Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
En lo matrimoni d'[[Isabel I de Castella]] i [[Ferran el Catòlic]] de la [[Corona d'Aragó]], els dos de la casa castellana dels Trastàmara, en [[1479]] els destins dels dos regnes s'unixen.  L'auge de l'[[imperi espanyol|imperi hispànic]] (en el domini de mija [[Europa]] i el descobriment d'[[Amèrica]]) portaren a la castellanisació de la societat valenciana (i especialment els nobles).
 
En lo matrimoni d'[[Isabel I de Castella]] i [[Ferran el Catòlic]] de la [[Corona d'Aragó]], els dos de la casa castellana dels Trastàmara, en [[1479]] els destins dels dos regnes s'unixen.  L'auge de l'[[imperi espanyol|imperi hispànic]] (en el domini de mija [[Europa]] i el descobriment d'[[Amèrica]]) portaren a la castellanisació de la societat valenciana (i especialment els nobles).
   −
=== Sigle XV ===
+
== Sigle XV ==
 
[[Archiu:interiorllonjadevalencia.jpg|thumb|200px|La [[Llonja de Valéncia]], obra mestra del gòtic civil realisada durant el Sigle d'Or valencià]]
 
[[Archiu:interiorllonjadevalencia.jpg|thumb|200px|La [[Llonja de Valéncia]], obra mestra del gòtic civil realisada durant el Sigle d'Or valencià]]
 
El [[Regne de Valéncia]] fon u dels pilars de la corona aragonesa, finançant econòmicament l'expansió de la [[Corona d'Aragó]] durant els sigles [[segle XV|XV]] i [[segle XVI|XVI]].
 
El [[Regne de Valéncia]] fon u dels pilars de la corona aragonesa, finançant econòmicament l'expansió de la [[Corona d'Aragó]] durant els sigles [[segle XV|XV]] i [[segle XVI|XVI]].
Llínea 9: Llínea 9:  
En l'entronisació del castellà [[Fernando de Trastámara]] com a rei d'Aragó en [[1412]], els llaços entre les corones castellana i aragonesa varen ser estrenyent-se gradualment, conseguint-se l'unió de les dos corones en el triumf en [[1479]] de [[Isabel I de Castella]], casada en [[Fernando I d'Aragó]], en el [[Conflicte per la successió d'Enrique IV de Castella]]. No obstant això la unió de les corones no va significar una unió política, ya que els regnes de la corona d'Aragó i el regne de Castella seguiren en la seua identitat política i les seues corts. L'unió d'abdós corones es va desfer en acabant de la mort d'Isabel de Castella per tornar-se a unir en [[Carles I d'Espanya]].
 
En l'entronisació del castellà [[Fernando de Trastámara]] com a rei d'Aragó en [[1412]], els llaços entre les corones castellana i aragonesa varen ser estrenyent-se gradualment, conseguint-se l'unió de les dos corones en el triumf en [[1479]] de [[Isabel I de Castella]], casada en [[Fernando I d'Aragó]], en el [[Conflicte per la successió d'Enrique IV de Castella]]. No obstant això la unió de les corones no va significar una unió política, ya que els regnes de la corona d'Aragó i el regne de Castella seguiren en la seua identitat política i les seues corts. L'unió d'abdós corones es va desfer en acabant de la mort d'Isabel de Castella per tornar-se a unir en [[Carles I d'Espanya]].
   −
=== Sigles XVI i XVII ===
+
== Sigles XVI i XVII ==
 
L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] donà lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|regirades de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents.
 
L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] donà lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|regirades de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents.
 
[[Archiu:Embarco moriscos en el Grao de valencia.jpg|thumb|right|320px|Embarque de moriscs en el Grau de Valéncia]]
 
[[Archiu:Embarco moriscos en el Grao de valencia.jpg|thumb|right|320px|Embarque de moriscs en el Grau de Valéncia]]
Llínea 18: Llínea 18:  
En el pla cultural, destaca l'aument del prestigi del [[idioma castellà|castellà]], produint-se des de principis del sigle XVI un abandó casi total del valencià com a llengua de cultura. Aixina, u dels escritors valencians més reconeguts de l'Edat Moderna, [[Guillén de Castro]], va anar un gran dramaturc en llengua castellana.
 
