Edició de «Enric Semper i Bondia»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 3: Llínea 3:
 
== Biografia i obres ==
 
== Biografia i obres ==
  
−
Estigué matriculat entre els anys [[1869]] i [[1870]] en l'Escola d'Arquitectura de l'[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], a on fon companyer de [[Joaquim Maria Arnau i Miramón]]. Al suprimir-se en Valéncia l'ensenyança d'arquitectura (1871) els aspirants valencians a arquitectes es varen vore obligats a prosseguir la seua formació en [[Madrit]].<ref>Ramos Sabater, V. (2013). "Análisis de la calle de la Paz de Valencia", ''Taller Científico-Técnico: el paisaje cultural. Patrimonio y medio ambiente'', pàg. 79. Valéncia: Universitat Politècnica.</ref> Aquell mateix any de 1871 fon comissionat oficialment per a proyectar el "Circ Gallístic" que hi hagué al carrer Maldonado de la ciutat del [[Riu Túria|Túria]]. Més tart se n'anà a Madrit, a on obtingué el títul d'arquitecte en l'any [[1876]].<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref> Sis anys més tart, en [[1882]], fon nomenat arquitecte municipal de [[Chestalgar]] per acort plenari del seu Ajuntament.<ref>Jiménez Cervera, F. J. (2009). ''Gestalgar: contribución a su historia''. Valéncia: La Sirena, pàgines 216 - 217. ISBN 84-92692-04-0</ref>
+
Estigué matriculat entre [[1869]] i [[1870]] en l'Escola d'Arquitectura de l'[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], a on fon companyer de [[Joaquim Maria Arnau i Miramón]]. Al suprimir-se en Valéncia l'ensenyança d'arquitectura (1871) els aspirants valencians a arquitectes es varen vore obligats a prosseguir la seua formació en [[Madrit]].<ref>Ramos Sabater, V. (2013). "Análisis de la calle de la Paz de Valencia", ''Taller Científico-Técnico: el paisaje cultural. Patrimonio y medio ambiente'', pàg. 79. Valéncia: Universitat Politècnica.</ref> Aquell mateix any de 1871 fon comissionat oficialment per a proyectar el "Circ Gallístic" que hi hagué al carrer Maldonado de la ciutat del [[Riu Túria|Túria]]. Més tart se n'anà a Madrit, a on obtingué el títul d'arquitecte en l'any [[1876]].<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref> Sis anys més tart, en [[1882]], fon nomenat arquitecte municipal de [[Chestalgar]] per acort plenari del seu Ajuntament.<ref>Jiménez Cervera, F. J. (2009). ''Gestalgar: contribución a su historia''. Valéncia: La Sirena, pàgines 216 - 217. ISBN 84-92692-04-0</ref>
  
 
L'Ajuntament de [[Catarroja]] li encarregà un proyecte per a la construcció d'un nou cementeri, que conclogué en l'any [[1883]], i, eixecutades les obres, el nou cementeri s'inaugurà (1889). El seu estil predominant és [[neogòtic]], encara que també trobem elements [[modernisme|modernistes]], d'[[arquitectura eclèctica]], i inclús cubistes. De fet, es tracta d'un dels cementeris més importants de les nostres terres.<ref>Besó Ros, Adrià (2015). "El Cementerio Municipal", dins de ''Catarroja: Historia, Geografía y Arte'', volum II, pàgines 319 - 322, coordinat per Jorge Hermosilla. Valéncia: Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-9740-4 (vol. II) i ISBN 978-84-370-9738-1 (l'obra sancera).</ref>   
 
L'Ajuntament de [[Catarroja]] li encarregà un proyecte per a la construcció d'un nou cementeri, que conclogué en l'any [[1883]], i, eixecutades les obres, el nou cementeri s'inaugurà (1889). El seu estil predominant és [[neogòtic]], encara que també trobem elements [[modernisme|modernistes]], d'[[arquitectura eclèctica]], i inclús cubistes. De fet, es tracta d'un dels cementeris més importants de les nostres terres.<ref>Besó Ros, Adrià (2015). "El Cementerio Municipal", dins de ''Catarroja: Historia, Geografía y Arte'', volum II, pàgines 319 - 322, coordinat per Jorge Hermosilla. Valéncia: Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-9740-4 (vol. II) i ISBN 978-84-370-9738-1 (l'obra sancera).</ref>   
  
−
En l'any [[1894]] aixecà un edifici per a vivendes d'arrendament al Camí Nou del Grau de Valéncia, l'actual Avinguda del Port. En [[1900]] aplegava a arquitecte municipal de Valéncia. En [[1901]] proyectà un edifici, a on viuria ell mateixa en la seua família, situat al carrer de la Pau, al cantó en el carrer de les Comèdies. Alguns li atribuïxen la construcció del [[Teatre Apolo de Valéncia]]<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref>, edifici inaugurat en [[1876]] i situat al carrer Joan d'Àustria, el qual fon enderrocat en [[1969]] per a alçar un conegut centre comercial ("Galerías Preciados")<ref>http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)</ref>.  
+
En [[1894]] aixecà un edifici per a vivendes d'arrendament al Camí Nou del Grau de Valéncia, l'actual Avinguda del Port. En [[1900]] aplegava a arquitecte municipal de Valéncia. En [[1901]] proyectà un edifici, a on viuria ell mateixa en la seua família, situat al carrer de la Pau, al cantó en el carrer de les Comèdies. Alguns li atribuïxen la construcció del [[Teatre Apolo de Valéncia]]<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref>, edifici inaugurat en [[1876]] i situat al carrer Joan d'Àustria, el qual fon enderrocat en [[1969]] per a alçar un conegut centre comercial ("Galerías Preciados")<ref>http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)</ref>.  
  
 
== Plànols ==
 
== Plànols ==
Llínea 14: Llínea 14:
 
[[File:Cementeri Catarroja 1.jpg|centre|thumb|Planta i alçat]]  
 
[[File:Cementeri Catarroja 1.jpg|centre|thumb|Planta i alçat]]  
 
[[File:Cementeri Catarroja 2.jpg|centre|thumb|Seccions]]  
 
[[File:Cementeri Catarroja 2.jpg|centre|thumb|Seccions]]  
 +
 +
 +
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Enric_Semper_i_Bondia»