2006. Més del 75% de la força industrial del país està concentrada en Douala i en Bonabéri.
Camerun posseïx grans reserves de recursos minerals que encara no han segut extrets.{{cita requerida}} L'explotació del [[petròleu]] ha caigut des de [[1985]], pero contínua sent un sector substancial que ha tengut un fort impacte en l'economia del país.
Els ràpits i les caigudes d'aigua obstruïxen els rius del sur, pero estos llocs oferixen oportunitats per a l'obtenció d'[[energia hidroelèctrica]], la qual representa la majoria de l'energia de Camerun. El [[riu]] Sanaga alimenta la major presa hidroelèctrica del país, situada en Edéa.
El [[turisme]] és un sector en auge, particularment en l'àrea costera, en la contornada del [[Montanya Camerun]] i en l'àrea nort.
== Demografia ==
En l'any [[2007]], Camerun té una població de díhuit millons d'habitants. El 99% és negra i el restant blanca (europeus o descendents).
L'esperança de vida és de 52 anys. La mija de fills per dona és de 4,49. Es calcula que el 7% de la població està infectada en el virus de [[VIH]] (Sida).
Els idiomes oficials són el [[Idioma francés|francés]] i l'[[Idioma anglés|anglés]].
El 79% de la població està alfabetisada.
== Cultura i educació ==
Des de l'independència existiren dos sistemes educatius, un en anglés i l'atre en francés. El sistema del Camerun De l'Est fon basat en el model francés, Camerun de l'Oest gasta el model britànic. Els dos sistemes foren combinats l'any [[1976]].
Les escoles cristianes i missioneres han segut una part important del sistema educatiu.
En les àrees meridionals del país casi tots els chiquets de l'edat d'educació primària assistixen a l'escola. No obstant, en el nort, sempre ha segut una part aïllada del Camerun, l'absentisme escolar és alt.
L'analfabetisme contínua sent alt, puix la majoria dels estudiants en Camerun no arriba més allà del nivell primari.
El país conta en tres universitats: [[Universitat de Yaoundé]] I, Yaoundé II (en campus fora de la ciutat), la Catòlica per a Àfrica central (UCAC), i la de Buea.
== Deports ==
* [[Image:313px-Soccerball svg.png|18px]] [[Selecció de fútbol de {{PAGENAME}}]]
En cada un dels últims tres [[Jocs Olímpics]] Camerun ha conseguit [[Camerun en els Jocs Olímpics|tres medalles d'or]]. La seua [[Selecció de fútbol de Camerun|selecció de fútbol]] va guanyar la medalla d'or en els [[Jocs Olímpics de Sydney]].<ref>[http://es.fifa.com/tournaments/archive/tournament=512/edition=3945/index.Html Torneig de fútbol dels Jocs Olímpics de 2000 en FIFA.com]</ref>
Un atre èxit destacable de la seua selecció de fútbol és haver segut el primer equip africà en aplegar als quarts de final, en la [[Copa Mundial de Fútbol de 1990]].
== Notes ==
{{Listaref}}
== Referències ==
== Referències ==
* [http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Biografies de polítics valencians]
* DeLancey, Mark W., i Mark Dike DeLancey (2000): ''Historical Dictionary of the Republic of Cameroon'' (3a ed.). Lanham, Maryland: The Scarecrow Pres.
* [http://www.senado.es/cgi-bin/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=HISE&DOCN=000001790 Documents sobre la seua vida (Senat Espanyol)]
* Fanso, V. G. (1989). ''Cameroon History for Secondary Schools and Colleges, Vol. 1: From Prehistoric Estafes to the Nineteenth Century.'' Hong Kong: Macmillan Education Ltd.
* Hudgens, Jim, i Richard Trillo (1999). ''West Àfrica: The Rough Guide.'' 3a ed. Londres: Rough Guides Ltd.
* West, ben (2004). ''Cameroon: The Bradt Travel Guide.'' Guilford, Connecticut: The Globe Pequot Pres Inc.
== Vore també ==
* [[Cameroon Airlines]]
== Enllaços externs ==
* [http://www.pygmies.info/ Els Pigmeus Baka de Camerun] Cultura i música dels primers habitants de Camerun
{{Països d'Àfrica}}
{{Traduït de|ca|Domingo_Mascarós_Vicente}}
{{Traduït de|es|Camerun}}
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Senadors valencians en el Senat espanyol]]
[[Categoria:Països d'Àfrica]]