Dret

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 15:09 1 dec 2007 per Vlc1217 (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''DEFINICIÓ''' El Dret es l'ordre normatiu i institucional de la conducta humana en societat inspirat en postulats de justícia, la qual té com a base les rel...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

DEFINICIÓ

El Dret es l'ordre normatiu i institucional de la conducta humana en societat inspirat en postulats de justícia, la qual té com a base les relacions socials existents que determinen el seu contingut i caràcter. En atres paraules, es el conjunt de normes que regulen la convivència social i permitixen resoldre els conflictes interpersonals.

La definició d'ans dona conte del Dret positiu o efectiu, pero no explica el seu fonament; per això, juristes, filòsofs i teòrics del Dret han proposat a lo llarc de l'història diverses definicions alternatives, i distintes teories jurídiques sense que n'hi haja, fins hui, unanimitat sobre la seua validea. L'estudi del concepte del Dret lo realisa una de les seues rames, la Filosofia del Dret.

Desde el punt de vista objectiu i segons la majoria de la Doctrina científica del Dret, se diu del conjunt de normes i regles que regulen la vida social, siguent esta la principal funció del Dret, pero al mateix temps establix les facultats, prerrogatives que ténen cadascú dels que integren eixa societat(dret subjetiu).

La doctrina mantinguda pel professor Reale, la "tridimensinalitat del Dret", es recollida per la definició de Elías Díaz: " sistema normatiu positiu que intenta organisar la societat segons una certa concepció de justícia". El Dret tindria tres dimensions: - Dimensió normativa - Dimensió social(como s'accepta i s'aplica) - Dimensió valorativa(millorar l'aplicació de la norma sempre que siga possible)

DIFERÉNCIA DRET PÚBLIC I DRET PRIVAT

Les normes del Dret Civil son de Dret privat, eixa es la concepció tradicional(hui en dia la majoria de la Doctrina està convençuda de que no se pot fixar una llínia definitiva divisòria entre l'un i l'atre. (articul no finalisat)