Canvis

==Definicions==

==Definicions==

Es pot considerar que una definició d'us comú en círculs comercials és la següent: “Una empresa és un sistema en el seu entorn definit com l'indústria en la qual es materialisa una idea, de forma planificada, donant satisfacció a demandes i desijos de clients, a través d'una activitat comercial". Requerix d'una [[Motivació|raó de ser]], una [[Missió empresarial|missió]], una [[Estratègia empresària|estratègia]], objectius, [[tàctica]]s i polítiques d'actuació. Es necessita d'una visió prèvia, i d'una formulació i desenroll estratègic de l'empresa. Es deu partir d'una bona definició de la missió, i la [[planificació]] posterior està condicionada per dita definició.<ref> Oficina del Emprendedor de Base Tecnológica Madrid: [http://www.madrimasd.org/emprendedores/servicios_emprendedores/guia_autoevaluacion/etapa1/concepto.aspx ¿Qué es una Empresa?] </ref>

Es pot considerar que una definició d'us comú en círculs comercials és la següent: “Una empresa és un sistema en el seu entorn definit com l'indústria en la qual es materialisa una idea, de forma planificada, donant satisfacció a demandes i desijos de clients, a través d'una activitat comercial". Requerix d'una [[Motivació|raó de ser]], una [[Missió empresarial|missió]], una [[Estratègia empresària|estratègia]], objectius, [[tàctica|tàctique]]s i polítiques d'actuació. Es necessita d'una visió prèvia, i d'una formulació i desenroll estratègic de l'empresa. Es deu partir d'una bona definició de la missió, i la [[planificació]] posterior està condicionada per dita definició.<ref> Oficina del Emprendedor de Base Tecnológica Madrid: [http://www.madrimasd.org/emprendedores/servicios_emprendedores/guia_autoevaluacion/etapa1/concepto.aspx ¿Qué es una Empresa?] </ref>

La Comissió de la [[Unió Europea]] sugerix la següent definició: «Es considerarà empresa tota [[entitat]], independentment de la seua forma jurídica, que eixercixca una activitat econòmica. En particular, es consideraran empreses les entitats que eixercixquen una activitat [[artesania|artesanal]] o atres activitats a títul individual o familiar, les [[Societat (Dret)|societats]] de persones, i les [[associacions]] que eixercixquen una activitat econòmica de forma regular».<ref> Comisión de la Unión Europea: [http://www.naviaporcia.com/images/documentos/documento_14.pdf DEFINICIÓN DE MICRO-EMPRESAS, PEQUEÑAS Y MEDIANAS EMPRESAS ADOPTADA POR LA COMISIÓN], art I </ref>

La Comissió de l'[[Unió Europea]] sugerix la següent definició: «Es considerarà empresa tota [[entitat]], independentment de la seua forma jurídica, que eixercixca una activitat econòmica. En particular, es consideraran empreses les entitats que eixercixquen una activitat [[artesania|artesanal]] o atres activitats a títul individual o familiar, les [[Societat (Dret)|societats]] de persones, i les [[associacions]] que eixercixquen una activitat econòmica de forma regular».<ref> Comisión de la Unión Europea: [http://www.naviaporcia.com/images/documentos/documento_14.pdf DEFINICIÓN DE MICRO-EMPRESAS, PEQUEÑAS Y MEDIANAS EMPRESAS ADOPTADA POR LA COMISIÓN], art I </ref>

De acuerdo al [[Derecho internacional]], la empresa es el conjunto de [[Capital financiero|capital]], [[administración]] y [[Trabajo (economía)|trabajo]] dedicados a satisfacer una [[necesidad]] en el [[mercado]].<ref> GestioPolis: [http://www.gestiopolis.com/economia/derecho-internacional-de-la-empresa.htm 6. LA EMPRESA COMO SUJETO DE DERECHO DEL DERECHO INTERNACIONAL DE LA EMPRESA] </ref>

D'acort al [[Dret internacional]], l'empresa és el conjunt de [[Capital financer|capital]], [[administració]] i [[Treball (economia)|treball]] dedicats a satisfer una [[necessitat]] en el [[mercat]].<ref> GestioPolis: [http://www.gestiopolis.com/economia/derecho-internacional-de-la-empresa.htm 6. LA EMPRESA COMO SUJETO DE DERECHO DEL DERECHO INTERNACIONAL DE LA EMPRESA] </ref>

Un diccionari llegal de [[EE. UU.]] les definix com: “an economic organization or activity; especially:  a business organization” (una organisació o activitat econòmica; especialment una organisació de negocis).<ref> Merriam-Webster's Dictionary of Law. Retrieved May 19, 2010, from Dictionary.com website: http://dictionary.reference.com/browse/enterprise </ref>

Un diccionari llegal de [[EE. UU.]] les definix com: “an economic organization or activity; especially:  a business organization” (una organisació o activitat econòmica; especialment una organisació de negocis).<ref> Merriam-Webster's Dictionary of Law. Retrieved May 19, 2010, from Dictionary.com website: http://dictionary.reference.com/browse/enterprise </ref>

