Diferència entre les revisions de "Dret romà"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 17 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, la història de [[Antiga Roma|Roma]] (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> PANERO, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. Valéncia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref>
+
'''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, l'història de [[Antiga Roma|Roma]] (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> Panero, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. Valéncia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref>
  
La jurisdicció en [[Roma]] es concentra en la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (dies fasti) seent en la nomenada Cadira Curul (''[[Sella Curulis]]'') auxiliat pels [[aguasil]]s (''[[lictores]]'') i enfront de les parts llitigants (''[[rei]]'').
+
La jurisdicció en [[Roma]] es concentra en la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (dies fasti) seent en la nomenada Cadira Curul ([[Sella Curulis]]) auxiliat pels [[aguasil]]s ([[lictores]]) i enfront de les parts llitigants ([[rei]]).
  
 
== Subdivisió ==
 
== Subdivisió ==
Llínea 7: Llínea 7:
 
* [[Ius Quiritium]]; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el nucleu del [[ius civile]].
 
* [[Ius Quiritium]]; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el nucleu del [[ius civile]].
 
* [[Ius civile]], el conjunt de les normes que regulaven els ciutadans romans (cives romani)
 
* [[Ius civile]], el conjunt de les normes que regulaven els ciutadans romans (cives romani)
* [[Ius honorarium]] o [[ius praetorium]], sobre les situacions de dret no recollides al ius civile, però reglamentades en els [[Magistrat]]s dotada de [[iurisdictio]].
+
* [[Ius honorarium]] o [[ius praetorium]], sobre les situacions de dret no recollides al ius civile, pero reglamentades en els [[Magistrat]]s dotada de [[iurisdictio]].
 
* [[Ius legitimum]], el seu nom deriva de ''lex'' (llei) acabà extinguint-se confonent-se en el [[ius civile]].  
 
* [[Ius legitimum]], el seu nom deriva de ''lex'' (llei) acabà extinguint-se confonent-se en el [[ius civile]].  
 
* [[Ius gentium]], tot el que trobava tutela més allà del ordenament romà.
 
* [[Ius gentium]], tot el que trobava tutela més allà del ordenament romà.
Llínea 42: Llínea 42:
 
En cas de furt el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnisació. En els casos de lesions podia reclamar-se el [[Talió]] (és a dir provocar el mateix dany).
 
En cas de furt el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnisació. En els casos de lesions podia reclamar-se el [[Talió]] (és a dir provocar el mateix dany).
  
Les lleis van anar evolucionant i així veem que el lladre sorprés in fragranti podia deslliurar-se d'una condena pagant el doble d'allò robat.
+
Les lleis varen anar evolucionant i aixina veem que el lladre sorprés in fragranti podia deslliurar-se d'una condena pagant el doble d'allò robat.
  
 
La [[Llei Petalia]] va modificar també el procediment eixecutiu contra els deutors.
 
La [[Llei Petalia]] va modificar també el procediment eixecutiu contra els deutors.
Llínea 50: Llínea 50:
 
El matrimoni civil va ser consagrat i es va establir un impost per als fadrins.
 
El matrimoni civil va ser consagrat i es va establir un impost per als fadrins.
  
L'establiment d'un magistrat especial de Policia (el seu àmbit d'actuació es va estendre aviat a tota Itàlia) nomenat ''Edil'', va traspassar a este la potestat sobre llitigis relatius a compres i vendes en mercats públics (de productes, esclaus...). La seua jurisdicció s'estenia també a atres qüestions d'orde que podien ser sancionades en multes.
+
L'establiment d'un magistrat especial de Policia (el seu àmbit d'actuació es va estendre pronte a tota Itàlia) nomenat ''Edil'', va traspassar a este la potestat sobre llitigis relatius a compres i vendes en mercats públics (de productes, esclaus...). La seua jurisdicció s'estenia també a atres qüestions d'orde que podien ser sancionades en multes.
  
Per a les classes més baixes, i per a certs delictes menors, existien els ''Triunviri'' o Juges Nocturns (''Tres viri nocturni'') dels quals les competències van anar aumentant, i van passar a ser elegits en el Comicis tribunats des del [[289 aC]].
+
Per a les classes més baixes, i per a certs delictes menors, existien els ''Triunviri'' o Juges Nocturns (''Tres viri nocturni'') dels quals les competències varen anar aumentant, i varen passar a ser elegits en el Comicis tribunats des del [[289 aC]].
Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (''civites sine suffragio'') es van establir uns magistrats nomenats Juges Menors, dels quals la competència es va estendre també després a tota Itàlia.
+
Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (''civites sine suffragio'') es varen establir uns magistrats nomenats Juges Menors, dels quals la competència es va estendre també despuix a tota Itàlia.
  
Els magistrats definien el punt del dret (''ius'') pero la seua aplicació (judicium) corresponia a un altre ciutadà. Pero els judicis lents i complicats es llimitaven als casos destacats, i per a esclaus i gent de classe social baixa s'aplicava un procediment més curt.
+
Els magistrats definien el punt del dret (''ius'') pero la seua aplicació (judicium) corresponia a un atre ciutadà. Pero els judicis lents i complicats es llimitaven als casos destacats, i per a esclaus i gent de classe social baixa s'aplicava un procediment més curt.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Llista de lleis romanes]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<references/>
 
<references/>
 +
* Ignacio Morales, José (1998). ''Derecho Romano''. Trillas
  
== Vejau també ==
+
== Bibliografia ==
* [[Llista de lleis romanes]].
+
*Guzmán Brito, Alejandro. Derecho Privado Romano, Tomos I y II, Editorial Jurídica de Chile, Santiago, 1996, ISBN 978-956-10-1127-4
 +
* Iglesias, Juan. Las fuentes del Derecho Romano, Editorial CIVITAS, Pamplona 2016. ISBN: 9788491355700
 +
* Panero, Ricardo. Derecho Romano, Tirant lo Blanch, Valencia, 4ed. 2008, ISBN 978-84-9876-291-4
 +
* Stein, Peter G. El Derecho Romano en la Historia de Europa, Siglo Veintiuno de España Editores 1999, ISBN 84-323-1060-3
  
== Vínculs externs ==
+
== Enllaços externs ==
 
* [http://www.iuscivile.com Plana del professor Ernest Metzger]. {{en}}
 
* [http://www.iuscivile.com Plana del professor Ernest Metzger]. {{en}}
 
* [http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak ''The Roman Law Library''] (Yves Lassard, Alexandr Koptev). {{en}}
 
* [http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak ''The Roman Law Library''] (Yves Lassard, Alexandr Koptev). {{en}}
  
 +
 +
[[Categoria:Imperi Romà]]
 
[[Categoria:Dret romà| ]]
 
[[Categoria:Dret romà| ]]

Última revisió del 18:37 15 oct 2023

Dret romà és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, l'història de Roma (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.[1]

La jurisdicció en Roma es concentra en la ciutat i en la fase monàrquica en el rei de Roma, que té el seu "Tribunal" i ordena (ius) en els dies establets (dies fasti) seent en la nomenada Cadira Curul (Sella Curulis) auxiliat pels aguasils (lictores) i enfront de les parts llitigants (rei).

Subdivisió[editar | editar còdic]

El dret romà se subdividix en:

  • Ius Quiritium; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el nucleu del ius civile.
  • Ius civile, el conjunt de les normes que regulaven els ciutadans romans (cives romani)
  • Ius honorarium o ius praetorium, sobre les situacions de dret no recollides al ius civile, pero reglamentades en els Magistrats dotada de iurisdictio.
  • Ius legitimum, el seu nom deriva de lex (llei) acabà extinguint-se confonent-se en el ius civile.
  • Ius gentium, tot el que trobava tutela més allà del ordenament romà.

Delictes en jurisdiccions especials[editar | editar còdic]

rmn-military-header.png

Justícia i dret romà

Senat romà
Cursus honorum
Assamblea romana
Colegiatura

Dret romà
Ciutadania romana
Comicis romans
Imperium

Alguns delictes tenen juges especials:

Uns funcionaris especials, nomenats els tres Viri Nocturni s'ocupen de les qüestions relacionades en incendis nocturns, policia de seguritat i vigilància d'eixecucions.

La tortura sol podia aplicar-se als esclaus.

La detenció preventiva era la norma general.

La pena capital era aplicable a qui alterara la pau pública i per atres delictes. Tenia diverses formes:

  • Als testimonis falsos se'ls llançava des d'una altura.
  • Als lladres de collites se'ls penjava.
  • Als incendiaris se'ls cremava vius.

Existia el dret de recurs (provocatio). L'indult corresponia al poble.

Es donaven ademés alguns tipo especials d'indults:

  • El que s'agenollava davant un sacerdot de Júpiter no podia ser apalissat en vint-i-quatre hores.
  • El que entrava encadenat a la seua pròpia casa havia de ser deslligat.
  • El criminal que al dirigir-se a una eixecució s'entropeçava en una vestal (verge espècie de sacerdotesa), era perdonat.

Les penes aplicades més freqüentment eren les multes (pagades en el lliurament de bous o ovelles) i el bastonejament.

Els judicis civils eren jujats pel rei o per un comissari designat per este. La reparació es verificava a sovint per via de transacció i si no hi havia acort la pena (poena) era fixada pel juge.

En cas de furt el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnisació. En els casos de lesions podia reclamar-se el Talió (és a dir provocar el mateix dany).

Les lleis varen anar evolucionant i aixina veem que el lladre sorprés in fragranti podia deslliurar-se d'una condena pagant el doble d'allò robat.

La Llei Petalia va modificar també el procediment eixecutiu contra els deutors.

La disposició entre vius va seguir illimitada, i el consentiment popular per als actes mortis causa (testament) va ser suprimit. Si el pare de família efectuava tres vendes successives, sense efectuar cap compra, el fill podia emancipar-se si tal era el seu desig. D'això va derivar l'emancipació llegal concedida pel pare a un fill, sense que calga la causa que inicialment devia motivar-la. El matrimoni civil va ser consagrat i es va establir un impost per als fadrins.

L'establiment d'un magistrat especial de Policia (el seu àmbit d'actuació es va estendre pronte a tota Itàlia) nomenat Edil, va traspassar a este la potestat sobre llitigis relatius a compres i vendes en mercats públics (de productes, esclaus...). La seua jurisdicció s'estenia també a atres qüestions d'orde que podien ser sancionades en multes.

Per a les classes més baixes, i per a certs delictes menors, existien els Triunviri o Juges Nocturns (Tres viri nocturni) dels quals les competències varen anar aumentant, i varen passar a ser elegits en el Comicis tribunats des del 289 aC. Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (civites sine suffragio) es varen establir uns magistrats nomenats Juges Menors, dels quals la competència es va estendre també despuix a tota Itàlia.

Els magistrats definien el punt del dret (ius) pero la seua aplicació (judicium) corresponia a un atre ciutadà. Pero els judicis lents i complicats es llimitaven als casos destacats, i per a esclaus i gent de classe social baixa s'aplicava un procediment més curt.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. Panero, Ricardo, Derecho Romano 4ªed. Valéncia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4
  • Ignacio Morales, José (1998). Derecho Romano. Trillas

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Guzmán Brito, Alejandro. Derecho Privado Romano, Tomos I y II, Editorial Jurídica de Chile, Santiago, 1996, ISBN 978-956-10-1127-4
  • Iglesias, Juan. Las fuentes del Derecho Romano, Editorial CIVITAS, Pamplona 2016. ISBN: 9788491355700
  • Panero, Ricardo. Derecho Romano, Tirant lo Blanch, Valencia, 4ed. 2008, ISBN 978-84-9876-291-4
  • Stein, Peter G. El Derecho Romano en la Historia de Europa, Siglo Veintiuno de España Editores 1999, ISBN 84-323-1060-3

Enllaços externs[editar | editar còdic]