Entalpia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 17:13 2 dec 2016 per EirVal (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''Entalpia''' (del grec ἐνθάλπω [enthálpō], «agregar calor»; format per ἐν [en], «en» i θάλπω [thálpō], «calfar») és...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

Entalpia (del grec ἐνθάλπω [enthálpō], «agregar calor»; format per ἐν [en], «en» i θάλπω [thálpō], «calfar») és una magnitut termodinàmica, simbolisada en la lletra H mayúscula, la variació de la qual expressa una mesura de la cantitat de energia absorbida o cedida per un sistema termodinàmic, és dir, la cantitat d'energia que un sistema intercanvia en el seu entorn.

En l'història de la termodinàmica s'han utilisat distints térmens per a denotar lo que hui coneixem com a «entalpia». Originalment es va pensar que esta paraula va ser creada per Émile Clapeyron i Rudolf Clausius a través de la publicació de la relació de Clausius-Clapeyron en The Mollier Steam Tables and Diagrams de 1827, pero el primer que va definir i va utilisar el terme «entalpia» va ser l'holandés Heike Kamerlingh Onnes, a principis del sigle XX.