Diferència entre les revisions de "El Vilar"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 19: Llínea 19:
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Revisió de 23:40 18 dec 2008

El Villar

Geografia

El Villar es troba situat a 16 graus 4 minuts de llongitut i a 39 graus 46 minuts de latitut, assentat sobre un tossal que domina el camp dels nous regadius del Túria, és l'entrada cap a la zona serrana d'Andilla i centre comarcal activíssim, pertanyent a la comarca de la montanya de Valéncia. La Montanya és una comarca dura i austera, agrest i bella al mateix temps, croada per un amagatall de rambles i barrancs i ariçonada de cimes rocoses que ronden els mil metros d'altitut, coberta de tant en tant per ombriues pinades o chicotetes vinyes. La fisonomia del Villar és una mescla de montanyes i planes, les seues montanyes són riques en materials argilosos i les seues planes són utilisades per a l'agricultura.

Història

La seua història es remonta als romans i ibers, començant a tindre el seu floriment en els àraps en el 711, la seua primera ubicació va ser a 5 Km de l'actual Villar, en la partida "La Torre", pertanyent així la població al Regne Moro de Valéncia, conquistat este per D. Jaume I d'Aragó, la població és donada al Bisbe de Valéncia, que al seu torn la ven a D. Hurtado de Lihori (Un dels 380 Cavallers que van acompanyar el Rei Jaume I en la conquista de Valéncia), passant després cap al 1.300 a D. Eximix Perez de Llaure'ns, baró d'Andilla, fent este ultime entrega de la Població al Bisbe i capítul de Valéncia, sent D. Raimundo Gaston qui governava la Mitra de Valéncia, va ser autorisat en 1.323 pel Rei, per a expulsar els pocs moros de Villar, sent repoblat este per quinze Cristians Vells i fent-los donació per sempre als nous pobladors, a condició de residir en el.

Extret dels Escrits de D. Vicente LLatas Burgos.

Economia

El Villar és una població la principal font d'ingressos de la qual és l'Agricultura de secà, des de fa algun temps es transforma l'agricultura, passant esta a ser de regadiu gràcies al pantà de Benagéber, una menor influència té la Indústria i el Transporte, hi ha una indústria minera d'extracció d'argila, els materials de la qual s'usen en les fabriques de taulellets de la província de Castelló.

Festes

Les Festes Patronals del Villar se celebren els dies 24 de giner (Mare de Deu de la Paz) i 16 d'agost (Sant Roc), la festa que mes gent atrau a la població són els Carnestoltes, que comencen el Dijous anterior al dimecres de cendra.

Font: Iglesia del Villar