Edició de «Economia»

[[Image:Banco Hispano Americano (Madrid) 03.jpg|thumb|250px|Alegoria de l'economia, de [[José Alcoverro]] (1902-1905), en Madrit]]
L''''economia''' (del [[grec]] οίκος [oikos], 'casa', i νέμω [nemo], 'regles,' per tant "administració de la llar")<ref name="etymology"> Harper, Douglas (2001). [http://www.etymonline.com/index.php?term=economy "Economia"]. ''Online Etymology Dictionary''. [Data de consulta: 27 d'octubre, 2007]</ref> és la ciència social que estudia els [[procés de producció|processos de producció]], la [[distribució]], el [[comerç]] i el [[consum]] de [[be (economia)|bens]] i [[servici]]s en el context de l'assignació competitiva de recursos.

Una definició que explica la ciència de l'economia moderna és aquella proposta per [[Lionel Robbins]], en el seu "Ensaig sobre la Naturalea i el Significat de la Ciència Econòmica" de l'any [[1932]]: "''[economia és la] ciència que estudia el comportament humà com a relació entre els fins i els mijos escassos que tenen usos alternatius.''"<ref>Robbins, Lionel (1945). [http://www.mises.org/books/robbinsessay2.pdf ''An Essay on the Nature and Significance of Economic Science'']. Londres, Regne Unit.</ref> Atres, aixina i tot, han propost una definició més ampla de l'economia, atesa la seua aplicació en diversos camps que no són considerats tradicionalment com àrees econòmiques; per eixemple, [[David Friedman]], va definir l'economia com la ''manera d'entendre el comportament que comença en la suposició que les persones tenen objectius i que tendixen a triar la manera correcta per conseguir-los''.<ref name=friedman>Friedman, David D (1990). ''Price Theory. An Intermediate Text.'' South-Western Publishing Co. [[Cincinnati]], [[Ohio]], [[Estats Units]].</ref> La manera correcta d'assolar estos objectius és la "racionalitat".<ref name=friedman/> Aixina puix, l'economia estudia la manera racional de conseguir algun objectiu en particular, normalment en recursos escassos.

== Història ==
L'història de l'economia és el registre de les activitats econòmiques a lo llarc de l'història i prehistòria humanes en tot lo món.

== Factors productius ==
=== Terra ===
'''Terra''', en [[economia]], és el concepte que comprén a tots els [[recursos naturals]] el suministrament dels quals està inherentement fixat (és dir, no canvia responent a les variacions de les seues [[preu]]s en el [[mercat]]).

En eixe conjunt s'inclouen les '''terres''' pròpiament dites, definides per la seua [[localisació geogràfica]] en la [[superfície terrestre]] (concepte que exclou les millores degudes a les [[Obra pública|infraestructures]] i el [[capital natural]], que pot ser degradat per les accions humanes -factors [[biogeogràfic]]s, com el [[sol]], el [[clima]], la [[hidrologia]], etc.-), els [[depòsits minerals]] del [[subsol]], e inclús les localisacions en [[òrbita geoestacionària]] i una part del [[espectre electromagnètic]].

En [[economia clàssica]] es considera la terra com un dels tres [[factors de producció]], sent els atres el [[capital (economia)|capital]] i el [[treball (economia)|treball]]; la remuneració derivada de la [[propietat]] o el [[Possessió|control]] de la terra (o dels [[recursos naturals]] en ella inclosos) se sol denominar [[Benefici econòmic|renda]] o [[renda de la terra]].

La terra, particularment els jaciments miners i els [[camp (agricultura)|camps]] o localisacions geogràfiques d'especial valor per al seu us [[agricultura|agrícola]] ([[terres de cultiu]]), [[ganader]] o [[forestal]] (el [[sector primari]] que identifica principalment al [[paisage rural]]); ha segut històricament la causa de tot tipo de [[conflictes socials]], [[conflicte polític|polítics]] i [[conflicte bèlic|bèlics]].

=== Treball ===
El '''treball''' o '''llabor''' és l'activitat que les persones realisen ya siga com deure o activitat depenent de la professió, [[necessitats humanes fonamentals|necessitats]] i [[desige|desijos]] d'una comunitat més àmplia. Alternativament, el treball pot vore's com l'activitat humana que contribuïx (junt en uns atres [[factors de producció]]) cap als [[ben econòmic|bens]] i [[sector servicis|servicis]] dins d'una [[economia]]. 

A lo llarc de l'història i coexistint entre elles hi ha hagut moltes formes d'organisació del treball i de la producció com, per eixemple, el [[treball domèstic|treball de casa]] o des d'un establiment, des de la [[esclavitut]] al chicotet [[taller|taller artesà]], passant per la [[servitut]] i la [[aparcería]] . Pero des del [[sigle XIX]] i la [[Revolució industrial|revolució industrial]] i sense desaparéixer atres formes, el [[mà d'obra assalariada|treball assalariat]] és la forma dominant. Actualment encara coexistixen el [[treball assalariat]], el [[treball autònom]] (professions lliberals, comerciants i uns atres), el [[treball irregular|treball informal o irregular]] (el qual seguix sent salari pero sense control del [[fisc]]), la [[servitut]] , aixina com un nivell de [[desocupació]] (persones que busquen i no conseguixen [[ocupació]]).

El [[salari]] és el valor del treball del pago en el [[mercat de treball]], determinat en un [[contracte]] de treball que pot realisar-se en forma individual ([[contracte individual de treball]]) o colectiva ([[contracte colectiu de treball]]).

=== Capital ===
En [[economia]], s'entén per capital un  component material de la producció, bàsicament constituït per [[maquinària]], utillage o instalacions, que, en combinació en atres factors, com el [[Treball (economia)|treball]], [[Matèria primera|matèries primeres]] i els [[Ben intermig|bens intermijos]], permet crear [[Be de consum|bens de consum]]. Segons [[Michael Parkin]], el capital són les ferramentes, els instruments, la maquinària, els edificis i demés construccions que s'utilisen per a produir bens i servicis.

En sentit contable, es concreta en els bens i drets (elements patrimonials de l'actiu) menys els deutes i obligacions (passiu), de tot lo que és titular el capitaliste;Aixina es diu que es capitalisa o s'amplia capital quan aumenta el seu actiu o disminuïx el seu passiu o s'incorporen noves aportacions de socis o es reduïx l'endeutament en tercers. Quan el passiu és superior a l'actiu es resol que l'unitat econòmica està en situació de capital negatiu (''negative equity'', en anglés).

El capital deu distinguir-se analíticament de l'empresa en sí i de la gerència, encara que en molts casos els papers socials de [[Capitalisme|capitaliste]] o [[empresari]] i [[gerent]] es puguen donar simultàneament en una mateixa persona, com sol succeir en les unitats productives més menudes.

Igualment deu diferenciar-se el [[interés]] que obté el prestamiste de la [[Benefici econòmic|guany]] que s'obté per una exitosa activitat empresarial en el mercat, aixina com del [[salari]] que es rep pel [[treball]].

=== Organisació ===
Les '''organisacions''' són [[Organigrama|estructures administratives]] i [[Fluix de treball|sistemes administratius]] creades per a conseguir metes o objectius en el respal de les pròpies [[persona]]s, o en respal del talent humà o d'atres característiques similars. Són entitats socials que permeten l'associació de persones que interactuen entre sí per a contribuir per mig de les seues experiències i relacions al guany d'objectius i metes determinades.

Les organisacions són l'objecte d'estudi de la ciència de la [[Administració]], a la seua volta d'atres disciplines tals com la [[Comunicació]], la [[Sociologia]], la [[Economia]] i la [[Psicologia]].

Grup de persones i mijos organisats en un fi determinat. Tota organisació conta en components bàsics o essencials, entre els que es troben:

* Un grup de persones que interactuen entre sí.
* Un conjunt de tasques o activitats que es realisen de forma coordinada en la finalitat d'alcançar algun objectiu.
* Objectius i metes.
* Recursos o materials.
* Normes o convencions que definixen la relació de les persones i el seu rol en l'organisació.

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Economics}}

{{Ciències socials}}

[[Categoria:Economia]]