3829
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[Archiu:Taifas-ca.png|thumb|[[Taifes]] a l'any [[1031]]]]
[[Archiu:Taifas-ca.png|thumb|[[Taifes]] en l'any [[1031]]]]
L''''edat mija en lo Regne de Valéncia''' és el periodo de temps comprés entre la caiguda de l'[[imperi Romà]] i la vinguda del [[Renaiximent]]. En lo [[Regne de Valéncia]] es poden distinguir tres periodos ben diferenciats: l'[[Época musulmana en la Comunitat Valenciana|época musulmana]], la [[colonisació]] i formació del Regne de Valéncia, i l'[[Segle d'Or valencià|época d'esplendor]].
L''''edat mija en lo Regne de Valéncia''' és el periodo de temps comprés entre la caiguda de l'[[imperi Romà]] i la vinguda del [[Renaiximent]]. En lo [[Regne de Valéncia]] es poden distinguir tres periodos ben diferenciats: l'[[Época musulmana en la Comunitat Valenciana|época musulmana]], la [[reconquista]] i formació del Regne de Valéncia, i l'[[Sigle d'Or valencià|época d'Or]].
Entre la caiguda de l'Imperi Romà i la dominació musulmana hi passaren els [[visigots]]. Entre el [[segle VII]] fins a les primeries del [[segle VIII|VIII]], l'actual territori de la [[Comunitat Valenciana]] estigué subjecte al [[Regne visigot de Toledo]]. Pero pràcticament no hi deixaren calcigada.
==Visigots==
Entre la caiguda de l'Imperi Romà i la dominació musulmana passaren els [[visigots]]. Entre el [[sigle VII]] fins a les primeries del [[sigle VIII|VIII]], l'actual territori de la [[Comunitat Valenciana]] estigué subjecte al [[Regne visigot de Toledo]]. Pero pràcticament no deixaren calcigada.
==Musulmans==
Despuix de la [[batalla de Guadalete]] els [[musulmà|musulmans]] ocuparen tota la [[península ibèrica]] derrotant als visigots de [[Don Rodrigo]]. De les terres valencianes feren un verger en hortes i jardins que maravellaven al món. En el [[sigle XI]] en la caiguda del [[Califat de Còrdoba]] [[Al-Àndalus]] se disgregà en taifes, en la Comunitat Valenciana se'n crearen dos, la [[Taifa de Valéncia]] i la [[Taifa de Dénia]] que també governava les [[Illes Balears]]. Valéncia fon conquistada pel [[Cit]] i a la seua mort per una secta de fanàtics, els [[almoràvits]] i els [[almohades]]. La lluita entre els dos, deixà refer les taifes sent exepcional la figura del [[Rei Llop]]. Desendent de mosàraps, conquistà totes les terres de la Xàrquia, el [[Taifa de Múrcia|Regne de Múrcia]] i el [[Taifa d'Almeria|Regne d'Almeria]]. Conseguí detindre als almohades que no pogueren entrar en la ciutat de [[Valéncia]] fins a la seua mort.
==Regne de Valéncia i Corona d'Aragó==
===Jaume I d'Aragó i Valéncia===
Gràcies a la derrota dels [[almohades]] en la [[Batalla de Naus de Tolosa]] ([[1212]]), els reis cristians pugueren continuar en la reconquista d'[[Al-Àndalus]]. [[Jaume I d'Aragó]] reconquistà els regnes de [[Regne de Valéncia|Valéncia]], [[Regne de Mallorca|Mallorca]] i [[Regne de Múrcia|Múrcia]] que més tart cedí a la [[Corona de Castella]]. Jaume I dotà al regne dels [[furs]] que asseguraven la seua autonomia front als atres de la [[Corona d'Aragó]].També nos donà la [[Real Senyera]] distintiva de tot atre territori de la Corona d'Aragó. En lo regne s'assegurà la convivència de judeus, musulmans i cristians que el feren el més ric i poderós de la Corona d'Aragó. El dia [[9 d'octubre]] entrà triunfalment en la ciutat de [[Valéncia]] sent el dia de la Pàtria Valenciana.
===Época dorada===
Des del [[sigle XIII]] fins al [[sigle XV]] se produí la conquista del Mediterràneu per part de la Corona. Valéncia finançà i participà activament en estes conquistes que li obrigueren les portes a [[Imperi Bizantí|Bizanci]] i a orient. El seu gran poder feu que els papes excomulgaren al rei aragonés [[Pere III d'Aragó|Pere III d'Aragó i I de Valéncia]] ordenant que el desobediren. El Regne de Valéncia sempre se mantingué fidel ad ell. En este preiodo vixqueren héroes com [[Francesc de Vinatea]] que conseguí mantindre unit al regne o [[Sant Vicent Ferrer]] personages clau en l'història valenciana, espanyola i universal sense els quals [[Espanya]] hui no seria una realitat fet a destacar és el [[Compromís de Casp]]. L'egemonia política, militar, financera i cultural en especial el [[Sigle d'Or]] de la [[llengua valenciana]] tenen el seu millor reflex en l'existència de dos papes valencians, [[Calixt III]] i [[Aleixandre VI]] que volia unir a tota la cristianitat en un sol poble. Tenia el poder militar i espiritual per a fer-ho pero l'opossició de la Cúria romana i dels príncips no deixaren fer realitat el seu ideal.
L'edat mija va desembocar en el Renaiximent, pero encara que en la major part d'[[Europa]], el Renaiximent va ser una época d'esplendor cultural, econòmic i social, en lo Regne de Valéncia tot lo contrari. L'época d'esplendor va tindre lloc cap a finals de l'edat mija. Provablement, els tres fets que varen condicionar la decadència del Renaiximent varen ser, l'hegemonia de [[Castella]], l'[[expulsió dels moriscs]] i la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]].
L'edat mija va desembocar en el Renaiximent, pero encara que en la major part d'[[Europa]], el Renaiximent va ser una época d'esplendor cultural, econòmic i social, en lo Regne de Valéncia tot lo contrari. L'época d'esplendor va tindre lloc cap a finals de l'edat mija. Provablement, els tres fets que varen condicionar la decadència del Renaiximent varen ser, l'hegemonia de [[Castella]], l'[[expulsió dels moriscs]] i la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]].
{{Regne de Valéncia}}
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Edat Mija en la Comunitat Valenciana| ]]
[[Categoria:Edat Mija en la Comunitat Valenciana| ]]