Canvis

'''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, la història de [[Antiga Roma|Roma]] (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> PANERO, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. Valéncia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref>

'''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, l'història de [[Antiga Roma|Roma]] (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> PANERO, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. Valéncia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref>

La jurisdicció en [[Roma]] es concentra en la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (dies fasti) seent en la nomenada Cadira Curul (''[[Sella Curulis]]') auxiliat pels [[aguasil]]s (''[[lictores]]'') i enfront de les parts llitigants (''[[rei]]'').

La jurisdicció en [[Roma]] es concentra en la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (dies fasti) seent en la nomenada Cadira Curul ([[Sella Curulis]]) auxiliat pels [[aguasil]]s ([[lictores]]) i enfront de les parts llitigants ([[rei]]).

== Subdivisió ==

== Subdivisió ==

* [[Ius Quiritium]]; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el nucleu del [[ius civile]].

* [[Ius Quiritium]]; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el nucleu del [[ius civile]].

* [[Ius civile]], el conjunt de les normes que regulaven els ciutadans romans (cives romani)

* [[Ius civile]], el conjunt de les normes que regulaven els ciutadans romans (cives romani)

* [[Ius honorarium]] o [[ius praetorium]], sobre les situacions de dret no recollides al ius civile, però reglamentades en els [[Magistrat]]s dotada de [[iurisdictio]].

* [[Ius honorarium]] o [[ius praetorium]], sobre les situacions de dret no recollides al ius civile, pero reglamentades en els [[Magistrat]]s dotada de [[iurisdictio]].

* [[Ius legitimum]], el seu nom deriva de ''lex'' (llei) acabà extinguint-se confonent-se en el [[ius civile]].  

* [[Ius legitimum]], el seu nom deriva de ''lex'' (llei) acabà extinguint-se confonent-se en el [[ius civile]].  

* [[Ius gentium]], tot el que trobava tutela més allà del ordenament romà.

* [[Ius gentium]], tot el que trobava tutela més allà del ordenament romà.

En cas de furt el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnisació. En els casos de lesions podia reclamar-se el [[Talió]] (és a dir provocar el mateix dany).

En cas de furt el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnisació. En els casos de lesions podia reclamar-se el [[Talió]] (és a dir provocar el mateix dany).

Les lleis van anar evolucionant i així veem que el lladre sorprés in fragranti podia deslliurar-se d'una condena pagant el doble d'allò robat.

Les lleis varen anar evolucionant i aixina veem que el lladre sorprés in fragranti podia deslliurar-se d'una condena pagant el doble d'allò robat.

La [[Llei Petalia]] va modificar també el procediment eixecutiu contra els deutors.

La [[Llei Petalia]] va modificar també el procediment eixecutiu contra els deutors.

El matrimoni civil va ser consagrat i es va establir un impost per als fadrins.

El matrimoni civil va ser consagrat i es va establir un impost per als fadrins.

L'establiment d'un magistrat especial de Policia (el seu àmbit d'actuació es va estendre aviat a tota Itàlia) nomenat ''Edil'', va traspassar a este la potestat sobre llitigis relatius a compres i vendes en mercats públics (de productes, esclaus...). La seua jurisdicció s'estenia també a atres qüestions d'orde que podien ser sancionades en multes.

L'establiment d'un magistrat especial de Policia (el seu àmbit d'actuació es va estendre pronte a tota Itàlia) nomenat ''Edil'', va traspassar a este la potestat sobre llitigis relatius a compres i vendes en mercats públics (de productes, esclaus...). La seua jurisdicció s'estenia també a atres qüestions d'orde que podien ser sancionades en multes.

Per a les classes més baixes, i per a certs delictes menors, existien els ''Triunviri'' o Juges Nocturns (''Tres viri nocturni'') dels quals les competències van anar aumentant, i van passar a ser elegits en el Comicis tribunats des del [[289 aC]].

Per a les classes més baixes, i per a certs delictes menors, existien els ''Triunviri'' o Juges Nocturns (''Tres viri nocturni'') dels quals les competències varen anar aumentant, i varen passar a ser elegits en el Comicis tribunats des del [[289 aC]].

Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (''civites sine suffragio'') es van establir uns magistrats nomenats Juges Menors, dels quals la competència es va estendre també després a tota Itàlia.

Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (''civites sine suffragio'') es varen establir uns magistrats nomenats Juges Menors, dels quals la competència es va estendre també despuix a tota Itàlia.

Els magistrats definien el punt del dret (''ius'') pero la seua aplicació (judicium) corresponia a un altre ciutadà. Pero els judicis lents i complicats es llimitaven als casos destacats, i per a esclaus i gent de classe social baixa s'aplicava un procediment més curt.

Els magistrats definien el punt del dret (''ius'') pero la seua aplicació (judicium) corresponia a un altre ciutadà. Pero els judicis lents i complicats es llimitaven als casos destacats, i per a esclaus i gent de classe social baixa s'aplicava un procediment més curt.

== Referències ==

== Referències ==

<references/>

<references/>

== Vínculs externs ==

== Vínculs externs ==

* [http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak ''The Roman Law Library''] (Yves Lassard, Alexandr Koptev). {{en}}

* [http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak ''The Roman Law Library''] (Yves Lassard, Alexandr Koptev). {{en}}

[[Categoria:Dret romà| ]]

[[Categoria:Dret romà| ]]