Llínea 1: |
Llínea 1: |
| + | [[Archiu:Plaza de la Iglesia o plaza Mayor del Villar del Arzobispo 07.jpg|250px|miniaturadeimagen|Plaça de l'Iglésia o plaça Major d'El Vilar]] |
| [[File:El Villar.JPG|right|250px|thumb|<center>Frontera principal de l'iglésia de El Vilar</center>]] | | [[File:El Villar.JPG|right|250px|thumb|<center>Frontera principal de l'iglésia de El Vilar</center>]] |
− | '''El Vilar''' (en [[castellà]] ''Villar del Arzobispo''), nomenat en temps dels moros Benaduf. Conta en una població de 3.579 habitants segons el [[INE]] de l'any [[2018]]. | + | '''El Vilar''' (en [[castellà]] ''Villar del Arzobispo''), nomenat en temps dels moros Benaduf, és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que pertany a la [[comarca]] d'[[Els Serrans]], en la [[província de Valéncia]]. |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
− | El Vilar es troba situat a 16 graus 4 minuts de llongitut i a 39 graus 46 minuts de latitut, assentat sobre un tossal que domina el camp dels nous regadius del [[Túria]], és l'entrada cap a la zona serrana d'[[Andilla]] i centre comarcal activíssim, pertanyent a la comarca de [[Els Serrans]] de [[Valéncia]]. Els Serrans és una comarca dura i austera, agrest i bella al mateix temps, creuada per un amagatall de rambles i barrancs i ariçonada de cimes rocoses que ronden els mil metros d'altitut, coberta de tant en tant per ombriues pinades o chicotetes [[raïmvinyes]]. | + | El Vilar es troba situat a 16 graus 4 minuts de llongitut i a 39 graus 46 minuts de latitut, assentat sobre un tossal que domina el camp dels nous regadius del [[Túria]], és l'entrada cap a la zona serrana d'[[Andilla]] i centre comarcal activíssim, pertanyent a la comarca d'[[Els Serrans]] de [[Valéncia]]. |
| + | |
| + | Els Serrans és una comarca dura i austera, agrest i bella al mateix temps, creuada per un amagatall de rambles i barrancs i ariçonada de cimes rocoses que ronden els mil metros d'altitut, coberta de tant en tant per ombriues pinades o chicotetes [[vinyes]]. |
| | | |
| La fisonomia de El Vilar és una mescla de montanyes i planes, les seues montanyes són riques en materials argilosos i les seues planes són utilisades per a l'agricultura. | | La fisonomia de El Vilar és una mescla de montanyes i planes, les seues montanyes són riques en materials argilosos i les seues planes són utilisades per a l'agricultura. |
Llínea 9: |
Llínea 12: |
| == Història == | | == Història == |
| La seua història es remonta als [[romans]] i [[ibers]], començant a tindre el seu floriment en els àraps en l'any [[711]], la seua primera ubicació va ser a 5 quilómetros de l'actual El Vilar, en la partida de ''La Torre'', pertanyent aixina la població al [[Regne Moro de Valéncia]], conquistat este per D. [[Jaume I]] d'Aragó, la població és donada al [[Bisbe de Valéncia]], que a la seua volta la ven a D. Hurtado de Lihori (Un dels 380 Cavallers que varen acompanyar el Rei Jaume I en la conquista de Valéncia), passant despuix cap a l'any [[1300]] a D. [[Eximix Perez de Arenós]], baró d'Andilla, fent este últim entrega de la població al Bisbe i capítul de Valéncia, sent D. Raimundo Gaston qui governava la Mitra de Valéncia, va ser autorisat en [[1323]] pel Rei, per a expulsar els pocs moros de El Vilar, sent repoblat este per quinze Cristians Vells i fent-los donació per sempre als nous pobladors, a condició de residir en ell. | | La seua història es remonta als [[romans]] i [[ibers]], començant a tindre el seu floriment en els àraps en l'any [[711]], la seua primera ubicació va ser a 5 quilómetros de l'actual El Vilar, en la partida de ''La Torre'', pertanyent aixina la població al [[Regne Moro de Valéncia]], conquistat este per D. [[Jaume I]] d'Aragó, la població és donada al [[Bisbe de Valéncia]], que a la seua volta la ven a D. Hurtado de Lihori (Un dels 380 Cavallers que varen acompanyar el Rei Jaume I en la conquista de Valéncia), passant despuix cap a l'any [[1300]] a D. [[Eximix Perez de Arenós]], baró d'Andilla, fent este últim entrega de la població al Bisbe i capítul de Valéncia, sent D. Raimundo Gaston qui governava la Mitra de Valéncia, va ser autorisat en [[1323]] pel Rei, per a expulsar els pocs moros de El Vilar, sent repoblat este per quinze Cristians Vells i fent-los donació per sempre als nous pobladors, a condició de residir en ell. |
| + | |
| + | == Demografia == |
| + | La població conta en 3.578 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]]. |
| | | |
| == Economia == | | == Economia == |
Llínea 18: |
Llínea 24: |
| Les Festes Patronals de El Vilar se celebren els dies [[24 de giner]] ([[Mare de Deu de la Paz]]) i [[16 d'agost]] ([[Sant Roc]]), la festa que més gent atrau a la població són els carnavals, que comencen el [[dijous]] anterior al [[dimecres]] de cendra. | | Les Festes Patronals de El Vilar se celebren els dies [[24 de giner]] ([[Mare de Deu de la Paz]]) i [[16 d'agost]] ([[Sant Roc]]), la festa que més gent atrau a la població són els carnavals, que comencen el [[dijous]] anterior al [[dimecres]] de cendra. |
| | | |
− | ==Bibliografía== | + | ==Bibliografia== |
− | *Llibres D. Vicente LLatas Burgos, El Vilar. | + | *Llibres D. Vicente Llatas Burgos, El Vilar. |
| | | |
| ==Enllaços externs== | | ==Enllaços externs== |