Canvis

Estos àtoms s'agrupen de forma molt propenca uns a uns atres, lo que produïx estructures molt compactes. Es tracta de llínees [[tridimensional]]és que adquirixen estructures tals com: la típica de [[empaquetament compacte d'esferes]] (hexagonal compacta), cúbica centrada en les cares o la cúbica centrada en el cos.

Estos àtoms s'agrupen de forma molt propenca uns a uns atres, lo que produïx estructures molt compactes. Es tracta de llínees [[tridimensional]]és que adquirixen estructures tals com: la típica de [[empaquetament compacte d'esferes]] (hexagonal compacta), cúbica centrada en les cares o la cúbica centrada en el cos.

   

   

En este tipo d'estructura cada àtom metàlic està dividit per atres dotze àtoms (sis en el mateix pla, tres per damunt i tres per baix). Ademés, per la baixa [[electronegativitat]] que posseïxen els metals, els electrons de valència són extrets de les seues [[Orbital atòmic|orbitals]]. Este enllaç només pot estar en [[substància|substàncies]] en [[estat sòlit]].<ref>[http://books.google.es/books ''Tablas químicas para laboratorio de industria.''] Escrito por Wolfgang Helbin. Página 24.  (books.google.es).</ref>

En este tipo d'estructura cada àtom metàlic està dividit per atres dotze àtoms (sis en el mateix pla, tres per damunt i tres per baix). Ademés, per la baixa [[electronegativitat]] que posseïxen els metals, els electrons de valència són extrets de les seues [[Orbital atòmic|orbitals]]. Este enllaç a soles pot estar en [[substància|substàncies]] en [[estat sòlit]].<ref>[http://books.google.es/books ''Tablas químicas para laboratorio d'industria.''] Escrito por Wolfgang Helbin. Página 24.  (books.google.es).</ref>

Els metals posseïxen algunes propietats característiques que els diferencien dels demés materials. Solen ser sòlits a temperatura ambiente, llevat el mercuri, i tenen un [[punt de fusió]] alt.

Els metals posseïxen algunes propietats característiques que els diferencien dels demés materials. Solen ser sòlits a temperatura ambiente, llevat el mercuri, i tenen un [[punt de fusió]] alt.

== Teoria del gas electrònic ==  

== Teoria del gas electrònic ==  

Estes propietats es deuen al fet de que els electrons exteriors estan lligats només «llaugerament» als [[àtom]]s, formant una espècie de gas (també cridat «gas electrònic», «núvol electrònic» o «mar d'electrons»), que es coneix com a enllaç metàlic. [[Paul Drude|Drude]] i Lorentz, varen propondre este model cap a [[1900]].<ref>Élie Lévy, 1993. Diccionari Akal de física. Pàgina 380.</ref>

Estes propietats es deuen al fet de que els electrons exteriors estan lligats a soles «llaugerament» als [[àtom]]s, formant una espècie de gas (també nomenat «gas electrònic», «núvol electrònic» o «mar d'electrons»), que es coneix com a enllaç metàlic. [[Paul Drude|Drude]] i Lorentz, varen propondre este model cap a l'any [[1900]].<ref>Élie Lévy, 1993. Diccionari Akal de física. Pàgina 380.</ref>

Per mig de la teoria del «gas electrònic» podem explicar per qué els metals són tan bons conductors de la calor i l'electricitat, pero és necessari comprendre la naturalea de l'enllaç entre els seus àtoms.

Per mig de la teoria del «gas electrònic» podem explicar per qué els metals són tan bons conductors de la calor i l'electricitat, pero és necessari comprendre la naturalea de l'enllaç entre els seus àtoms.

Un primer intent per a explicar l'enllaç metàlic va consistir en considerar un model en el qual els electrons de valència de cada metal es podien moure lliurement en la ret cristalina. D'esta forma, el retícul metàlic es considera constituït per un conjunt de ions positius (els núcleus rodejats per la seua capa d'electrons) i electrons (els de valència), en lloc d'estar formats per àtoms neutres.

Un primer intent per a explicar l'enllaç metàlic va consistir en considerar un model en el qual els electrons de valència de cada metal es podien moure lliurement en la ret cristalina. D'esta forma, el retícul metàlic es considera constituït per un conjunt d'ions positius (els núcleus rodejats per la seua capa d'electrons) i electrons (els de valència), en lloc d'estar formats per àtoms neutres.

En definitiva, un element metàlic es considera que està constituït per cations metàlics distribuïts regularment i immersos en un «gas electrònic» de valència *deslocalizados, actuant com un aglutinant electrostàtic que manté units als cations metàlics.  

En definitiva, un element metàlic es considera que està constituït per cations metàlics distribuïts regularment i immersos en un «gas electrònic» de valència deslocalisats, actuant com un aglutinant electrostàtic que manté units als cations metàlics.  

El model del «gas electrònic» permet una explicació qualitativa senzilla de la conductivitat elèctrica i tèrmica dels metals. Ya que els [[electró|electrons]] són mòvils, es poden traslladar des de l'electrodo negatiu al positiu quan el metal se somet al efect d'una diferència de potencial elèctric. Els electrons mòvils també poden conduir la calor transportant la [[energia cinètica]] d'una part a una atra del cristal. El caràcter dúctil i maleable dels metals està permés pel fet de que l'enllaç deslocalisat s'estén en totes les direccions; és dir, no està llimitat a una orientació determinada, com succeïx en el cas dels sòlits de rets covalent.

El model del «gas electrònic» permet una explicació qualitativa senzilla de la conductivitat elèctrica i tèrmica dels metals. Ya que els [[electró|electrons]] són mòvils, es poden traslladar des de l'electrodo negatiu al positiu quan el metal se somet al efect d'una diferència de potencial elèctric. Els electrons mòvils també poden conduir la calor transportant la [[energia cinètica]] d'una part a una atra del cristal. El caràcter dúctil i maleable dels metals està permés pel fet de que l'enllaç deslocalisat s'estén en totes les direccions; és dir, no està llimitat a una orientació determinada, com succeïx en el cas dels sòlits de rets covalent.

Per mig de la teoria del «gas electrònic» es poden justificar de forma satisfactòria moltes propietats dels metals, pero no és adequada per a explicar atres aspectes, com la descripció detallada de la variació de la conductivitat entre els elements metàlics.

Per mig de la teoria del «gas electrònic» es poden justificar de forma satisfactòria moltes propietats dels metals, pero no és adequada per a explicar atres aspectes, com la descripció detallada de la variació de la conductivitat entre els elements metàlics.

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Enllaç químic]]

* [[Enllaç químic]]

** [[Enllaç iònic]]

* [[Enllaç iònic]]

** [[Enllaç covalent]]

* [[Enllaç covalent]]

* [[Metal]]

* [[Metal]]

* [[Banda de Valéncia]]

* [[Banda de Valéncia]]

* [[Deslocalisació electrònica]]

* [[Deslocalisació electrònica]]

 

[[Categoria:Química]]

[[Categoria:Química]]

[[Categoria:Enllaç químic]]

[[Categoria:Enllaç químic]]