Edició de «Emili Baró i Bori»

{{Infobox escritor
| nom              = Emili Baró i Bori
| image            = 
| grandària        = 
| descripció       = 
| seudònim         = 
| naixcut          = 13 de juny de 1899
| nascuda           = 
| lloc_de_naiximent = Valéncia
| mort              = 24 de setembre de 1936
| morta             = 
| lloc_de_mort      = Valéncia
| ocupació          = Escritor i poeta
| país              = [[Espanya]]
| periodo           = [[Sigle XIX]] i [[sigle XX]]
| gènero            = Poesia
| temàtica          = 
| moviment          = 
| primeres_obres    = 
| obres_magnes      = ''Manollet de poesies''
| influències       = 
| influenciat       = 
| influenciada      = 
| premis            = 
| lloc web          = 
| firma         = 
| notes a peu       = 
}}

'''Emili Baró i Bori''' és el Bori del [[sigle XIX]] que més va destacar per la seua valenciania i vinculació a l'Iglésia. La seua mort va truncar una vida que se besllumenava plena d'esplendor.

== Biografia ==

Va nàixer el dia [[3 de juny]] de l'any [[1899]] front a la casa del famós pintor [[Ignaci Pinazo i Camarlench]] en el carrer [[Morvedre]] de [[Valéncia]]. Fill de Mariano Baró Martínez i Dolores Bori Escuder, germana del rebesyayo de l'escritor [[Carles Bori]]. Va tindre tres germans, Mariano, Paco i Lluís. Ell era el tercer.

Va cursar estudis en les escoles dels salesians a on se va preparar com a enquadernador. Eixa fon la seua professió, desempenyant-la en l’editorial Guerri.

Feu el servici militar en [[Àfrica]] durant la guerra contra el [[Marroc]] als 22 anys. La seua “padrina de guerra” fon la dòna de [[Vicent Blasco Ibañez]], Na María Blasco, per l'amistat que tenien les famílies des de temps en darrere.

Va contraure matrimoni el dia [[10 de setembre]] de [[1927]] en Irene Tramoyeres Lliso, natural de [[Benimaclet]]. Tingueren dos filles Pilar i Amparo. Durant la guerra treballava en Guerri situada en el marge dret del riu. Tos els dies al mig dia creuava pel [[pont d'Aragó]] per a anar a dinar én la seua dona en un banquet de l'[[Albereda]].

Un fatídic [[24 de setembre]] de l'any [[1936]] una furgona de milicians el va detindre mentres anava a buscar a Irene, obligant-lo a pujar al vehícul se l'endugueren per la carretera de [[Torrent]] i en un camp li llevaren la vida furtant-li el seu [[rellonge]] d'[[or]] i una [[dent]] del mateix valiós metal. El motiu de tan desconcertant assessinat va ser que Emili sempre fon molt catòlic i vinculat a l'iglésia, a on va ser un practicant molt actiu i destacat.

=== Emili i Lo Rat Penat ===

Com a a lliterat va tindre una estreta i curta relació én l'entitat cultural valencianista.

Les primeres noticies que se tenen d'Emili en relació a [[Lo Rat Penat]] és que se va incorporar a la Joventut de [[Lo Rat Penat]] i al poc de temps en [[giner]] de l'any [[1932]] va ser nomenat com a president de la Comissió Permanent de Teatre als 33 anys d'edat. Durant la temporada teatral EBB conseguix recaptar una bona cantitat de diners, conseguint 27 [[Pesseta|pessetes]] front a les 12 que suponia el gast del montage d'una representació.

Degut ad est èxit en l'any [[1933]] se va crear una Escola Dramàtica i Declamatòria, tenint com a director a Emili. El [[24 de giner]] del mateix any i a conseqüència de conéixer-se les [[Normes del 32|normes ortogràfiques del 32]], en les que l'entitat no va participar en l'elaboració, pero si les acceptà donat el seu caràcter provisional,uns socis protestaren no estant d'acort fent un escrit que firmaven '''Emili Baró i Bori''' i [[Nicolau Primitiu]] entre uns atres. 

En el lema ¡Vinatea! Va guanyar el premi de la Viola d'Or en el [[Jocs Florals]] de [[1934]], als 35 anys d'edat. En [[1936]] entrà en la junta de govern com a Vicesecretari primer, pero la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] ho va truncar tot. LRP continuà en una nova junta degut a que se va desfer l'anterior per motius evidents. En l'any [[1939]] [[Lo Rat Penat]] se va llamentar de que dos membres de la junta del [[1936]], [[Carles Sarthou Francesch]] i '''Emili Baró Bori''', no pogueren tornar per a incorporar-se de nou a la seua amada entitat valencianista.

=== Emili artiste === 

Home d'una fe catòlica plena va tindre molta relació én la parròquia de [[Benimaclet]], per a la qual va crear i ell mateixa cantà en el seu temps, “Les campanes del meu poble”, “Mater Dolorosa”, pregaria a la Mare de Deu dels Dolors i “Los siete dolores de la Virgen” que encara hui se poden escoltar en [[Benimaclet]] en el septenari a la Verge, l'última semana de [[Quaresma]].

Se te constància de lo plà i senzill que va ser i que eren molt celebres les seues actuacions còmiques. N’Emili Mª Aparicio, presbiter parlà en el seu moment de EBB recordant que entrà en la companyia de [[Teatre del Patronat]] de la Joventut Obrera en [[1928]]. S'anava a representar “La Canción del Olvido” i a quatre dies de l'estrena un actor còmic se va ficar indispost i Emili el va sustituir en un gran èxit, passant a formar part del quadro escènic ya definitivament. Tan pronte fea de pastor en el belens vivients, com interpretava a “Perico” en “La Dolorosa”. Tot açò demostra lo polifacètic que va ser.

La Companyia de Teatre de [[Pepe Alba]] el va tentar en moltes ocasions per a contractar-lo en ofertes de professional ben remunerades, més Emili les va rebujar totes puix per ad ell era més important la família que l'èxit personal.

Les seues poesies i les seues relacions én l'art de la divina Talia se desenrollaven en la seua llengua materna, la [[Llengua Valenciana]], a la que tant va voler i per la que s'acostà fins a Lo Rat Penat per a compartir la seua inquietut en uns atres artistes de l'época.

En l'any [[1965]] els seus germans varen publicar un llibre póstum en el títul de “Manollet de Poesies” en honor a Emili en tota la seua producció lliterària, plena d'amor a l'iglésia i a la seua terra valenciana. 

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]