Edició de «El Vilar»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | |||
[[File:El Villar.JPG|right|250px|thumb|<center>Frontera principal de l'iglésia de El Vilar</center>]] | [[File:El Villar.JPG|right|250px|thumb|<center>Frontera principal de l'iglésia de El Vilar</center>]] | ||
− | '''El Vilar''' (en [[castellà]] ''Villar del Arzobispo'') | + | [[File:Villardel Arzobispo Virgen de la Paz.JPG|right|250px|thumb|<center>Interior de l'iglésia</center>]] |
+ | |||
+ | '''El Vilar''' (en [[castellà]] ''Villar del Arzobispo'') nomenat en temps dels moros Benaduf. Conta en una població de 3.579 habitants segons el [[INE]] de l'any [[2018]]. | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
− | El Vilar es troba situat a 16 graus 4 minuts de llongitut i a 39 graus 46 minuts de latitut, assentat sobre un tossal que domina el camp dels nous regadius del [[Túria]], és l'entrada cap a la zona serrana d'[[Andilla]] i centre comarcal activíssim, pertanyent a la comarca | + | El Vilar es troba situat a 16 graus 4 minuts de llongitut i a 39 graus 46 minuts de latitut, assentat sobre un tossal que domina el camp dels nous regadius del [[Túria]], és l'entrada cap a la zona serrana d'[[Andilla]] i centre comarcal activíssim, pertanyent a la comarca de [[Els Serrans]] de [[Valéncia]]. Els Serrans és una comarca dura i austera, agrest i bella al mateix temps, creuada per un amagatall de rambles i barrancs i ariçonada de cimes rocoses que ronden els mil metros d'altitut, coberta de tant en tant per ombriues pinades o chicotetes [[raïmvinyes]]. |
− | |||
− | Els Serrans és una comarca dura i austera, agrest i bella al mateix temps, creuada per un amagatall de rambles i barrancs i ariçonada de cimes rocoses que ronden els mil metros d'altitut, coberta de tant en tant per ombriues pinades o chicotetes [[ | ||
La fisonomia de El Vilar és una mescla de montanyes i planes, les seues montanyes són riques en materials argilosos i les seues planes són utilisades per a l'agricultura. | La fisonomia de El Vilar és una mescla de montanyes i planes, les seues montanyes són riques en materials argilosos i les seues planes són utilisades per a l'agricultura. | ||
== Història == | == Història == | ||
− | La seua història es remonta als [[romans]] i [[ibers]], començant a tindre el seu floriment en els àraps en l'any [[711]], la seua primera ubicació va ser a 5 quilómetros de l'actual El Vilar, en la partida de ''La Torre'', pertanyent aixina la població al [[Regne Moro de Valéncia]], conquistat este per D. [[Jaume I]] d'Aragó, la població és donada al [[Bisbe de Valéncia]], que | + | La seua història es remonta als [[romans]] i [[ibers]], començant a tindre el seu floriment en els àraps en l'any [[711]], la seua primera ubicació va ser a 5 quilómetros de l'actual El Vilar, en la partida de ''La Torre'', pertanyent aixina la població al [[Regne Moro de Valéncia]], conquistat este per D. [[Jaume I]] d'Aragó, la població és donada al [[Bisbe de Valéncia]], que al seu torn la ven a D. Hurtado de Lihori (Un dels 380 Cavallers que varen acompanyar el Rei Jaume I en la conquista de Valéncia), passant despuix cap a l'any [[1300]] a D. [[Eximix Perez de Arenós]], baró d'Andilla, fent este últime entrega de la Població al Bisbe i capítul de Valéncia, sent D. Raimundo Gaston qui governava la Mitra de Valéncia, va ser autorisat en [[1323]] pel Rei, per a expulsar els pocs moros de El Vilar, sent repoblat este per quinze Cristians Vells i fent-los donació per sempre als nous pobladors, a condició de residir en ell. |
− | |||
− | |||
− | |||
== Economia == | == Economia == | ||
− | El Vilar és una població la principal font d'ingressos de la qual és l'[[agricultura de secà]], des de fa algun temps es transforma l'[[agricultura]], passant esta a ser de regadiu gràcies al [[pantà de Benaixeve]], una menor influència té | + | El Vilar és una població la principal font d'ingressos de la qual és l'[[agricultura de secà]], des de fa algun temps es transforma l'[[agricultura]], passant esta a ser de regadiu gràcies al [[pantà de Benaixeve]], una menor influència té la Indústria i el transport, hi ha una indústria minera d'extracció d'argila, els materials de la qual s'usen en les fabriques de taulellets de la [[província de Castelló]]. |
− | |||
− | |||
== Festes == | == Festes == | ||
Les Festes Patronals de El Vilar se celebren els dies [[24 de giner]] ([[Mare de Deu de la Paz]]) i [[16 d'agost]] ([[Sant Roc]]), la festa que més gent atrau a la població són els carnavals, que comencen el [[dijous]] anterior al [[dimecres]] de cendra. | Les Festes Patronals de El Vilar se celebren els dies [[24 de giner]] ([[Mare de Deu de la Paz]]) i [[16 d'agost]] ([[Sant Roc]]), la festa que més gent atrau a la població són els carnavals, que comencen el [[dijous]] anterior al [[dimecres]] de cendra. | ||
− | == | + | ==Bibliografía== |
− | *Llibres D. Vicente | + | *Llibres D. Vicente LLatas Burgos, El Vilar. |
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== |