Canvis

'''Capítul 1. Un filòlec'''

'''Capítul 1. Un filòlec'''

Parla de Barbia, un planeta. Sir Trivaix és professor de filologia i ensenya el GLI, l’única llengua que sobreviu en eixe temps. Fa classes en un aparell nomenat Telecom. Al parlar de llengües antigues, comenta als alumnes que abans existien atres llengües en les quals se conreava la literatura. Rep un toc d’atenció del governador del districte, que ha estat escoltant la seua classe. Eixes afirmacions no es toleren.

Parla de Barbia, un planeta. Sir Trivaix és professor de filologia i ensenya el GLI, l’única llengua que sobreviu en eixe temps. Fa classes en un aparell nomenat Telecom. Al parlar de llengües antigues, comenta als alumnes que abans existien atres llengües en les quals se conreava la lliteratura. Rep un toc d’atenció del governador del districte, que ha estat escoltant la seua classe. Eixes afirmacions no es toleren.

'''Capítul 2. Els idòlatres'''

'''Capítul 2. Els idòlatres'''

'''Capítul 3. L'image de Sir Rufall'''

'''Capítul 3. L'image de Sir Rufall'''

El governador del districte vol parlar en l’honorable alcalde, subordinat seu, sobre Sir Trivaix. Sap que és un professor en tesis dissidents, i ha lligat caps perque sap que a la mateixa hora que Trivaix fea una classe en que pareixia que estava sort, s’havia fet un escorcoll a uns idòlatres que havia fracassat perque la majoria havien escapat. En efecte, el Monge escapa en el receptor de Sir Trivaix a un satèlit de Barbia on els idòlatres tenen el seu refugi. Sorprenentment, el deixa tornar a Barbia. Sir Trivaix, convençut que són uns drogates sectaris, vol denunciar el cas, pero quan està a la porta de l’Honorable veu la foto de dos filòlecs en la paret, una d’elles de Sir Rufall. Ell va ser una eminència. Llavors cau que Sir Rufall haguera estat d’acort en l’existència de literatura en les llengües antigues. Pensa llavors en la censura llingüística de la que li parlaren els idòlatres, i li sap mal denunciar-los, ya que l’han lliberat. Es fa arrere i es promet ad ell mateix investigar per a vore si realment, ademés de paraules presents com “orgia” o “monge”, s’ha censurat tota una lliteratura.

El governador del districte vol parlar en l’honorable alcalde, subordinat seu, sobre Sir Trivaix. Sap que és un professor en tesis dissidents, i ha lligat caps perque sap que a la mateixa hora que Trivaix fea una classe en que pareixia que estava sort, s’havia fet un escorcoll a uns idòlatres que havia fracassat perque la majoria havien escapat. En efecte, el Monge escapa en el receptor de Sir Trivaix a un satèlit de Barbia on els idòlatres tenen el seu refugi. Sorprenentment, el deixa tornar a Barbia. Sir Trivaix, convençut que són uns drogates sectaris, vol denunciar el cas, pero quan està a la porta de l’Honorable veu la foto de dos filòlecs en la paret, una d’elles de Sir Rufall. Ell va ser una eminència. Llavors cau que Sir Rufall haguera estat d’acort en l’existència de lliteratura en les llengües antigues. Pensa llavors en la censura llingüística de la que li parlaren els idòlatres, i li sap mal denunciar-los, ya que l’han lliberat. Es fa arrere i es promet ad ell mateix investigar per a vore si realment, ademés de paraules presents com “orgia” o “monge”, s’ha censurat tota una lliteratura.

'''Capítul 4. Decisió'''

'''Capítul 4. Decisió'''