Diferència entre les revisions de "Emilio Mola"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Emilio Mola '''Emilio Mola Vidal''' (Placetas, Villa Clara, Cuba, 9 de juliol ...»)
 
m (Text reemplaça - 'la història' a 'l'història')
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 2: Llínea 2:
 
'''Emilio Mola Vidal''' ([[Placetas]], [[Provincia de Villa Clara|Villa Clara]], [[Cuba]], [[9 de juliol]] [[1887]] – [[Alcocero de Mola|Alcocero]], [[Província de Burgos|Burgos]], [[3 de juny]] de [[1937]]) fon un [[militar]] [[Espanya|espanyol]] que tingué un paper rellevant durant la [[dictadura]] de [[Miguel Primo de Rivera]] i la [[Segona República Espanyola]]. Fon també el «director» de la [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|sublevació militar de 1936]] que, despuix del seu fracàs inicial, donà orige a la [[Guerra Civil Espanyola]]. Una volta començada la lluita, es va destacar en la direcció de les operacions militars al mando del [[Eixèrcit del Nort (sublevat)|Eixèrcit del Nort]], especialment en la zona del [[País Vasc]].
 
'''Emilio Mola Vidal''' ([[Placetas]], [[Provincia de Villa Clara|Villa Clara]], [[Cuba]], [[9 de juliol]] [[1887]] – [[Alcocero de Mola|Alcocero]], [[Província de Burgos|Burgos]], [[3 de juny]] de [[1937]]) fon un [[militar]] [[Espanya|espanyol]] que tingué un paper rellevant durant la [[dictadura]] de [[Miguel Primo de Rivera]] i la [[Segona República Espanyola]]. Fon també el «director» de la [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|sublevació militar de 1936]] que, despuix del seu fracàs inicial, donà orige a la [[Guerra Civil Espanyola]]. Una volta començada la lluita, es va destacar en la direcció de les operacions militars al mando del [[Eixèrcit del Nort (sublevat)|Eixèrcit del Nort]], especialment en la zona del [[País Vasc]].
  
La seua figura ha passat a la història per haver segut el minuciós planificador del fallanc colp d'Estat que donaria lloc a la [[Guerra Civil Espanyola]], pero potser més per les seues famoses ''directrius secretes'' en les que establia els métodos de repressió destinats a tots els membres simpatisants del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] que despuix serien aplicats fins a les seues últimes conseqüències. Ya iniciada la guerra, i com a rival de [[Francisco Franco|Franco]] en la jefatura de les forces sublevades, la seua mort accidental sempre ha segut motiu de discussions i especulacions.
+
La seua figura ha passat a l'història per haver segut el minuciós planificador del fallanc colp d'Estat que donaria lloc a la [[Guerra Civil Espanyola]], pero potser més per les seues famoses ''directrius secretes'' en les que establia els métodos de repressió destinats a tots els membres simpatisants del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] que despuix serien aplicats fins a les seues últimes conseqüències. Ya iniciada la guerra, i com a rival de [[Francisco Franco|Franco]] en la jefatura de les forces sublevades, la seua mort accidental sempre ha segut motiu de discussions i especulacions.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Emilio Mola}}
 
{{Commonscat|Emilio Mola}}
  
[[Categoria:Militars]]
+
[[Categoria:Militars d'Espanya]]
[[Categoria:Guerra Civil Espanyola]]
+
[[Categoria:Militars de la Guerra Civil Espanyola]]

Última revisió del 12:15 3 gin 2016

Emilio Mola

Emilio Mola Vidal (Placetas, Villa Clara, Cuba, 9 de juliol 1887Alcocero, Burgos, 3 de juny de 1937) fon un militar espanyol que tingué un paper rellevant durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera i la Segona República Espanyola. Fon també el «director» de la sublevació militar de 1936 que, despuix del seu fracàs inicial, donà orige a la Guerra Civil Espanyola. Una volta començada la lluita, es va destacar en la direcció de les operacions militars al mando del Eixèrcit del Nort, especialment en la zona del País Vasc.

La seua figura ha passat a l'història per haver segut el minuciós planificador del fallanc colp d'Estat que donaria lloc a la Guerra Civil Espanyola, pero potser més per les seues famoses directrius secretes en les que establia els métodos de repressió destinats a tots els membres simpatisants del Front Popular que despuix serien aplicats fins a les seues últimes conseqüències. Ya iniciada la guerra, i com a rival de Franco en la jefatura de les forces sublevades, la seua mort accidental sempre ha segut motiu de discussions i especulacions.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons