Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
293 bytes afegits ,  17:20 29 set 2022
m
Protegí «El Carche» ([Editar=Només permetre usuaris autoconfirmats] (indefinit) [Poden traslladar=Només permetre administradors] (indefinit))
Llínea 1: Llínea 1: −
'''El Carche''' (en [[llengua espanyola|espanyol]] ''El Carche'') és una serra pertanyent als municipis murcians de [[Jumilla]] i [[Yecla]], en el sud-est de [[Espanya]]- Te catalogació de parc regional i comprén tres núcleus de oblació en la perifèria dels núcleus de Raspay, la Alberquilla i Carche, en 182 habitants. La seua altitut màxima es de 1.371 metros (Pic de la Madama).
+
[[Image:Localització del Carxe a la Regió de Múrcia.svg|thumb|Localisació de El Carche en la Regió de Múrcia]]
 +
'''El Carche''' (en [[Idioma espanyol|espanyol]] ''El Carche'') és una serra pertanyent als municipis [[Regió de Múrcia|murcians]] de [[Jumilla]] i [[Yecla]], al sur de la [[Comunitat Valenciana]]. Te catalogació de parc regional i comprén tres núcleus de població en la perifèria dels núcleus de Raspay, la Alberquilla i Carche, en 182 habitants. La seua altitut màxima es de 1.371 metros (Pic de la Madama).
   −
També dona nom a una zona extesa entre els municipis murcians de YEcla, Jumilla i Albanilla en la que es troben poblacions a on, tras l'arribada de unes decenes de famílies de la colindant província d'Alacant a finals del sigle XIX i principis del sigle XX, part de la població parla valencià. Te 697 habitants empadronats. També es el nom de la pedania més gran (en extensió) de dites poblacions.
+
També dona nom a una zona extesa entre els municipis murcians de Yecla, Jumilla i Albanilla en la que es troben poblacions a on, tras l'arribada d'unes decenes de famílies de la colindant província d'Alacant a finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], part de la població parla valencià. Te 697 habitants empadronats. També es el nom de la pedania més gran (en extensió) de dites poblacions.
    
== Història ==
 
== Història ==
Després de l'expulsió dels moriscs del sigle XVII gran part dels extesos térmens municipals de Yecla i Jumilla, també de Abanilla, haven permaneixcut poblats soles en mossàraps de parla valenciana. Estes terres sigueren dedicades al pastoreig en la dècada de 1878-1887. Després s'explotaren agrícolament. Des de entonces sigueren objecte d'una intensa inmigració de llauradors valencians provinents de les valls del Vinalopó.
+
Despuix de l'expulsió dels moriscs del [[sigle XVII]] gran part dels extensos térmens municipals de [[Yecla]] i [[Jumilla]], també d'Abanilla, havien permaneixcut poblats a soles en valencians de parla valenciana. Estes terres foren dedicades al pastoreig en la década de [[1878]]-[[1887]]. Despuix s'explotaren agrícolament. Des de llavors foren objecte d'una intensa immigració de llauradors valencians provinents de les valls del [[Vinalopó]].
   −
Estos pobladors s'establiren en les planures que formen les cabeceres de les rambles de Abanilla i de la Raja, i en alguns casos -Carrascaleig, Els Pinills- també més al nort, hasta tocar casi [[Yecla]], i sempre en torn a la serra del Carche, que ha donat nom a la comarca. Es fundaren una veintena de viles i llocs que mai han lograt una independència administrativa dels municipis de Yecla i Jumilla -pedanies de La Arbequilla, La Raja, Torre del Ric, Canyà del Blat i La Sarsa- i de Abinilla- pedania de Els Gabriels, Canyà de la Lenya i de Casa de la Ombria de la Sarsa.
+
Estos pobladors s'establiren en les planures que formen les capçaleres de les rambles d'Abanilla i de la Raja, i en alguns casos -Carrascaleig, Els Pinills- també més al nort, fins a tocar casi [[Yecla]], i sempre en torn a la serra del Carche, que ha donat nom a la comarca. Es fundaren una vintena de viles i llocs que mai han conseguit una independència administrativa dels municipis de Yecla i Jumilla -pedanies de L'Arbequilla, La Raja, Torre del Ric, Canyà del Blat i La Sarsa- i d'Abinilla- pedania de Els Gabriels, Canyà de la Lenya i de Casa de l'Ombria de la Sarsa.
   −
== Llengua ==
+
== Llengua valenciana ==
Gràcies a les investigacions sociollingüístiques portades per certs filòlecs es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla valenciana en la publicació en 1921 de "El valencià". Posteriorment, Manuel Sanchis-Guarner analisaria en profunditat les seues característiques dialectals propies. Encara que el valencià no te reconeiximent oficial en la Regió de Múrcia, es donen classes de valencià en Yecla a petició del seu propi ajuntament.
+
Gràcies a les investigacions sociollingüístiques portades per certs filòlecs es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla valenciana en la publicació en l'any [[1921]] de "El valencià". Posteriorment, [[Manuel Sanchis Guarner]] analisaria en profunditat les seues característiques dialectals pròpies. Encara que el [[valencià]] no te reconeiximent oficial en la [[Regió de Múrcia]], es donen classes de valencià en [[Yecla]] a petició del seu propi Ajuntament.
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
*[http://www.valencian.org/valencia/carche.htm El Carche: La llengua valenciana en Murcia]
 
*[http://www.carm.es/siga/mnatural/proycons/espnat/fichasen/enpsc.html Parc regional Serra del Carche]
 
*[http://www.carm.es/siga/mnatural/proycons/espnat/fichasen/enpsc.html Parc regional Serra del Carche]
 +
 +
{{Llengua valenciana}}
    
[[Categoria:Regió de Múrcia]]
 
[[Categoria:Regió de Múrcia]]
 
[[Categoria:Valencià]]
 
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
 

Menú de navegació