En el pla cultural, destaca l'aument del prestigi del [[idioma castellà|castellà]], produint-se des de principis del sigle XVI un abandó casi total del valencià com a llengua de cultura. Aixina, u dels escritors valencians més reconeguts de l'Edat Moderna, [[Guillén de Castro]], va anar un gran dramaturc en llengua castellana.
   −
=== Sigle XVIII ===
+
== Sigle XVIII ==
 
{{VT|Ilustració política en Espanya|Guerra de Successió Espanyola en el Regne de Valéncia}}
 
{{VT|Ilustració política en Espanya|Guerra de Successió Espanyola en el Regne de Valéncia}}
 
A partir de [[1680]] tingué lloc una revitalisació de l'economia valenciana. No obstant això, fon parada per la [[Guerra de Successió Espanyola]] que enfrontà a [[Felip V d'Espanya|Felip V de Borbó]], ascendit al tro en [[1701]], en el [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic|archiduc Carlos d'Àustria]], pretenent també al tro espanyol i els partidaris del qual S'alçaren al seu favor en [[1705]]. El Regne de Valéncia es pronuncià majoritàriament (excepte excepcions com [[Alacant]], [[Xixona]] o [[Banyeres de Mariola]]) a favor del pretenent austríac, per la qual cosa la regió fon escenari de numeroses operacions militars: finalment, en acabant de la [[batalla d'Almansa]] lliurada en [[1707]], Felipe V va fer efectiu el seu regnat sobre la regió valenciana, favorint a les ciutats i grups socials que s'havien mantingut fidels. Seguint el model absolutista francés de [[Luis XIV de França|Luis XIV]], Felipe V va desmantellar les estructures del [[Regne de Valéncia]] per mig dels [[Decrets de Nova Planta]], integrant-les en un mateix model en les del regne de Castella com, posteriorment, se realisà en les dels atres regnes de la Corona d'Aragó. Les reformes borbòniques varen dividir també l'antic Regne de Valéncia en tretze governacions o corregiments: [[Morella]], [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana|Castelló]], [[Valéncia]], [[Alzira]], [[Cofrents]], [[Xàtiva]], [[Montesa]], [[Dénia]], [[Alcoy]], [[Xixona]], [[Alacant]] i [[Oriola]].
 
A partir de [[1680]] tingué lloc una revitalisació de l'economia valenciana. No obstant això, fon parada per la [[Guerra de Successió Espanyola]] que enfrontà a [[Felip V d'Espanya|Felip V de Borbó]], ascendit al tro en [[1701]], en el [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic|archiduc Carlos d'Àustria]], pretenent també al tro espanyol i els partidaris del qual S'alçaren al seu favor en [[1705]]. El Regne de Valéncia es pronuncià majoritàriament (excepte excepcions com [[Alacant]], [[Xixona]] o [[Banyeres de Mariola]]) a favor del pretenent austríac, per la qual cosa la regió fon escenari de numeroses operacions militars: finalment, en acabant de la [[batalla d'Almansa]] lliurada en [[1707]], Felipe V va fer efectiu el seu regnat sobre la regió valenciana, favorint a les ciutats i grups socials que s'havien mantingut fidels. Seguint el model absolutista francés de [[Luis XIV de França|Luis XIV]], Felipe V va desmantellar les estructures del [[Regne de Valéncia]] per mig dels [[Decrets de Nova Planta]], integrant-les en un mateix model en les del regne de Castella com, posteriorment, se realisà en les dels atres regnes de la Corona d'Aragó. Les reformes borbòniques varen dividir també l'antic Regne de Valéncia en tretze governacions o corregiments: [[Morella]], [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana|Castelló]], [[Valéncia]], [[Alzira]], [[Cofrents]], [[Xàtiva]], [[Montesa]], [[Dénia]], [[Alcoy]], [[Xixona]], [[Alacant]] i [[Oriola]].
Usuari anónim

Menú de navegació