Edició de «Educació Ambiental»

{{ortografia}}
L''''educació ambiental''' té com a objectiu generar una consciència i solucions pertinents als problemes ambientals actuals causats per activitats humanes. Ensenya també els efectes de la relació entre l'home i el mig ambient, és un mecanisme pedagògic que mostra les interaccions que existixen dins dels ecosistemes. Els processos i factors físics, químics i biològics, cóm estos reaccionen, es relacionen i intervenen entre ells dins del mig ambient, és atre dels tòpics que difon l'Educació Ambiental (EA), tot açò en la fi d'entendre el nostre entorn i formar una cultura conservacionista a on l'home aplique en tots els seus processos productius, tècniques netes (donant solució als problemes ambientals), permetent d'esta forma el desenroll sostenible.

Les paraules "educació ambiental" foren usades per primera vegada pel dr. [[William Stapp]] de l'[[Universitat de Michigan]] en [[1969]]. 
== Pilars conceptuals ==
Podem definir dos llínies sobre les quals es basa l'Educació Ambiental:
* La primera fa referència a les interrelacions mig ambientals, els ecosistemes, l'importància de l'[[atmòsfera]] ([[clima]], composició i interacció), l'[[aigua]] (l'hidrosfera, cicle de l'aigua), el sol (litosfera, composició i interacció), el fluix de matèria i energia dins dels diferents entorns naturals (cicles biològics, cicles bioquímics), aixina com el comportament de les comunitats i poblacions ([[simbiosis]], [[depredació]], etc.). 
*La segona llínia va dirigida a l'interacció entre l'ambient i l'home, cóm influïm en els [[ecosistema|ecosistemes]], cóm el ser humà ha aprofitat i deu aprofitar els recursos, les conseqüències de la contaminació generada en les diferents activitats, cóm es pot previndre (reciclar, maneig adequat de sostralls i energia...), les possibles solucions que existixen (processos de tractament de sostralls perillosos, implantació de Polítiques ambientals, entre atres), promovent d'una o atra forma el desenroll sostenible i la conservació de l'entorn.

De la mateixa forma [[Nicholas Smith-Sebasto]] establix que l'educació ambiental es compon de quatre elements constituents: 
* Fonaments ecològics 
* Conscienciació conceptual 
* Investigació 
* Evaluació de problemes 
* Capacitat d'acció

== Objectius ==
Basant-se en la Carta de Belgrat <ref name="test">[http://unesdoc.unesco.org/images/0001/000177/017772sb.pdf Carta de Belgrado], UNESCO, Cast.</ref> , realisada en [[octubre]] de [[1975]], els Objectius de l'Educació Ambiental a nivell mundial són els següents:

*Ajudar a les persones i als grups socials a que adquirixquen major sensibilitat i consciència sobre el cuidat del mig ambient, creant solucions viables per al manteniment òptim del mateix aixina com a adquirir una comprensió bàsica del mig ambient en la seua totalitat, dels problemes conexos, de la presència i funció de l'humanitat en ell i de la responsabilitat que comporta per la nostra part.

*Ajudar a les persones i als grups socials a adquirir les habilitats necessàries per a resoldre els problemes ambientals.

*Ajudar a les persones i als grups socials a evaluar les mesures i els programes d'educació ambiental en funció dels factors ecològics, polítics, socials, estètics i educatius.

*Ajudar a les persones i als grups socials a que desenrollen el seu sentit de responsabilitat i a que prenguen part en l'urgent necessitat de prestar atenció als problemes del mig ambient, per a assegurar que s'adopten mesures adequades al respecte. Potenciació de l'acció ciutadana.

La cultura ambiental se definix com a un factor clau per a protegir i conservar el nostre planeta.

