107 112
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
'''Entalpia''' (del [[Idioma grec|grec]] ἐνθάλπω [enthálpō], «agregar calor»; format per ἐν [en], «en» i θάλπω [thálpō], «calfar») és una magnitut [[termodinàmica]], simbolisada en la lletra [[H]] mayúscula, la variació de la qual expressa una mesura de la cantitat de [[energia]] absorbida o cedida per un [[sistema termodinàmic]], és dir, la cantitat d'energia que un sistema intercanvia en el seu entorn.
'''Entalpia''' (del [[Idioma grec|grec]] ἐνθάλπω [enthálpō], «agregar calor»; format per ἐν [en], «en» i θάλπω [thálpō], «calfar») és una magnitut [[termodinàmica]], simbolisada en la lletra [[H]] mayúscula, la variació de la qual expressa una mesura de la cantitat de [[energia]] absorbida o cedida per un [[sistema termodinàmic]], és dir, la cantitat d'energia que un sistema intercanvia en el seu entorn.
En l'història de la termodinàmica s'han utilisat distints térmens per a denotar lo que hui coneixem com a «entalpia». Originalment es va pensar que esta paraula va ser creada per [[Émile Clapeyron]] i [[Rudolf Clausius]] a través de la publicació de la relació de Clausius-Clapeyron en ''The Mollier Steam Tables and Diagrams'' de 1827, pero el primer que va definir i va utilisar el terme «entalpia» va ser l'holandés [[Heike Kamerlingh Onnes]], a principis del sigle XX.
En l'història de la termodinàmica s'han utilisat distints térmens per a denotar lo que hui coneixem com a «entalpia». Originalment es va pensar que esta paraula va ser creada per [[Émile Clapeyron]] i [[Rudolf Clausius]] a través de la publicació de la relació de Clausius-Clapeyron en ''The Mollier Steam Tables and Diagrams'' de l'any [[1827]], pero el primer que va definir i va utilisar el terme «entalpia» va ser l'holandés [[Heike Kamerlingh Onnes]], a principis del [[sigle XX]].<ref>Howard, Irmgard K. ''"H Is for Enthalpy, Thanks to Heike Kamerlingh Onnes and Alfred W. Porter"'' Journal of Chemical Education, vol. 79, Issue 6, p.697 [http://adsabs.harvard.edu/abs/2002JChEd..79..697H]</ref>
En paraules més concretes, és una funció d'estat de la termodinàmica a on la variació permet expressar la cantitat de [[calor]] posat en joc durant una [[procés isobàric|transformació isobàrica]], és dir, a pressió constant en un sistema termodinàmic, tenint en conte que tot objecte conegut es pot entendre com un sistema termodinàmic. Es tracta d'una transformació en el curs de la qual es pot rebre o aportar energia (per eixemple l'utilisada per a un treball mecànic). En este sentit l'entalpia és numèricament igual a la calor intercanviada en l'ambient exterior al sistema en qüestió.
Dins del [[Sistema Internacional d'Unitats]], l'entalpia es medix habitualment en [[Julio (unitat)|joules]] que, en principi, es va introduir com a unitat de [[Treball (física)|treball]].
El cas més típic d'entalpia és la cridada [[Entalpia#Entalpia termodinàmica|entalpia termodinàmica]]. D'esta cal distinguir la [[funció de Gibbs]], que es correspon en l'[[entalpia lliure]], mentres que l''''entalpia molar''' és aquella que representa un [[mol]] de la substància constituent del sistema.
== Entalpia termodinàmica ==
L''''entalpia''' (simbolisada generalment com a '''H''', també cridada '''contingut de calor''', i calculada en [[Jul (unitat)|jul]] en el sistema internacional d'unitats o també en [[Kilocaloria|kcal]] o, si no, dins del [[Sistema anglosaxó d'unitats|sistema anglosaxó]]: [[BTU]]), és una [[funció d'estat]] extensiva, que es definix com la [[transformada de Legendre]] de l'[[energia interna]] en respecte del [[volum]].
[[Categoria:Física]]
[[Categoria:Termodinàmica]]
[[Categoria:Entalpia| ]]
[[Categoria:Entalpia| ]]
{{Traduït de|es|Entalpía}}
{{Traduït de|es|Entalpía}}