== Percepcions de la funció social de les empreses ==  

== Percepcions de la funció social de les empreses ==  

[[Adam Smith]] es troba entre els primers en teorisar al respecte. Per a ell una empresa és l'organisació que permet la "internacionalisació" de les formes de producció: per un costat permet que els factors de producció (capital, treball, recursos) es troben i per l'atre permet la [[divisió del treball]]. Encara quan para Smith la forma "natural" i [[eficient]] de tal organisació era aquella motivada per l'interés privat -per eixemple: «És aixina que l'interés privat i les passions dels individus els disponen naturalment a tornar les seues possessions (estoc en l'original) cap a l'ocupació que en el cas ordinari són més ventajosos per a la comunitat»<ref> Adam Smith: [http://books.google.co.uk/books?vid=0cdNHpySvm5-28tL&id=OJIBAAAAQAAJ&printsec=toc#v=snippet&q=sovereign%20duties&f=false An inquiry into the nature and causes of the wealth of nations.] book IV, cap IX, p 396 (en anglés)</ref> - Smith propon que hi ha també una necessitat o àrea que demanda acció pública: «D'acort al sistema de Llibertat Natural, el [[monarca|Sobirà]] només té tres deures que atendre, tercer, l'obligació de realisar i conservar determinades [[Obra pública|obres públiques]] i determinades [[institucions]] públiques, la realisació de les quals i manteniment no poden ser mai d'interés per a un individu particular o per a un menut número d'individus, perque el [[Benefici econòmic|benefici]] de les mateixes no podria mai reembossar de la seua despesa a cap individu particular o a cap menut grup d'individus, encara que en freqüència reembossen en molt excés a una gran societat» (*op. *cit p 490 (en anglés) - establint aixina les bases de lo que alguns han cridat la “Teoria de les empreses públiques”.<ref> por ejemplo: William J. Baumol (1983) [http://pages.stern.nyu.edu/~wbaumol/TowardATheoryOfPublicEnterprise.pdf Towards a Theory of Public Enterprise] </ref>  

[[Adam Smith]] es troba entre els primers en teorisar al respecte. Per a ell una empresa és l'organisació que permet la "internacionalisació" de les formes de producció: per un costat permet que els factors de producció (capital, treball, recursos) es troben i per l'atre permet la [[divisió del treball]]. Encara quan para Smith la forma "natural" i [[eficient]] de tal organisació era aquella motivada per l'interés privat -per eixemple: «És aixina que l'interés privat i les passions dels individus els disponen naturalment a tornar les seues possessions (estoc en l'original) cap a l'ocupació que en el cas ordinari són més ventajosos per a la comunitat»<ref> Adam Smith: [http://books.google.co.uk/books?vid=0cdNHpySvm5-28tL&id=OJIBAAAAQAAJ&printsec=toc#v=snippet&q=sovereign%20duties&f=false An inquiry into the nature and causes of the wealth of nations.] book IV, cap IX, p 396 (en anglés)</ref> - Smith propon que hi ha també una necessitat o àrea que demanda acció pública: «D'acort al sistema de Llibertat Natural, el [[monarca|Sobirà]] a soles té tres deures que atendre, tercer, l'obligació de realisar i conservar determinades [[Obra pública|obres públiques]] i determinades [[institucions]] públiques, la realisació de les quals i manteniment no poden ser mai d'interés per a un individu particular o per a un chicotet número d'individus, perque el [[Benefici econòmic|benefici]] de les mateixes no podria mai reembossar de la seua despesa a cap individu particular o a cap chicotet grup d'individus, encara que en freqüència reembossen en molt excés a una gran societat» (*op. *cit p 490 (en anglés) - establint aixina les bases de lo que alguns han nomenat la “Teoria de les empreses públiques”.<ref> por ejemplo: William J. Baumol (1983) [http://pages.stern.nyu.edu/~wbaumol/TowardATheoryOfPublicEnterprise.pdf Towards a Theory of Public Enterprise] </ref>  

El raonament de Smith és que és el cas que hi ha certs bens i servicis l'existència dels quals o recapte implica beneficis que s'estenen a la comunitat sancera, fins i tot a els qui no paguen per ells (vore Externalitat positiva en [[Externalitat]]). Açò dona orige -en la percepció de Smith- al [[problema del polissó]], és dir, al problema de que els individus d'eixa societat estan en la posició de beneficiar-se, contribuïxquen o no als costs. Conseqüentment Smith propon que la manera apropiada i justa de proveir i finançar eixos bens i servicis és a través de [[imposts]] i [[empreses públiques]]. (vore *op *cit)

El raonament de Smith és que és el cas que hi ha certs bens i servicis l'existència dels quals o recapte implica beneficis que s'estenen a la comunitat sancera, inclús  als qui no paguen per ells (vore Externalitat positiva en [[Externalitat]]). Açò dona orige -en la percepció de Smith- al [[problema del polissó]], és dir, al problema de que els individus d'eixa societat estan en la posició de beneficiar-se, contribuïxquen o no als costs. Conseqüentment Smith propon que la manera apropiada i justa de proveir i finançar eixos bens i servicis és a través de [[imposts]] i [[empreses públiques]]. (vore *op *cit)

== Vore també ==

== Vore també ==

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{Commonscat}}

{{Commonscat}}

* {{DGLV|Empresa}}

{{DGLV|Empresa}}

* [http://economia.elpais.com/economia/2014/07/18/actualidad/1405693478_164835.html Clara Blanchar, "La empresa más antigua de España" (la papelera J. Vilaseca de Capellades)], ''El País'', 20 de julio de 2014.

* [http://economia.elpais.com/economia/2014/07/18/actualidad/1405693478_164835.html Clara Blanchar, "La empresa más antigua de España" (la papelera J. Vilaseca de Capellades)], ''El País'', 20 de julio de 2014.