== Estratègies ==
# '''Coordinació intersectorial i interinstitucional:''' En tal de que el procés d'educació ambiental tinga un component dinàmic, creatiu, eficaç i eficient dins de la gestió ambiental és necessari que es realise un treball conjunt entre els diferents sectors i organisacions de la societat civil involucrades en la qüestió ambiental. Es fa en la fi de que les organisacions no governamentals i les que pertanyen a l'estat puguen portar a terme de la millor manera  estos processos de formació.
# '''Inclusió de l'educació ambiental en l'educació formal i no formal:''' Esta estratègia té com a fi que dins de l'educació formal es porte la dimensió ambiental en els currículums de l'educació bàsica, mija i superior. I en l'educació no formal es fa necessari l'implantació de proyectes d'educació ambiental per part de les diferents entitats que treballen en fins ambientals, com poden ser jornades de sensibilisació, charrades o celebració de dies d'importància ambiental entre atres.
# '''Participació ciutadana:''' A través d'este mecanisme es busca educar a la ciutadania en el seu conjunt i, d'esta manera, qualificar la seua participació en els espais de decisió per a la gestió sobre interessos colectius.
# '''Investigació:''' Este procés permet la comprensió i la solució, per mig d'un millor coneiximent dels problemes ambientals, buscant les causes que el provoquen i els efectes que generen. D'esta forma es pot millorar l'actuació tant en el camp natural com en el social i el cultural, comprenent un major ranc d'influència per a que l'educació ambiental siga més efectiva.
# '''Formació d'educadors ambientals:''' Esta estratègia favorix que l'educació ambiental siga un treball interdisciplinari derivat del caràcter sistèmic de l'ambient i de la necessitat d'aportar els instruments de raonament, de contingut i d'acció des de les diverses disciplines, les diverses àrees de coneiximents i les diverses perspectives.
# '''Disseny, implantació, soport i promoció de plans i accions de comunicació i divulgació:''' Es busca la promulgació de l'educació ambiental en els diferents mijos de comunicació. En l'objectiu no sols de transmetre notícies i informació ambiental, sino també com a forma de publicitar les activitats i dies relacionats en el cuidat i la conservació de l'entorn.

== El cine com a ferramenta ==
Una de les opcions en les que més s'ha insistit per a intentar conscienciar a la joventut és en fer-ho a través del cine. En l'era audiovisual, la funció social del cine documental s'antoixa, quant a poc, imprescindible. No obstant, per a tractar de comprovar l'eficàcia dels documentals mig ambientals es va portar a terme un estudi comparatiu a través de l'emissió de tres documentals que aborden l'objectiu de manera diferent (clàssica, denúncia, fílmic). Es va entrevistar als espectadors immediatament després de la finalisació dels documentals i després de quinze dies des d'este per a tractar de comprovar si l'efecte de conscienciació s'havia diluït o havia segut efectiu. Els documentals proyectats foren ''The 11th Hour'', ''Una Veritat Incómoda'' i ''The Cove''. Després de la realisació de l'experiment s'arribà a les següents conclusions:

# El documental tradicional és el que menys impacte ha tingut entre els més jóvens. El tractament més obertament pedagògic és potser massa pausat i/o dens per als espectadors mijos. L'efectivitat per a captar l'atenció de l'espectador alié a la problemàtica és prou negativa, pero resulta interessant als que ya estaven interessats sobre el tema. En qualsevol cas, el seu impacte a llarc terme ha resultat ser nul.
# El documental de denuncia té major efectivitat. La seua gran basa es lo immediat del seu mensage, ya que la forma directa de denúncia pareix tindre major efecte entre els jóvens. La reacció immediata es molt positiva, no obstant, a llarc determini l'impacte es diluïx. L'agressivitat de la proposta pareix no calar en la consciencia dels espectadors més allà del temps en que recorden el visionat.
# Les formes del "nou documental" són les més eficaces. Al presentar la denúncia com una película de gènero, l'espectador conecta i s'engancha de manera més fonda en l'història. Ademés de l'intelectual, juguen en l'aspecte emocional de l'espectador, deixant un major solage en els espectadors. Podem parlar, puix, de major eficàcia per a conscienciar als jóvens

== Solució de problemes ==
La solució de problemes és una de les tècniques utilisades en l'educació ambiental, alguns eixemples rellevants són:

* El Programa Gandhi: Elaborat pels discípuls d'este personage com una aplicació de les ensenyances del mestre per a la promoció del seu poble, està centrat bàsicament en la dotació de l'individu dels recursos i destrees que li capaciten per a resoldre problemes quotidians, en un elenc d'habilitats en relació directa en el seu entorn.

