Edició de «Ductilitat»

[[Archiu:Ductility.svg|thumb|Esquema de la resposta d'una barra cilíndrica de metal a una força de tracció de direcció oposta als seus extrems. (a) Fractura fràgil. (b) Fractura dúctil. (c) Fractura totalment dúctil.]]
La '''ductilitat''' és una propietat que presenten alguns [[material]]és, com les [[aleació|aleacio]]ns [[metal|metàliques]] o materials asfàltics, els quals baix l'acció d'una força, poden deformar-se [[plasticitat (mecànica de sòlits)|plàsticament]] de manera sostenible sense trencar-se,<ref>{{Google books|TKwTAKb4e00C|Diseño sismorresistente de edificios – Luis M. Bozzo Rotondo, Alex H. Barbat|page=104}}</ref> permetent obtindre [[aram]]s o [[fil]]s de dit material. Als materials que presenten esta propietat se'ls denomina ''dúctils''. Els materials no dúctils es califiquen com [[fragilitat|fràgils]]. Encara que els materials dúctils també poden aplegar a trencar-se baix l'esforç adequat, este trencament a soles succeïx despuix de produir-se grans deformacions.

En atres térmens, un material és dúctil quan la relació entre l'allargament llongitudinal produït per una tracció i la disminució de la [[secció (geometria)|secció]] travessera és molt elevada.

== Introducció ==
En l'àmbit de la [[metalúrgia]] s'entén per metal dúctil aquell que sofrix grans deformacions abans de trencar-se, sent l'opost al metal [[Fragilitat|fràgil]], que es trenca sense a penes deformació. Note's que la ductilitat és un fenomen observable a soles en [[plasticitat (mecànica de sòlits)|règim plàstic]].

No deu confondre's dúctil en bla, ya que la ductilitat és una propietat que com tal es manifesta una volta que el material està soportant una força considerable, suficient per a produir plastificació. Açò és, mentres la càrrega siga menuda, la deformació també ho serà i en general la deformació serà [[elasticitat (mecànica de sòlits)|elàstica]] i [[deformació reversible|reversible]], no obstant, alcançat cert punt el material cedix fluïx per plastificació, deformant-se en molta major mesura de lo que ho havia fet fins llavors pero sense aplegar a trencar-se.

En un [[ensaig de tracció]], els materials dúctils presenten una fase de [[fluencia]] caracterisada per una gran deformació sense a penes increment de la càrrega. Des d'un punt de vista tecnològic, al marge de consideracions econòmiques, l'ocupació de materials dúctils presenta ventages:
*En la fabricació: ya que són aptes per als métodos de [[Procés de fabricació|fabricació]] per deformació plàstica.
*En l'us: presenten deformacions notòries abans de trencar-se. Per contra, el major problema que presenten els materials fràgils és que es trenquen sense previ avís, mentres que els materials dúctils sofrixen primer una acusada deformació, conservant encara una certa reserva de resistència, per #lo que despuix serà necessari que la força aplicada seguixca aumentant per a que es provoque el trencament.

La ductilitat d'un metal es valora de forma indirecta a través de la [[Resiliència (ingenieria)|resiliència]]. La ductilitat és la propietat dels metals per a formar arams o fils de diferents #gruixa. Els [[metal]]és es caracterisen per la seua elevada ductilitat, la que s'explica perque els [[àtom]]s dels metals es disponen de manera tal que és possible que s'esgolen uns sobre uns atres i per això es poden estirar sense trencar-se.

== Mesures de ductilitat ==
Despuix d'una prova de tensió, o [[Ensaig de tracció|prova de tracció]], són dos les ''mesures'' que nos proporcionen informació sobre la ''ductilitat'' d'un material: el percentage d'elongació i la reducció percentual en l'àrea.
* El '''percentage d'elongació''' quantifica la deformació permanent en el trencament ([[deformació plàstica]]), és dir, no s'inclou la deformació recuperada despuix de la fractura ([[deformació elàstica]]). D'esta manera, es medix la distància entre les mesures calibrades en la mostra abans i despuix de la prova. S'observa que la deformació despuix de la falla (trencament) és menor que la deformació en el punt de ruptura, degut a que l'esforç elàstic es recupera quan cessa la càrrega. El percentage d'elongació pot escriure's com:
{{equació|
<math>% \text{percentaje d'elongació} = \frac{L_f - L_0}{L_0}\cdot100</math>
||left}}
A on ''L<sub>f</sub>'' és la distància entre les marques calibrades despuix de la falla de la mostra.
* La '''reducció percentual de l'àrea''' consistix en medir el canvi en l'àrea de la secció travessera en el punt de fractura abans i despuix de la prova. Descriu puix, la cantitat d'adelgazament sofrit per l'espècimen durant la prova:

{{equació|
<math>% \text{percentage de reducció de l'área} = \frac{A_0 - A_f}{A_0}\cdot100</math>
||left}}

on Af és l'àrea de la secció travessera final en la superfície de la fractura.

== Vore també ==
* [[Aleació]]
* [[Metalúrgia]]
* [[Maleabilitat]]
* [[Elongació (física)|Elongació]]
* [[Plasticitat (mecànica de sòlits)|Plasticitat]]
* [[Resiliència (ingenieria)|Resiliència]]

== Referències ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografia ===
* Donald R. Askeland, Pradeep P. Fulay, Wendelin J. Wright "''Ciencia e ingeniería de materiales''", CENGAGE Learning.

== Enllaços externs ==
{{wikcionario}}

[[Categoria:Física]]
[[Categoria:Propietats mecàniques dels materials]]
[[Categoria:Materials en ingenieria]]
{{Traduït de|es|Ductilidad}}