107 008
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + − En el matrimoni d'[[Isabel I de Castella]] i [[Ferran el Catòlic]] de la [[Corona d'Aragó]], tots dos de la casa castellana dels Trastàmara, en [[1479]] els destins dels dos regnes s'unixen. L'auge de l'imperi hispànic (en el domini de mija Europa i el descobriment d'[[Amèrica]]) portaren a la castellanisació de la societat valenciana (i especialment els nobles).+ + + − === Segle XV ===+ − − El [[Regne de València]] va ser un dels pilars de la corona aragonesa, finançant econòmicament l'expansió de la [[Corona d'Aragó]] durant els segles [[segle XV|XV]] i [[segle XVI|XVI]]. − Gràcies al comerç marítim en els nous territoris extra hispànics de la Corona aragonesa ([[Sardenya]], [[Sicília]], [[Nàpols]], etc.), i la creació de la ''[[Taula de Canvis]]'' (la primera [[borsa de valors]] de la història), durant el segle [[segle XIV|XIV]] el Regne va conseguir un notable desenroll econòmic, al que sovint es qualifica com el ''[[Segle d'or valencià]]''. Esta época coincidix, a més, en una explosió lliterària notable en [[Idioma valencià|valencià]], sent una de les primeres societats d'Espanya a entrar en el [[Renaiximent]], en importants escritors, humanistes, i filòsofs. En 1469, València era la ciutat més poblada de la Península, en una població de 40.000 a 70.000 habitants; el regne explicava llavors en uns 250.000 habitants. En 1501, el papa [[Aleixandre VI]], d'ascendència valenciana, va otorgar la bulat fundacional de la [[Universitat de València]].+ − En l'entronisació del castellà [[Fernando de Trastámara]] com a rei d'Aragó en [[1412]], els llaços entre les corones castellana i aragonesa van ser estrenyent-se gradualment, conseguint-se la unió de les dos corones en el triumf en [[1479]] de [[Isabel I de Castella]], casada en [[Fernando I d'Aragó]], en el [[Conflicte per la successió d'Enrique IV de Castella]. No obstant això la unió de les corones no va significar una unió política, ya que els regnes de la corona d'Aragó i el regne de Castella van seguir en la seua identitat política i les seues corts. La unió d'abdós corones es va desfer després de la mort d'Isabel de Castella per tornar-se a unir en Carlos I.+ + + + − === Siglos XVI y XVII ===+ − La llegada al poder de [[Carlos I de España]] en [[1518]] dio lugar a importantes conflictos sociales como las [[Germanías|revueltas de las Germanías]] de los gremios y agricultores valencianos contra diversos virreyes y lugartenientes. − [[Archiu:Embarco moriscos en el Grao de valencia.jpg|thumb|right|320px|Embarque de moriscos en el Grao de Valencia]]Otro problema importante fue la drástica reducción demográfica, hasta un tercio de la población, como consecuencia de las diferentes expulsiones de judíos (en [[1492]]) y [[morisco]]s (en [[1609]]) del Reino, lo cual hizo que su economía entrase en una grave crisis debido, principalmente, a la falta de mano de obra barata que había con la población morisca valenciana (denominados "''tagarins''"), y a la fuga de capitales y activos acumulados por los [[sefardita]]s. Precisamente, el gran número de moriscos que había en el Reino de Valencia (con gran diferencia, era donde más había de toda España, con cerca de 110.000), su nula integración en la sociedad y la ayuda que procuraban a los [[pirata]]s [[berberisco]]s, que estuvieron asolando las costas valencianas hasta bien entrado el [[siglo XVII]], fue una de las causas que originaron el decreto de la [[expulsión de los moriscos]], que se cumplió con gran severidad en toda España. El norte de la provincia de Alicante se quedó, a raíz de esto, prácticamente completamente despoblado. − Los efectos de las Germanías, la reducción demográfica tras las expulsiones de las minorías, los continuos ataques turco-argelinos contra la costa, y, en gran medida, la desviación de la economía mundial hacia el Atlántico en detrimento del comercio mediterráneo (a raíz del descubrimiento de América), fueron desdibujando el peso de la región valenciana en el conjunto de España. Por otro lado, en consononcia con el aumento del autoritarismo del resto de las monarquías europeas, se produjo todo lo largo de los siglos XVI y XVII un progresivo reforzamiento del poder real; así, las aristocráticas Cortes forales valencianas fueron por última vez convocadas en [[1645]].+ − En el plano cultural, destaca el aumento del prestigio del [[idioma castellano|castellano]], produciéndose desde principios del siglo XVI un abandono casi total del valenciano como lengua de cultura. Así, uno de los escritores valencianos más reconocidos de la Edad Moderna, [[Guillén de Castro]], fue un gran dramaturgo en lengua castellana.