* Mètodo de proyectes Kilpatrick-Macmurray: Els seus autors són uns dels mes típics representants del corrent pragmatiste, en principi, el mètodo fon concebut per a les escoles rurals d'[[Estats Units]], pero el seu èxit desbordà l'objectiu inicial i fon adoptat per grups de jóvens que volien eixercir una acció modificadora sobre el mig (Grups Scout, Clubs 4H, [[Creu Roja]]). Per als autors, "Un proyecte és un acte problemàtic localisat en l'ambient natural i resolt utilisant els recursos que oferix eixe mateix mig natural". D'este modo, el jove i el seu grup estan fent front a necessitats, situacions i dificultats reals de la vida quotidiana. Per a Macmurray-kilpatrick, "hi ha que combinar l'entusiasme en la capacitat d'organisació d'un pla d'actuació. I sempre se precisa una preparació científica per a fer front als proyectes que hi ha que resoldre, per lo que se situa a l'individu front a una serie d'aprenentages pràctics, que pretenen dotar-li de destrees pre-professionals, al temps que se li propon participar en l'elaboració dels plans de treball.

* El programa Lines i Bolwell: Se situa en una llínea que tracta de conciliar el currículum escolar en les activitats de coneiximents i actuació sobre el mig, els professors britànics Lines i Bolwell establixen la següent seqüencia per a abordar els problemes del mig ambient i trobar solucions:

# Identificació del problema
# Observació i registre de senyes
# Anàlisis de les senyes
# Propostes d'acció

Per a estos autors "la clau per a l'èxit en la solució dels problemes es organisació. En esta organisació busquen la cooperació d'atres persones, dins i fora del marc escolar. El programa esta concebut per a impulsar el currículum escolar i establix una espècie de pont entre este i l'entorn pròxim al centre, incorporant temes-problema que han de ser resolts seguint la seqüencia dalt indicada.

== Ferramentes ==
En relaciÃ³n a l'educaciÃ³n ambiental, el paper o la ferramenta mÃ¡s important ho juga l'educador, ponent o facilitador, que en definitiva te a carrec l'enseÃ±anza i inculcaciÃ³n com tal del tema, este actÃºa com posibilitador intelectual, afectiva i moral als alumnes, que en este cas proporciona l'informaciÃ³n i valors ambientales necessaris per a crear al receptor una consciencia ecolÃ³gica, permetent d'esta forma un canvi d'actituts negatives per al entorn a atres que permeten el desenroll sostenible, que al final van portar a cabalidad els objectius de l'educaciÃ³n ambiental.

En freqüencia les activitats a l'aire lliure, l'interpretaciÃ³n del patrimoni natural i l'observaciÃ³n de fauna silvestre favorixen l'incorporaciÃ³n de l'essencia dels problemes medioambientales.

L'educaciÃ³n no formal es aquella cuyos sistemes no formen part de l'educaciÃ³n convencional. L'educaciÃ³n ambiental es fonamental, hui per hui no formal. En educacional ambiental no hi ha mÃ©todos especÃficos, degut als mÃºltiples grups als que va dirigida i als objectius que preten alcançar. Reconsiderando els educats que enumera l'estrategia mundial per a la conservaciÃ³n, podem distribuir-los en quatre grups atendiendo a les tÃ©cnicas didÃ¡cticas en una educaciÃ³n no formal: llegisladors, administradors i responsables del desenroll, escolars i estudiants i atres grups.

