Edició de «Ecologia»

L''''ecologia''' és la [[ciència]] que estudia els sers vius, el seu ambient, la distribució i abundància, com eixes propietats són afectades per l'interacció entre els organismes i el seu [[ambient]]. L'ambient inclou les propietats físiques que poden ser descrites com a la suma de factors abiòtics locals, com el [[clima]] i la [[geologia]], i els atres organismes que compartixen eixe hàbitat (factors biòtics).

La visió integradora de l'ecologia planteja que és l'estudi científic dels processos que influïxen la distribució i abundància dels organismes, les interaccions entre els organismes, aixina com les interaccions entre els organismes i la transformació dels fluixos d'energia i matèria<ref>Pickett, Kolasa i Jones, 1994 http://www.ecostudies.org/definition_ecology.html)</ref>

== Història == 
El terme ''Ökologie'' fon introduït en [[1869]] pel [[Prússia|prussià]] [[Ernst Haeckel]] en el seu treball ''Morfologia General de l'Organisme''; està compost per les paraules [[idioma grec|gregues]] ''oikos'' (casa, vivenda, llar) i ''logos'' (estudi o trellat), per això ''Ecologia'' significa "l'estudi de les llars". 

En un principi, Haeckel entenia per ecologia la [[ciència]] que estudia les relacions dels sers vius en el seu ambient, pero posteriorment amplià esta definició a l'estudi de les característiques del mig, que també inclou el transport de matèria i energia i la seua transformació per les comunitats biològiques.

== Objecte d'estudi ==

L'ecologia és la branca de la [[Biologia]] que estudia els sers vius, el seu mig i les relacions que establixen entre ells. Estos poden ser estudiats a molts nivells diferents, des de les [[proteïnes]] i [[àcits nucleics]] (en la [[bioquímica]] i la biologia molecular), a les [[cèlules]] ([[biologia celular]]), teixits ([[histologia]]), individus ([[botànica]], [[zoologia]], [[fisiologia]], bacteriologia, virologia, [[micologia]] i d'atres) i, finalment, al nivell de les poblacions, [[comunitat (Biologia)|comunitats]], [[ecosistemes]] i la [[biosfera]]. Estos últims són els subjectes d'estudi de l'ecologia.

Com que es concentra en els més alts nivells d'organisació de la vida en la [[Terra]] i en la interacció entre els individus i el seu ambient, l'ecologia és una ciència multidisciplinària que usa ferramentes d'atres branques de la ciència, especialment [[Geologia]], [[Meteorologia]], [[Geografia]], [[Física]], [[Química]] i [[Matemàtica]].

Els treballs d'investigació en esta disciplina es diferencien en respecte a la majoria dels treballs en les atres branques de la Biologia pel seu major us de ferramentes matemàtiques, com l'[[estadística]] i els [[model matemàtic|models matemàtics]].

== Disciplines de l'Ecologia==
Com a [[disciplina científica]] en que intervenen diferents caràcters l'ecologia no pot dictar qué és "bo" o "roïn". Aixina i tot, se pot considerar que el manteniment de la [[biodiversitat]] i els seus objectius relacionats han proveït la base científica per a expressar els objectius del [[ecologisme]] i, aixina mateix, li ha proveït la metodologia i terminologia per a expressar els problemes ambientals. 

L'economia i l'ecologia compartixen formalisme en moltes de les seues àrees; algunes ferramentes usades en esta disciplina, com a taules de vida i [[teoria de jocs]], tingueren el seu orige en l'[[economia]]. La disciplina que integra les dos ciències és l'[[economia ecològica]].

* L'[[ecologia microbiana]] és la branca de l'ecologia que estudia els [[microorganisme]]s en el seu ambient natural, els quals mantenen una activitat contínua imprescindible per a la vida en la Terra. En els últims anys s'han conseguit numerosos alvanços en esta disciplina en les tècniques disponibles de [[biologia molecular]].
Els mecanismes que mantenen la diversitat microbiana de la biosfera són la base de la dinàmica dels ecosistemes terrestres, aquàtics i aéreus. És dir, la base de l'existència de les [[selva|selves]] i dels [[agroecosistema|sistemes agrícoles]], entre d'atres. D'atra banda, la diversitat microbiana del [[terra]] és la causa de la seua [[fertilitat]].