+ + + − === Siglo XVIII ===+ − {{VT|Ilustración política en España|Guerra de Sucesión Española en el Reino de Valencia}} − A partir de [[1680]] tuvo lugar una revitalización de la economía valenciana. Sin embargo, fue parada por la [[Guerra de Sucesión Española]] que enfrentó a [[Felipe V de España|Felipe V de Borbón]], ascendido al trono en [[1701]], con el [[Carlos VI del Sacro Imperio Romano Germánico|archiduque Carlos de Austria]], pretendiente también al trono español y cuyos partidarios se alzaron a su favor en [[1705]]. El Reino de Valencia se pronunció mayoritariamente (salvo excepciones como [[Alicante]], [[Jijona]] o [[Bañeres]]) a favor del pretendiente austriaco, por lo que la región fue escenario de numerosas operaciones militares: finalmente, tras la [[batalla de Almansa]] librada en [[1707]], Felipe V hizo efectivo su reinado sobre la región valenciana, favoreciendo a las ciudades y grupos sociales que se habían mantenido fieles. Siguiendo el modelo absolutista francés de [[Luis XIV de Francia|Luis XIV]], Felipe V desmanteló las estructuras del [[Reino de Valencia]] mediante los [[Decretos de Nueva Planta]], integrándolas en un mismo modelo con las del reino de Castilla como, posteriormente, se realizó con las de los demás reinos de la Corona de Aragón. Las reformas borbónicas dividieron también el antiguo Reino de Valencia en trece gobernaciones o corregimientos: [[Morella]], [[Peñíscola]], [[Castellón de la Plana|Castellón]], [[Valencia (ciudad)|Valencia]], [[Alcira]], [[Cofrentes]], [[Játiva]], [[Montesa (Valencia)|Montesa]], [[Denia]], [[Alcoy]], [[Jijona]], [[Alicante]] y [[Orihuela]]. − − Durante el [[siglo XVIII]] la región mantuvo un crecimiento económico modesto pero constante, principalmente agrícola, extendiéndose la superficie de regadío (mediante la canalización de las aguas fluviales y la desecación de zonas pantanosas), roturándose zonas improductivas y abancalando las laderas de las montañas.
→Sigle XV
{{en desenroll}}
{{Història de la Comunitat Valenciana}}
En lo matrimoni d'[[Isabel I de Castella]] i [[Ferran el Catòlic]] de la [[Corona d'Aragó]], els dos de la casa castellana dels [[Casa de Trastámara|Trastàmara]], en [[1479]] els destins dels dos regnes s'unixen. L'auge de l'[[imperi espanyol|imperi hispànic]] (en el domini de mija [[Europa]] i el descobriment d'[[Amèrica]]) portaren a la castellanisació de la societat valenciana (i especialment els nobles).
== Sigle XV ==
[[File:Llonja.jpg|left|thumb|200px|La [[Llonja de Valéncia]], obra mestra del gòtic civil realisada durant el Sigle d'Or valencià]]
El [[Regne de Valéncia]] fon u dels pilars de la corona aragonesa, finançant econòmicament l'expansió de la [[Corona d'Aragó]] durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]].
Gràcies al comerç marítim en els nous territoris extra hispànics de la Corona aragonesa ([[Sardenya]], [[Sicília]], [[Nàpols]], etc.), i la creació de la [[Taula de Canvis]] (la primera [[bossa de valors]] de l'història), durant el sigle [[sigle XIV|XIV]] lo Regne va conseguir un notable desenroll econòmic, al que sovint es qualifica com el [[Sigle d'Or valencià]]. Esta época coincidix, ademés, en una explosió lliterària notable en [[Idioma valencià|valencià]], sent una de les primeres societats d'Espanya a entrar en el [[Renaiximent]], en importants escritors, humanistes, i filòsofs. En 1469, [[Valéncia]] era la ciutat més poblada de la Península, en una població de 40.000 a 70.000 habitants; el regne explicava llavors en uns 250.000 habitants. En 1501, el papa [[Aleixandre VI]], d'ascendència valenciana, otorgà la bulat fundacional de l'[[Universitat de Valéncia]].
[[Archiu:VALÈNCIA ÉS Llotja inside.jpg|thumb|200px|La [[Llonja de València]], obra mestra del gòtic civil realisada durant el Segle d'Or valencià]]
En l'entronisació del castellà [[Fernando de Trastámara]] com a rei d'Aragó en [[1412]], els llaços entre les corones castellana i aragonesa varen ser estrenyent-se gradualment, conseguint-se l'unió de les dos corones en el triumf en [[1479]] de [[Isabel I de Castella]], casada en [[Fernando I d'Aragó]], en el [[Conflicte per la successió d'Enrique IV de Castella]]. No obstant això la unió de les corones no va significar una unió política, ya que els regnes de la corona d'Aragó i el regne de Castella seguiren en la seua identitat política i les seues corts. L'unió d'abdós corones es va desfer en acabant de la mort d'Isabel de Castella per tornar-se a unir en [[Carles I d'Espanya]].
== Sigles XVI i XVII ==
L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] donà lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|regirades de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents.
[[Archiu:Embarco moriscos en el Grao de valencia.jpg|thumb|left|320px|Embarque de moriscs en el Grau de Valéncia]]
Un atre problema important fon la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents expulsions de judeus (en [[1492]]) i [[morisc]]s (en [[1609]]) del Regne, lo que va fer que la seua economia entrara en una greu crisis hagut de, principalment, a la falta de mà d'obra barata que hi havia en la població morisca valenciana (denominats "''tagarins''"), i a la fugida de capitals i actius acumulats pels [[sefardita]]s. Precisament, el gran número de moriscs que hi havia en el Regne de Valéncia (en gran diferència, era on més havia de tota Espanya, en prop de 110.000), la seua nula integració en la societat i l'ajuda que procuraven als [[pirata]]s [[berberisc]]s, que estigueren assolant les costes valencianes fins a ben entrat el [[sigle XVII]], fon una de les causes que originaren el decret de l'[[expulsió dels moriscs]], que es va complir en gran severitat en tota Espanya. El nort de la província d'Alacant es quedà, degut ad això, pràcticament completament despoblat.
Els efectes de les Germanies, la reducció demogràfica en acabant de les expulsions de les minories, els continus atacs turc-algerians contra la costa, i, en gran manera, la desviació de l'economia mundial cap a l'Atlàntic en detriment del comerç mediterràneu (pel descobriment d'Amèrica), anaren desdibuixant lol pes de la regió valenciana en el conjunt d'Espanya. D'atra banda, en consonància en l'aument de l'autoritarisme del restant de les monarquies europees, es va produir tot el llarc dels sigles XVI i XVII un progressiu reforçament del poder real; aixina, les aristocràtiques Corts forals valencianes varen ser per última vegada convocades en [[1645]].
En el pla cultural, destaca l'aument del prestigi del [[idioma castellà|castellà]], produint-se des de principis del sigle XVI un abandó casi total del valencià com a llengua de cultura. Aixina, u dels escritors valencians més reconeguts de l'Edat Moderna, [[Guillén de Castro]], va anar un gran dramaturc en llengua castellana.
== Sigle XVIII ==
{{VT|Ilustració política en Espanya|Guerra de Successió Espanyola en el Regne de Valéncia}}
A partir de [[1680]] tingué lloc una revitalisació de l'economia valenciana. No obstant això, fon parada per la [[Guerra de Successió Espanyola]] que enfrontà a [[Felip V d'Espanya|Felip V de Borbó]], ascendit al tro en [[1701]], en el [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic|archiduc Carlos d'Àustria]], pretenent també al tro espanyol i els partidaris del qual S'alçaren al seu favor en [[1705]]. El Regne de Valéncia es pronuncià majoritàriament (excepte excepcions com [[Alacant]], [[Xixona]] o [[Banyeres de Mariola]]) a favor del pretenent austríac, per lo que la regió fon escenari de numeroses operacions militars: finalment, en acabant de la [[batalla d'Almansa]] lliurada en [[1707]], Felipe V va fer efectiu el seu regnat sobre la regió valenciana, favorint a les ciutats i grups socials que s'havien mantengut fidels. Seguint el model absolutista francés de [[Luis XIV de França|Luis XIV]], Felipe V va desmantellar les estructures del [[Regne de Valéncia]] per mig dels [[Decrets de Nova Planta]], integrant-les en un mateix model en les del regne de Castella com, posteriorment, se realisà en les dels atres regnes de la Corona d'Aragó. Les reformes borbòniques varen dividir també l'antic Regne de Valéncia en tretze governacions o corregiments: [[Morella]], [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana|Castelló]], [[Valéncia]], [[Alzira]], [[Cofrents]], [[Xàtiva]], [[Montesa]], [[Dénia]], [[Alcoy]], [[Xixona]], [[Alacant]] i [[Oriola]].
Durant el [[sigle XVIII]] la regió va mantindre un creiximent econòmic modest pero constant, principalment agrícola, estenent-se la superfície de regadiu (per mig de la canalisació de les aigües fluvials i la dessecació de zones pantanoses), roturant-se zones improductives i abancalant les caents de les montanyes.
{{Regne de Valéncia}}
{{Regne de Valéncia}}
[[Categoria:Edat Moderna en la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Edat Moderna en la Comunitat Valenciana]]