== Programa de l'educació ambiental ==
Les circumstancies que deuen concorrer per al guany de l'educaciÃ³n ambiental, lo qual requerix l'elaboraciÃ³n d'un proyecte, programa o pla. La planificaciÃ³n en el camp de l'EducaciÃ³n Ambiental se circumscriu al nivell d'un programa. El programa d'educaciÃ³n ambiental que se desenrolle es tant Ãºtil per a l'educaciÃ³n de tipo formal, com la No formal. AdemÃ¡s s'ajusten a un model vÃ¡lido per a tots els nivells del sistema escolar, per a tota classe d'alumnes, nivells d'educaciÃ³n, cÃ¡tedras i tota classe d'objectiu del programa. Per a l'implementaciÃ³n d'un programa eficient en educaciÃ³n ambiental se requerixen lo següent:

* Coordinar els coneiximents en humanitats, ciencies socials i ciencies del mig ambient.
* Estudiar una comunitat de sers vius en les seues condicions naturals.
* Donar a coneixer una varietat de problemes.
* Discernir els aspectes importants dels banals en un problema per a aplicar asÃ les solucions correctes.
* EnseÃ±ar solucions generals aplicables a diverses situacions anÃ¡logas.
* Fomentar les qualitats personals per a superar els obstÃ¡culs i desenrollar les actituts.

L'orde de presentaciÃ³n dels conceptes, coneiximents i aptituts assignades deuen estar d'acort al pÃºblico al qual se li es transferit l'informaciÃ³n, esto se deu a que els coneiximents i actituts d'un estudiant de primaria no son els mateixos que un estudiant de secundaria, en lo qual el programa de l'educaciÃ³n ambiental busca que de forma ordenada se porte l'informaciÃ³n adequada al pÃºblico adequat.

El desenroll temÃ¡tico de l'educaciÃ³n ambiental se pot dividir en 4 nivells, que correspons tambiÃ©n al grau de complexitat, el qual es dependent del pÃºblico a tractar. Estos nivells son:

* Nivell 1.Coneiximents d'ecologÃa, Este se realisa en el fi d'entendre l'entorn natural que rodeja al ser huma, observant els seus fonaments i funcions. Este a la seua volta se dividix en:
1. Nocions Generals. 2. Factors EcolÃ³gicos. 3. Auto ecologÃa. 4. EcologÃa de poblacions. 5. EcologÃa trÃ³fica. 6. SinecologÃa

* Nivell 2. Problemes Ambientales, Este tema, ya es concernent a observar i evaluar els diferents factors naturals i/o AntrÃ³picos que presenten afectaciones negatives al mig. este se pogui dividir en:

1. Factors d'amenaça derivats del mig urba i industrial: contaminaciÃ³n i ocupaciÃ³n d'espais naturals. 2. Factors d'amenaça sobre el mig natural:

-ExplosiÃ³n demogrÃ¡fica -ErosiÃ³n -DesforestaciÃ³n -Incendis Forestals -Sobrepastoreo i abando del pastoreig -Malaltes prÃ¡cticas agrÃcolas -EliminaciÃ³n de zones hÃºmedas -IntroducciÃ³n d'especies exÃ³ticas -Sobrepesca marÃtima -Us recreatiu del mig natural
3. GestiÃ³n del mig ambient

* Nivell 3. ValoraciÃ³n de solucions. En esta etapa se evalÃºan la soluciÃ³n a les diferents classes i caracterÃsticas de problemes ambientales, este se pot dividir en:
1. IdentificaciÃ³n dels problemes concrets 2.IdentificaciÃ³n de les solucions als problemes 3.EvaluaciÃ³n de les solucions alternatives.

* Nivell 4. ParticipaciÃ³n, en esta etapa s'involucra a la comunitat en implementar la soluciÃ³n adequada i convenient, als problemes ambientales, esta involucre:

# Estrategies per a portar a veta accions individuals o colectives.
# Presa de decisions sobre les estrategies o alternatives que puguen seguir-se.
# EvaluaciÃ³n de resultats de les accions mampreses.