*[[Biogeografia]]: és la ciència que estudia la distribució dels sers vius sobre la Terra, aixina com els processos que l'han originada, que la modifiquen i que la poden fer desaparéixer. És una [[interdisciplinarietat|ciència interdisciplinària]], de manera que encara que formalment és una branca de la [[Geografia]], rebent part dels seus fonaments d'especialitats com la [[Climatologia]] i d'atres [[Ciències de la Terra]], és al mateix temps part de la [[Biologia]]. La superfície de la Terra no és uniforme, ni en tota ella hi ha les mateixes característiques. L'[[isotropia|espai isotròpic]] que usen, o suponen, els esquemes teòrics de localisació és a soles una construcció matemàtica de l'espai.

*L'[[ecologia matemàtica]] es dedica a l'aplicació dels [[teorema|teoremes]] i métodos matemàtics als problemes de la relació dels sers vius en el seu mig i és, per tant, una branca de la biologia. Esta disciplina proveïx de la base formal per a l'enunciació de gran part de l'ecologia teòrica

*La [[ecologia de la recreació]] és l'estudi científic de les relacions ecològiques entre el ser humà i la naturalea dins d'un context recreatiu. Els estudis preliminars se centraren principalment en els impactes dels visitants en [[àrea protegida|àrees naturals]]. Mentres que els primers estudis sobre impactes humans daten de finals de la década dels vint, no fon fins a la década dels setanta que es reuní una important cantitat de material documental sobre ecologia de la recreació, época en la qual alguns països patiren un excés de visitants en àrees naturals, lo que va ocasionar desequilibris dins de processos ecològics en les dites zones. A pesar de la seua importància per al [[turisme sostenible]] i per al [[maneig]] d'àrees protegides, l'investigació en este camp ha segut escassa, dispersa i relativament desarticulada, especialment en països biodiversos.

*L'[[ecologia del païsage]] és una disciplina a cavall entre la [[geografia física]] orientada regionalment i la biologia. Estudia els païsages naturals prestant especial atenció als grups humans com a agents transformadors de la dinàmica fisicoecològica d'estos. Ha rebut aportacions tant de la geografia física com de la biologia, puix que si be la geografia aporta les visions estructurals del païsage (l'estudi de l'estructura horisontal o del mosaic de subecosistemes que conformen el païsage), la biologia nos aportarà la visió funcional del païsage (les relacions verticals de matèria i energia). Este concepte començà en [[1898]], en el geógraf, pare de la pedologia russa, Vasily Vasilievich Dokuchaev i fon posteriorment continuat pel geógraf alemà Carl Troll. És una disciplina molt relacionada en atres àrees com la [[Geoquímica]], la [[Geobotànica]], les Ciències Forestals o la [[Pedologia]].

*L'[[Ecologia Regional]] és una disciplina que estudia els processos ecosistèmics com el fluix d'energia, el cicle de la matèria o la producció de gasos d'hivernàcul a escala de païsage regional o bioma. Considera que hi ha grans regions que funcionen com a un sol ecosistema.

*L'[[agronomia]], [[Explotació (peixquera)|explotació peixquera]] i, en general, tota disciplina que tinga relació en l'explotació o conservació de recursos naturals, en especial sers vius, tenen la mateixa relació en l'ecologia que gran part de les [[ingenieria|ingenieries]] en la [[matemàtica]], [[física]] o [[química]].

=== atres disciplines ===

*[[Biologia de la conservació]]
*[[Ecologia de comunitats]]
*[[Ecologia de la recreació]]
*[[Ecologia de poblacions]]
*[[Ecologia del comportament]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Vore també ==

*[[Ecosistema]]
*[[Agronomia]]
*[[Canvi climàtic]]
*[[Ecologisme]]

[[Categoria:Ecologia| ]]
[[Categoria:Mig ambient]]