Canvis

'''En un temps lluntà i un país desconegut''' és una [[novela]] pòstuma de l'escritor valencià [[Federic Feases]], que pertany al gènero de la [[ciència ficció]]. Fon editada per [[Lo Rat Penat]] en l'any [[1994]].

'''En un temps lluntà i un país desconegut''' és el títul d'una [[novela]] pòstuma de l'escritor valencià [[Federic Feases]], que pertany al gènero de la [[ciència ficció]]. Fon editada per [[Lo Rat Penat]] en l'any [[1994]].

[[Image:Feases_llibre.jpg|thumb|150px|Portada de la novela '''“En un temps llunta i un país desconegut”''' de Federic Feases, Ed. Lo Rat Penat (1994)]]

[[Image:Feases_llibre.jpg|thumb|150px|Portada de la novela '''“En un temps llunta i un país desconegut”''' de Federic Feases, Ed. Lo Rat Penat (1994)]]

== Argument ==

== Argument ==

En un món futuriste dominat per la tecnologia, un professor de llengües universitari investiga l'existència de llengües antigues ab una tradició lliterària. L'estat autoritari en el que viu posarà tots els mijos per a censurar-lo i impedir que eixos coneiximents es difonguen entre l'alumnat i els ciutadans. L'obra és, per tant, un crit a la llibertat dels sers i dels pobles, un crit contra el dogmatisme i els estats anuladors de les llibertats.

En un món futuriste dominat per la tecnologia, un professor de llengües universitari investiga l'existència de llengües antigues ab una tradició lliterària. L'estat autoritari en el que viu posarà tots els mijos per a censurar-lo i impedir que eixos coneiximents es difonguen entre l'alumnat i els ciutadans. L'obra és, per tant, un crit a la llibertat dels sers i dels pobles, un crit contra el dogmatisme i els estats anuladors de les llibertats.

== Interpretacions ==

== Interpretacions ==

Molt probablement, l'autor de la novela pretenia establir una analogia en la situació de la [[llengua valenciana]], sense reconeiximent com a tal i en una tradició lliterària desconeguda o poc investigada, de manera que l'obra es pot interpretar en un sentit alegòric.

Molt probablement, l'autor de la novela pretenia establir una analogia en la situació de la [[llengua valenciana]], sense reconeiximent com a tal i en una tradició lliterària desconeguda o poc investigada, de manera que l'obra es pot interpretar en un sentit alegòric.

'''Capítul 4. Decisió'''

'''Capítul 4. Decisió'''

Sir Trivall té un debat en Sir Brombell, un llingüiste contrari a les seues visions. Sir Trivall es convertix, sense donar-se compte, en un idòlatra, en un rebel. Es dona compte de que ho ha sigut sempre. Ara es pregunta on estan el Monge i els atres idòlatres. Per una frase que li deixà caure el monge, Sir Trivaix deduïx que s'amaguen en un antic port intergalàctic ara abadonat. Va a unir-se ad ells.

Sir Trivall té un debat en Sir Brombell, un llingüiste contrari a les seues visions. Sir Trivall es convertix, sense donar-se conte, en un idòlatra, en un rebel. Es dona conte de que ho ha sigut sempre. Ara es pregunta on estan el Monge i els atres idòlatres. Per una frase que li deixà caure el monge, Sir Trivaix deduïx que s'amaguen en un antic port intergalàctic ara abadonat. Va a unir-se ad ells.

'''Capítul 5. La tirania de Barbia'''

'''Capítul 5. La tirania de Barbia'''

Sir Trivaix, a soles pilotant una nau que ha escapat en l'últim moment, aterrisa no sense problemes en la Terra, planeta que ara està abandonat. Allí es troba en els rebels. Estos li diuen que varen conseguir salvar la lliteratura de les llengües mortes per mig d'adaptacions. Li obrin les portes de la biblioteca i en eixe moment acaba la novela.

Sir Trivaix, a soles pilotant una nau que ha escapat en l'últim moment, aterrisa no sense problemes en la Terra, planeta que ara està abandonat. Allí es troba en els rebels. Estos li diuen que varen conseguir salvar la lliteratura de les llengües mortes per mig d'adaptacions. Li obrin les portes de la biblioteca i en eixe moment acaba la novela.

[[Categoria:Lliteratura]]

[[Categoria:Lliteratura]]

[[Categoria:Lliteratura valenciana]]

[[Categoria:Lliteratura valenciana]]

[[Categoria:Novela]]

[[Categoria:Novela]]