Canvis

'''El Carche''' (en [[Idioma espanyol|espanyol]] ''El Carche'') és una serra pertanyent als municipis [[Regió de Múrcia|murcians]] de [[Jumilla]] i [[Yecla]], al sur de la [[Comunitat Valenciana]]. Te catalogació de parc regional i comprén tres núcleus de població en la perifèria dels núcleus de Raspay, la Alberquilla i Carche, en 182 habitants. La seua altitut màxima es de 1.371 metros (Pic de la Madama).

'''El Carche''' (en [[Idioma espanyol|espanyol]] ''El Carche'') és una serra pertanyent als municipis [[Regió de Múrcia|murcians]] de [[Jumilla]] i [[Yecla]], al sur de la [[Comunitat Valenciana]]. Te catalogació de parc regional i comprén tres núcleus de població en la perifèria dels núcleus de Raspay, la Alberquilla i Carche, en 182 habitants. La seua altitut màxima es de 1.371 metros (Pic de la Madama).

També dona nom a una zona extesa entre els municipis murcians de Yecla, Jumilla i Albanilla en la que es troben poblacions a on, tras l'arribada de unes decenes de famílies de la colindant província d'Alacant a finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], part de la població parla valencià. Te 697 habitants empadronats. També es el nom de la pedania més gran (en extensió) de dites poblacions.

També dona nom a una zona extesa entre els municipis murcians de Yecla, Jumilla i Albanilla en la que es troben poblacions a on, tras l'arribada d'unes decenes de famílies de la colindant província d'Alacant a finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], part de la població parla valencià. Te 697 habitants empadronats. També es el nom de la pedania més gran (en extensió) de dites poblacions.

== Història ==

== Història ==

Després de l'expulsió dels moriscs del [[sigle XVII]] gran part dels extensos térmens municipals de [[Yecla]] i [[Jumilla]], també d'Abanilla, havien permaneixcut poblats a soles en valencians de parla valenciana. Estes terres foren dedicades al pastoreig en la década de [[1878]]-[[1887]]. Després s'explotaren agrícolament. Des de llavors foren objecte d'una intensa immigració de llauradors valencians provinents de les valls del [[Vinalopó]].

Despuix de l'expulsió dels moriscs del [[sigle XVII]] gran part dels extensos térmens municipals de [[Yecla]] i [[Jumilla]], també d'Abanilla, havien permaneixcut poblats a soles en valencians de parla valenciana. Estes terres foren dedicades al pastoreig en la década de [[1878]]-[[1887]]. Despuix s'explotaren agrícolament. Des de llavors foren objecte d'una intensa immigració de llauradors valencians provinents de les valls del [[Vinalopó]].

Estos pobladors s'establiren en les planures que formen les capçaleres de les rambles d'Abanilla i de la Raja, i en alguns casos -Carrascaleig, Els Pinills- també més al nort, fins a tocar casi [[Yecla]], i sempre en torn a la serra del Carche, que ha donat nom a la comarca. Es fundaren una vintena de viles i llocs que mai han conseguit una independència administrativa dels municipis de Yecla i Jumilla -pedanies de L'Arbequilla, La Raja, Torre del Ric, Canyà del Blat i La Sarsa- i d'Abinilla- pedania de Els Gabriels, Canyà de la Lenya i de Casa de l'Ombria de la Sarsa.

Estos pobladors s'establiren en les planures que formen les capçaleres de les rambles d'Abanilla i de la Raja, i en alguns casos -Carrascaleig, Els Pinills- també més al nort, fins a tocar casi [[Yecla]], i sempre en torn a la serra del Carche, que ha donat nom a la comarca. Es fundaren una vintena de viles i llocs que mai han conseguit una independència administrativa dels municipis de Yecla i Jumilla -pedanies de L'Arbequilla, La Raja, Torre del Ric, Canyà del Blat i La Sarsa- i d'Abinilla- pedania de Els Gabriels, Canyà de la Lenya i de Casa de l'Ombria de la Sarsa.

== Llengua valenciana ==

== Llengua valenciana ==

Gràcies a les investigacions sociollingüístiques portades per certs filòlecs es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla valenciana en la publicació en [[1921]] de "El valencià". Posteriorment, [[Manuel Sanchis Guarner]] analisaria en profunditat les seues característiques dialectals propies. Encara que el [[valencià]] no te reconeiximent oficial en la [[Regió de Múrcia]], es donen classes de valencià en Yecla a petició del seu propi Ajuntament.

Gràcies a les investigacions sociollingüístiques portades per certs filòlecs es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla valenciana en la publicació en l'any [[1921]] de "El valencià". Posteriorment, [[Manuel Sanchis Guarner]] analisaria en profunditat les seues característiques dialectals pròpies. Encara que el [[valencià]] no te reconeiximent oficial en la [[Regió de Múrcia]], es donen classes de valencià en [[Yecla]] a petició del seu propi Ajuntament.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==