Canvis

En formular les polítiques macroeconòmiques, l'atenció se centra en quatre variables objectiu: nivell de [[desocupació]], taxa de [[inflació]], superàvit/dèficit de la [[balança de pagos]] i taxa de creiximent del producte nacional potencial. Alguns aspectes de les activitats de les empreses públiques i, en particular les seues polítiques d'inversió, [[preu]]s i [[salari]]s, semblen afectar els valors de les variables objectiu. Les despeses en inversió poden, a través dels efectes multiplicadors habituals, influir en el nivell agregat de l'activitat econòmica a curt determini, i a llarc determini ajuda a determinar la taxa de creiximent del producte potencial. Estes despeses en inversió, en conjunció en els excedents comercials bruts, també afecten a les necessitats financeres del Govern i, per tant, a les seues necessitats d'endeutament i tributació.

En formular les polítiques macroeconòmiques, l'atenció se centra en quatre variables objectiu: nivell de [[desocupació]], taxa de [[inflació]], superàvit/dèficit de la [[balança de pagos]] i taxa de creiximent del producte nacional potencial. Alguns aspectes de les activitats de les empreses públiques i, en particular les seues polítiques d'inversió, [[preu]]s i [[salari]]s, semblen afectar els valors de les variables objectiu. Les despeses en inversió poden, a través dels efectes multiplicadors habituals, influir en el nivell agregat de l'activitat econòmica a curt determini, i a llarc determini ajuda a determinar la taxa de creiximent del producte potencial. Estes despeses en inversió, en conjunció en els excedents comercials bruts, també afecten a les necessitats financeres del Govern i, per tant, a les seues necessitats d'endeutament i tributació.

A resultes de l'interpretació de l'“interés nacional” que acabem de donar, queda clar que per a ser completa, una especificació d'objectius deu tancar els quatre aspectes rellevants de les decisions de l'empresa pública: eficiència econòmica, rendabilitat, efecte sobre la distribució de la renda i impactes macroeconòmics. No obstant, es donen dos problemes importants referent ad açò. El primer d'ells estriba en que existixen conflictes entre estos quatre aspectes, en el sentit de que els intents per a incrementar el nivell de realisació d'un d'ells pot carrejar efectes adversos, vists des de la perspectiva dels atres. Per tant, una exposició satisfactòria d'objectius deu resoldre estos conflictes atribuint pesos relatius a cadascun dels quatre. Per descontat, esta és una atra forma de dir que deu construir-se algun tipo d'ordenació de preferències, puix només en les circumstàncies més senzilles possibles (on només es perseguix un objectiu, digam el benefici o el creiximent) pot existir la presa de decisions racionals sense cap conflicte.

A resultes de l'interpretació de l'“interés nacional” que acabem de donar, queda clar que per a ser completa, una especificació d'objectius deu tancar els quatre aspectes rellevants de les decisions de l'empresa pública: eficiència econòmica, rendabilitat, efecte sobre la distribució de la renda i impactes macroeconòmics. No obstant, es donen dos problemes importants referent ad açò. El primer d'ells estriba en que existixen conflictes entre estos quatre aspectes, en el sentit de que els intents per a incrementar el nivell de realisació d'un d'ells pot carrejar efectes adversos, vists des de la perspectiva dels atres. Per tant, una exposició satisfactòria d'objectius deu resoldre estos conflictes atribuint pesos relatius a cadascun dels quatre. Per descontat, esta és una atra forma de dir que deu construir-se algun tipo d'ordenació de preferències, puix a soles en les circumstàncies més senzilles possibles (on a soles es perseguix un objectiu, digam el benefici o el creiximent) pot existir la presa de decisions racionals sense cap conflicte.

El segon problema residix que la manera en que s'ha vingut eixercint fins ara el control sobre l'empresa pública resulta incompatible en l'especificació d'un conjunt d'objectius consistents, estables i comprensius.

El segon problema residix que la manera en que s'ha vingut eixercint fins ara el control sobre l'empresa pública resulta incompatible en l'especificació d'un conjunt d'objectius consistents, estables i comprensius.

La possibilitat de les empreses públiques d'acodir al mercat financer per a emetre obligacions i conseguir préstams varia, segons els països i les empreses. De forma esquemàtica, s'apunten les quatre alternatives següents:

La possibilitat de les empreses públiques d'acodir al mercat financer per a emetre obligacions i conseguir préstams varia, segons els països i les empreses. De forma esquemàtica, s'apunten les quatre alternatives següents:

# Que no existixca cap disposició que permeta el recurs a atres mijos financers externs que els provinents del Tesor Públic.

# Que no existixca cap disposició que permeta el recurs a atres mijos financers externs que els provinents del Tesor Públic.

# Que només es permeta l'accés als crèdits a curt determini (public corporations britàniques, empreses municipalisades italianes, etc.).

# Que a soles es permeta l'accés als crèdits a curt determini (public corporations britàniques, empreses municipalisades italianes, etc.).

# Que només es permeten els emprèstits a llarc determini procedents d'institucions públiques (cas de les ''aziende *autonome'' italianes).

# Que a soles es permeten els emprèstits a llarc determini procedents d'institucions públiques (cas de les ''aziende *autonome'' italianes).

# Que no existixquen llimitacions especials per al recurs al mercat monetari i de capitals, situació esta la més general en França, Itàlia i [[Alemanya]].

# Que no existixquen llimitacions especials per al recurs al mercat monetari i de capitals, situació esta la més general en França, Itàlia i [[Alemanya]].