3829
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 11:
Llínea 11: + +
→Regne de Valéncia i Corona d'Aragó
==Regne de Valéncia i Corona d'Aragó==
==Regne de Valéncia i Corona d'Aragó==
Gràcies a la derrota dels [[almohades]] en la [[Batalla de Naus de Tolosa]] ([[1212]]), els reis cristians pugueren continuar en la reconquista d'[[Al-Àndalus]]. [[Jaume I d'Aragó]] reconquistà els regnes de [[Regne de Valéncia|Valéncia]], [[Regne de Mallorca|Mallorca]] i [[Regne de Múrcia|Múrcia]] que més tart cedí a la [[Corona de Castella]]. Jaume I dotà al regne dels [[furs]] que aseguraven la seua autonomia front als atres de la [[Corona d'Aragó]].També nos donà la [[Real Senyera]] distintiva de tot atre territori de la Corona d'Aragó. En lo regne s'asegurà la convivència de judeus, musulmans i cristians que el feren el més ric i poderós de la Corona d'Aragó. El dia [[9 d'octubre]] entrà triunfalment en la ciutat de [[Valéncia]] sent el dia de la Pàtria Valenciana.
Gràcies a la derrota dels [[almohades]] en la [[Batalla de Naus de Tolosa]] ([[1212]]), els reis cristians pugueren continuar en la reconquista d'[[Al-Àndalus]]. [[Jaume I d'Aragó]] reconquistà els regnes de [[Regne de Valéncia|Valéncia]], [[Regne de Mallorca|Mallorca]] i [[Regne de Múrcia|Múrcia]] que més tart cedí a la [[Corona de Castella]]. Jaume I dotà al regne dels [[furs]] que aseguraven la seua autonomia front als atres de la [[Corona d'Aragó]].També nos donà la [[Real Senyera]] distintiva de tot atre territori de la Corona d'Aragó. En lo regne s'asegurà la convivència de judeus, musulmans i cristians que el feren el més ric i poderós de la Corona d'Aragó. El dia [[9 d'octubre]] entrà triunfalment en la ciutat de [[Valéncia]] sent el dia de la Pàtria Valenciana.
Des del [[sigle XIII]] fins al [[sigle XV]] se produí la conquista del Mediterràneu per part de la Corona. Valéncia finançà i participà activament en estes conquistes que li obrigueren les portes a [[Bizanci]] i a orient. El seu gran poder feu que els papes excomulgaren al rei aragonés [[Pere III d'Aragó|Pere III d'Aragó i I de Valéncia]] ordenant que el desobediren. El Regne de Valéncia sempre se mantingué fidel ad ell. En este preiodo vixqueren héroes com [[Francesc de Vinatea]] que conseguí mantindre unit al regne o [[Sant Vicent Ferrer]] personages clau en l'història valenciana, espanyola i universal sense els quals [[Espanya]] hui no seria una realitat fet a destacar és el [[Compromís de Casp]]. L'egemonia política, militar, financera i cultural en especial el [[Sigle d'Or]] de la [[llengua valenciana]] tenen el seu millor reflex en l'existència de dos papes valencians, [[Calixt III]] i [[Aleixandre VI]] que volia unir a tota la cristianitat en un sol poble. L'opocició de la Cúria romana i dels príncips no deixaren fer realitat el seu ideal.
L'edat mija va desembocar en el Renaiximent, pero encara que en la major part d'[[Europa]], el Renaiximent va ser una época d'esplendor cultural, econòmic i social, en lo Regne de Valéncia tot lo contrari. L'época d'esplendor va tindre lloc cap a finals de l'edat mija. Provablement, els tres fets que varen condicionar la decadència del Renaiximent varen ser, l'hegemonia de [[Castella]], l'[[expulsió dels moriscs]] i la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]].
L'edat mija va desembocar en el Renaiximent, pero encara que en la major part d'[[Europa]], el Renaiximent va ser una época d'esplendor cultural, econòmic i social, en lo Regne de Valéncia tot lo contrari. L'época d'esplendor va tindre lloc cap a finals de l'edat mija. Provablement, els tres fets que varen condicionar la decadència del Renaiximent varen ser, l'hegemonia de [[Castella]], l'[[expulsió dels moriscs]] i la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]].