== Característiques ==
De la Conferencia de [[Tiflis]]<ref>{{cita web |url= http://unesdoc.unesco.org/images/0003/000327/032763sb.pdf |títul=Informe Final de la Conferència Intergovernamental sobre Educació Ambiental, organisada per l'Unesco en la cooperació del PNUMA. Realisat entre el 14 al 26 d'octubre de 1977. Tbilisi (URSS) |fechaacceso=7 de setembre de 2012 |apellido=Unesco |nombre= |enlaceautor= |fecha=Abril de 1978 |formato= |obra= |editor= |editorial=Unesco |ubicacion=París |idioma=español |cita= }}</ref>, s'indiquen algunes de les característiques de l'Educació ambiental:

# Comportaments positius de conducta.
# Educació permanent.
# Coneiximents tècnics i valors ètics.
# Enfocament global.
# Vinculació, interdependència i solidaritat.
# Resolució de problemes.
# Iniciativa i sentit de la responsabilitat.
# Renovació del procés educatiu.

== L'educació ambiental i els chiquets ==
Ajuda en el desenroll de la responsabilitat ambiental dels chiquets i chiquetes per a entendre i cuidar el planeta, tindre consciencia del mal que es genera davant la contaminació i mantindre un ambient sà per a tots els que vivim en ell.

== Àmbit formal i no formal ==
Hi ha diversos àmbits als que aplicar l'educació ambiental. Nos referim a l'educació formal quan parlem de l'educació reglada, impartida en escoles. Es l'educaciÃ³n oficial a la que tenen dret tots els ciutadans. L'educaciÃ³n no formal no entra en l'educaciÃ³n convencional. 

Se pot dir, que hui per hui, l'EducaciÃ³n Medioambiental es no formal, no hi ha mÃ©todos concrets ni planificaciones ni temarios ni en tots els centres se tracta per igual. No es oficial. Analisant l'educaciÃ³n medioambiental en la seua Ã¡mbito no formal, podem començar en la frase: âTodo el proces educatiu deu desembocar en l'acciÃ³n positiva sobre l'entornoâ. Se tracta d'educar en una sensibilitat que faça modificar actituts negatives en relaciÃ³n a nostre entorn. El fet de tindre un coneiximent sobre un tema específic, sobre mig ambient, o sobre qualsevol atre, porta conseguixc un canvi d'actitut en la mayorÃa de les voltes, ya que no es causa-efecte, pero sÃ es veritat que hi ha certa influencia. Al parlar de Ã¡mbito no formal, i analisant els documents sobre el tema, mos referim al Ã¡mbito de la familia, els amigosâ¦ allo que, com hem dit anteriorment, no estÃ¡ institucionalizado ni formalisat. Des d'estos Ã¡mbitos de forma conscient o inconscient se transmeten valors i accions. No se pot separar el tÃ©rmino mig ambient i el tÃ©rmino desenroll, ni tampoc educaciÃ³n i desenroll. L'educaciÃ³n te un paper fonamental en el desenroll d'una persona i este desenroll deu respectar el mig ambient, del que formem part com sers vius. SegÃºn MarÃa del Mar AsunciÃ³n i Enric Segovia, estem en una situaciÃ³n en la que hi ha molta informaciÃ³n en el pla del mig ambient, pero no tota es de calitat. Els mijos de comunicaciÃ³n tenen un paper fonamental en este sentit en l'educaciÃ³n medioambiental no formal. Se deu transmetre una informaciÃ³n contrastada de calitat i en uns valors de respecte. En ocasions, els mijos prenen la posiciÃ³n de que les tecnologÃas serÃ¡n les salvadores del problema medioambiental, se posen de part d'un enfocament tecnocentrista. Els mijos convencionals transmeten l'ideologÃa i els valors dominants i, en este sentit, l'EducaciÃ³n Medioambiental en el pla no forma no ix be parada. Cobra en este sentit, un paper rellevant la familia. Si els pares no tenen eixa consciencia no se la podrÃ¡n transmetre als seus fills. Se fa necessari per tant, incentivar activitats concretes i atrayentes per a qualsevol persona, de qualsevol edat i estatus social de la poblaciÃ³n. Passant al pla de l'educaciÃ³n formal, es dir, l'oficial i l'institucionalizada, deuen incorporar programes en relaciÃ³n al mig ambient. Aço es fonamentalment per dos raons: l'escola és un espai a on el niÃ±o se desenrolla en una etapa important de la seua vida i per lo tant, se tenen que tractar temes importants per a la societat, en este cas, el mig ambient, ho es. El mig ambient és un tema que estÃ¡ cobrant importancia i per lo tant deu estar en l'aula, l'escola se te que relacionar en la vida. En este sentit, l'educaciÃ³n medioambiental deu ser travesser, estar gaitejada en tots els sabers que se transmeten. No se tracta d'un enfocament tecnolÃ³gico, sino Ã©tico, valors com la responsabilitat, la solidaritat, la cooperaciÃ³n, el respecte per la diversidadâ¦ Se pot plantejar un programa en EducaciÃ³n Medioambiental, que ha de naixer de necessitats reals que existixquen en el mig en el que se va a desenvolver. La minerÃa és un dels sectors econÃ³micos mÃ¡s contaminants i impactantes en el mon, no sÃ³lo per les seues mÃ©todos d'extracciÃ³n que cada volta son mÃ¡s agressius per conseguir majors guanyes en menor temps, sino tambiÃ©n per les conseqüencies de curt, mijà i llarc determini que afecten els recursos aigua, sol i aire, condenant la vida de les especies naturals i les comunitats en les que s'inserten els proyectes miners. L'actual crisis mundial i la desestabilizaciÃ³n econÃ³mica que ha deixat la devaluaciÃ³n del dÃ³lar, ha provocat que els inversionistes posen els seus ulls en l'antic i mÃ¡s codiciat actiu del mon, l'or, cuyo preu tenÃa un valor de $250/onça troy per al aÃ±o 2000, i ha aumentant de manera estrepitosa, alcançant un valor de $1 750/onça troy per al 2011. El reincident bÃºsqueda de l'or i la visiÃ³n polÃtica dels governs de la RegiÃ³n Centroamericana, quins han obert les seues portes a l'inversiÃ³n estrangera a ulls tancats

== Referències ==
{{listaref}}

== Bibliografia ==
*REYES Ruiz, J. "EducaciÃ³n ambiental: remor de clars". Publicada en Els Ambientalistas, revista d'EducaciÃ³n Ambiental. Setembre-Decembre de 2010.
*FRANKLIN CÃRDOBA C'.; Fonaments pedagÃ³gicos per a l'educaciÃ³n Ambiental; Universitat de CÃ³rdoba (Colombia) Fondo editorial; (1998)
*Ministerio d'EducaciÃ³n Nacional (Colombia); ciencies naturals educaciÃ³n ambiental, lineamiento curriculares; editorial llibres & llibres; (1998)
*IsaÃas Tobasura AcuÃ±a, Llum Elena SepÃºlveda Gallec; Proyectes Ambientales Escolars estrategia per a la formaciÃ³n ambiental.-1ed-Santa Fa de BogotÃ¡: Cooperativa Editorial Magisteri, (1997).
*[http://www.opepa.org OrganizaciÃ³n per a l'EducaciÃ³n i ProtecciÃ³n Ambiental - OPEPA; LÃder en educaciÃ³n ambiental en AmÃ©rica Llatina.]
*[http://www.humboldt.org.co/chmcolombia/servicis/jsp/educacionamb/entendre.htm Institut Alexander Von Humboldt; EducaciÃ³n Ambiental i Biodiversidad, nodo temÃ¡tico del mecanisme de facilitaciÃ³n (2010).]
*La carta a Belgrado, Belgrado (Yugoslavia, 1975)
*DeclaraciÃ³n de Tbilisi, Tbilisi (Georgina, 14-26 d'octubre de 1977)
*II Congrés Iberoamericano d'EducaciÃ³n Ambiental, Guadalajara (MÃ©xico, juny de 1997)
*ORTEGA RAMON, Manual de GestiÃ³n del Mig Ambient; Editorial FundaciÃ³n Mapfre; 1997.
*NOVO MARIA, EducaciÃ³n Ambiental; Editorial Rei; 1991.
*M. FÃLEZ, "Molt pocs niÃ±os coneixen lo que és un punt net; larioja.com; 2009.

[[Categoria:Educació]]
[[Categoria:Mig ambient]]