Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | {{En desenroll}}
| |
− |
| |
− |
| |
| [[Archiu:Apple Headquarters in Cupertino.jpg|thumb|220px|Sèu de la companyia [[Apple]] en [[Cupertino (Califòrnia)|Cupertino]], [[Califòrnia]], [[Estats Units]].]] | | [[Archiu:Apple Headquarters in Cupertino.jpg|thumb|220px|Sèu de la companyia [[Apple]] en [[Cupertino (Califòrnia)|Cupertino]], [[Califòrnia]], [[Estats Units]].]] |
| [[Archiu:Empresa Industrial de Chapelaria.jpg|thumb|220px|Empresa Industrial de Capells (1914), [[São João de Madeira]], [[Portugal]].]] | | [[Archiu:Empresa Industrial de Chapelaria.jpg|thumb|220px|Empresa Industrial de Capells (1914), [[São João de Madeira]], [[Portugal]].]] |
Llínea 23: |
Llínea 20: |
| == Percepcions de la funció social de les empreses == | | == Percepcions de la funció social de les empreses == |
| | | |
− | [[Adam Smith]] es troba entre els primers en teorisar al respecte. Per a ell una empresa és l'organisació que permet la "internacionalisació" de les formes de producció: per un costat permet que els factors de producció (capital, treball, recursos) es troben i per l'atre permet la [[divisió del treball]]. Encara quan para Smith la forma "natural" i [[eficient]] de tal organisació era aquella motivada per l'interés privat -per eixemple: «És aixina que l'interés privat i les passions dels individus els disponen naturalment a tornar les seues possessions (estoc en l'original) cap a l'ocupació que en el cas ordinari són més ventajosos per a la comunitat»<ref> Adam Smith: [http://books.google.co.uk/books?vid=0cdNHpySvm5-28tL&id=OJIBAAAAQAAJ&printsec=toc#v=snippet&q=sovereign%20duties&f=false An inquiry into the nature and causes of the wealth of nations.] book IV, cap IX, p 396 (en anglés)</ref> - Smith propon que hi ha també una necessitat o àrea que demanda acció pública: «D'acort al sistema de Llibertat Natural, el [[monarca|Sobirà]] només té tres deures que atendre, tercer, l'obligació de realisar i conservar determinades [[Obra pública|obres públiques]] i determinades [[institucions]] públiques, la realisació de les quals i manteniment no poden ser mai d'interés per a un individu particular o per a un chicotet número d'individus, perque el [[Benefici econòmic|benefici]] de les mateixes no podria mai reembossar de la seua despesa a cap individu particular o a cap chicotet grup d'individus, encara que en freqüència reembossen en molt excés a una gran societat» (*op. *cit p 490 (en anglés) - establint aixina les bases de lo que alguns han cridat la “Teoria de les empreses públiques”.<ref> por ejemplo: William J. Baumol (1983) [http://pages.stern.nyu.edu/~wbaumol/TowardATheoryOfPublicEnterprise.pdf Towards a Theory of Public Enterprise] </ref> | + | [[Adam Smith]] es troba entre els primers en teorisar al respecte. Per a ell una empresa és l'organisació que permet la "internacionalisació" de les formes de producció: per un costat permet que els factors de producció (capital, treball, recursos) es troben i per l'atre permet la [[divisió del treball]]. Encara quan para Smith la forma "natural" i [[eficient]] de tal organisació era aquella motivada per l'interés privat -per eixemple: «És aixina que l'interés privat i les passions dels individus els disponen naturalment a tornar les seues possessions (estoc en l'original) cap a l'ocupació que en el cas ordinari són més ventajosos per a la comunitat»<ref> Adam Smith: [http://books.google.co.uk/books?vid=0cdNHpySvm5-28tL&id=OJIBAAAAQAAJ&printsec=toc#v=snippet&q=sovereign%20duties&f=false An inquiry into the nature and causes of the wealth of nations.] book IV, cap IX, p 396 (en anglés)</ref> - Smith propon que hi ha també una necessitat o àrea que demanda acció pública: «D'acort al sistema de Llibertat Natural, el [[monarca|Sobirà]] a soles té tres deures que atendre, tercer, l'obligació de realisar i conservar determinades [[Obra pública|obres públiques]] i determinades [[institucions]] públiques, la realisació de les quals i manteniment no poden ser mai d'interés per a un individu particular o per a un chicotet número d'individus, perque el [[Benefici econòmic|benefici]] de les mateixes no podria mai reembossar de la seua despesa a cap individu particular o a cap chicotet grup d'individus, encara que en freqüència reembossen en molt excés a una gran societat» (*op. *cit p 490 (en anglés) - establint aixina les bases de lo que alguns han nomenat la “Teoria de les empreses públiques”.<ref> por ejemplo: William J. Baumol (1983) [http://pages.stern.nyu.edu/~wbaumol/TowardATheoryOfPublicEnterprise.pdf Towards a Theory of Public Enterprise] </ref> |
| | | |
− | El raonament de Smith és que és el cas que hi ha certs bens i servicis l'existència dels quals o recapte implica beneficis que s'estenen a la comunitat sancera, fins i tot a els qui no paguen per ells (vore Externalitat positiva en [[Externalitat]]). Açò dona orige -en la percepció de Smith- al [[problema del polissó]], és dir, al problema de que els individus d'eixa societat estan en la posició de beneficiar-se, contribuïxquen o no als costs. Conseqüentment Smith propon que la manera apropiada i justa de proveir i finançar eixos bens i servicis és a través de [[imposts]] i [[empreses públiques]]. (vore *op *cit) | + | El raonament de Smith és que és el cas que hi ha certs bens i servicis l'existència dels quals o recapte implica beneficis que s'estenen a la comunitat sancera, inclús als qui no paguen per ells (vore Externalitat positiva en [[Externalitat]]). Açò dona orige -en la percepció de Smith- al [[problema del polissó]], és dir, al problema de que els individus d'eixa societat estan en la posició de beneficiar-se, contribuïxquen o no als costs. Conseqüentment Smith propon que la manera apropiada i justa de proveir i finançar eixos bens i servicis és a través de [[imposts]] i [[empreses públiques]]. (vore *op *cit) |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |
Llínea 58: |
Llínea 55: |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| {{Commonscat}} | | {{Commonscat}} |
− | * {{DGLV|Empresa}}
| + | {{DGLV|Empresa}} |
| * [http://economia.elpais.com/economia/2014/07/18/actualidad/1405693478_164835.html Clara Blanchar, "La empresa más antigua de España" (la papelera J. Vilaseca de Capellades)], ''El País'', 20 de julio de 2014. | | * [http://economia.elpais.com/economia/2014/07/18/actualidad/1405693478_164835.html Clara Blanchar, "La empresa más antigua de España" (la papelera J. Vilaseca de Capellades)], ''El País'', 20 de julio de 2014. |
| | | |