Canvis

=== Segle XVIII ===

=== Segle XVIII ===

{{VT|Ilustració política en Espanya|Guerra de Successió Espanyola en el Regne de Valéncia}}

{{VT|Ilustració política en Espanya|Guerra de Successió Espanyola en el Regne de Valéncia}}

A partir de [[1680]] va tenir lloc una revitalisació de l'economia valenciana. No obstant això, fon parada per la [[Guerra de Successió Espanyola]] que va enfrontar a [[Felipe V d'Espanya|Felipe V de Borbó]], ascendit al tron en [[1701]], en el [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic|archiduc Carlos d'Àustria]], pretenent també al tron espanyol i els partidaris del qual es van alçar al seu favor en [[1705]]. El Regne de Valéncia es va pronunciar majoritàriament (excepte excepcions com [[Alacant]], [[Xixona]] o [[Banyeres de Mariola]]) a favor del pretenent austríac, per la qual cosa la regió fon escenari de numeroses operacions militars: finalment, després de la [[batalla d'Almansa]] lliurada en [[1707]], Felipe V va fer efectiu el seu regnat sobre la regió valenciana, favorint a les ciutats i grups socials que s'havien mantingut fidels. Seguint el model absolutista francès de [[Luis XIV de França|Luis XIV]], Felipe V va desmantellar les estructures del [[Regne de Valéncia]] per mig dels [[Decrets de Nova Planta]], integrant-les en un mateix model en les del regne de Castella com, posteriorment, es va realisar en les dels atres regnes de la Corona d'Aragó. Les reformes borbòniques van dividir també l'antic Regne de Valéncia en tretze governacions o corregiments: [[Morella]], [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana|Castelló]], [[Valéncia (ciutat)|Valéncia]], [[Alzira]], [[Cofrents]], [[Xàtiva]], [[Montesa (Valéncia)|Montesa]], [[Denia]], [[Alcoy]], [[Xixona]], [[Alacant]] i [[Oriola]].

A partir de [[1680]] tingué lloc una revitalisació de l'economia valenciana. No obstant això, fon parada per la [[Guerra de Successió Espanyola]] que va enfrontar a [[Felipe V d'Espanya|Felipe V de Borbó]], ascendit al tron en [[1701]], en el [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic|archiduc Carlos d'Àustria]], pretenent també al tron espanyol i els partidaris del qual es van alçar al seu favor en [[1705]]. El Regne de Valéncia es va pronunciar majoritàriament (excepte excepcions com [[Alacant]], [[Xixona]] o [[Banyeres de Mariola]]) a favor del pretenent austríac, per la qual cosa la regió fon escenari de numeroses operacions militars: finalment, després de la [[batalla d'Almansa]] lliurada en [[1707]], Felipe V va fer efectiu el seu regnat sobre la regió valenciana, favorint a les ciutats i grups socials que s'havien mantingut fidels. Seguint el model absolutista francès de [[Luis XIV de França|Luis XIV]], Felipe V va desmantellar les estructures del [[Regne de Valéncia]] per mig dels [[Decrets de Nova Planta]], integrant-les en un mateix model en les del regne de Castella com, posteriorment, es va realisar en les dels atres regnes de la Corona d'Aragó. Les reformes borbòniques van dividir també l'antic Regne de Valéncia en tretze governacions o corregiments: [[Morella]], [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana|Castelló]], [[Valéncia (ciutat)|Valéncia]], [[Alzira]], [[Cofrents]], [[Xàtiva]], [[Montesa (Valéncia)|Montesa]], [[Denia]], [[Alcoy]], [[Xixona]], [[Alacant]] i [[Oriola]].

Durant el [[segle XVIII]] la regió va mantindre un creiximent econòmic modest pero constant, principalment agrícola, estenent-se la superfície de regadiu (per mig de la canalisació de les aigües fluvials i la dessecació de zones pantanoses), roturant-se zones improductives i abancalant les caents de les muntanyes.

Durant el [[segle XVIII]] la regió va mantindre un creiximent econòmic modest pero constant, principalment agrícola, estenent-se la superfície de regadiu (per mig de la canalisació de les aigües fluvials i la dessecació de zones pantanoses), roturant-se zones improductives i abancalant les caents de les muntanyes.