Electropositivitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

L'electropositivitat és la tendència d'un àtom o molècula d'un element a cedir electrons.[1]Formalment, l'electropositivitat és el concepte opost a la electronegativitat, ya que els elements electronegatius són aquells que tendixen a atraure electrons.

En la taula periòdica dels elements, els més electropositius es troben en la part esquerra i cap avall de la mateixa, és dir, en els grups IA i IIA, sent els tres elements més electropositius el cesi (Cs), el franci (Fr) i el radie (Ra).

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. "Electropositivity," Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2009. Archived. 31 d'octubre de 2009.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Química. Miquel Sauret. Editorial Bruño. ISBN 84-216-1416-9..